[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Coca de recapte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarCoca de recapte
Coca de recapte amb sardines
Característiques
Altres nomsCoca de verdures, coca d'escalivada
País d'origenCatalunya
On es menjaCatalunya
GastronomiaCuina de Catalunya
Detalls
Tipusplat Modifica el valor a Wikidata
FormaRodona o allargada i oberta
Ingredients principalsHortalissa variada i escalivada, massa de pa

La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar,[1] la qual cosa n'explica la gran varietat.

Poden ser hortalisses escalivades o crues damunt, típicament pebrera o pebrot, albergínia i ceba. A les zones d'interior és habitual posar-hi bolets.[2] Tanmateix s'hi poden emprar d'altres verdures o fins i tot afegir embotit, perquè en general les coques no tenen receptes fixes, ans al contrari. També es fa sovint afegint arengades o anxoves. Amb una llarga tradició a la cuina catalana, són una opció a l'abast de tothom de menjar cereal d'una manera molt gustosa.[3]

Sobre una massa fina que serveix de base, s'hi afegeix qualsevol producte que es tingui a mà: verdures, peix, carn... normalment aliments bàsics i econòmics, que permeten múltiples combinacions.[4] La clau de la coca de recapte és la tradició d'«arreplegar», «recaptar», el que hi ha al rebost i portar-ho al forn de la comunitat, on el forner fa la pasta i cou el que s'ha portat, sobre d'una massa fina de pa. Tradicionalment, quan a les masies es feia encara pa, era una variant que es feia amb el que es tenia a mà.[3]

Origen

[modifica]

Josep Pla opina que la coca d'escalivada, sovint anomenada coca de recapte, és originària de la Noguera,[5] mentre que Josep Lladonosa afirma que «des de sempre» s'han cuinat a les comarques tarragonines i lleidatanes.[6] En l'actualitat és una coca ben típica de moltes comarques i se'n pot trobar a Barcelona. És especialment habitual, però, a la Ribagorça,la Noguera, l'Urgell, el Segrià, la i a les comarques del Camp de Tarragona.[7]

Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila. La mestressa de casa hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa.[6] S'aprofitaven els productes de l'horta i constituïa un àpat per si mateixa.[6] S'acostumava a doblegar les vores per tal que els sucs de les verdures no vessessin fora, i així conservar-los dintre de la coca.[6] Tradicionalment es menja tant freda com calenta.[6]

Variacions

[modifica]

És una coca que trobem a tot Catalunya amb variants molt diverses. Se'n menja tot l'any, tant freda com calenta. A més, la coca de recapte té un calendari gastronòmic propi, adaptat als productes de temporada. Per Quaresma, per exemple, se solen menjar coques amb arengada, etc.[8]

La tendència és de fer-ne una de gran i bastant plana. Aquesta coca segueix el patró de les coques allargades típiques de Vic, per exemple. L'escalivada que duu pot portar patata a la Catalunya central o xampinyó a les Terres de Lleida.

A l'Alta Ribagorça es fa la coca de tomata, amb tomàquet cru, ceba crua i all i julivert trinxats.[6] Els tomàquets es poden posar crus, tallats a rodanxes i en una sola capa, ocupant tota la coca. La coca es fa gran, d'un centímetre de gruix i vores ovalades. Les vores es pleguen una mica cap en dins, i queden seques i cruixents.[6]

Al Segrià, la coca de recapte es fa amb tires hortalisses escalivades (pebrot vermell, albergínia, tomàquet, ceba) i arengades o llonganisses (botifarres crues). És una coca gran, plana, una mica allargada i ovalada a les puntes, d'aproximadament un centímetre de gruix, tot i que actualment també se'n fan de més primes.[9]

Una variant d'aquesta coca és la coca enramada de les terres tarragonines, que se solia fer amb productes de temporada; frescos a l'estiu (pebrot vermell, tomàquet i ceba) o escalivats i en conserva a l'hivern.[10]

A les illes Balears, la coca de trempó es fa amb pebrot verd tendre, ceba, all i tomàquet, en cru i tallats a trossets petits.[11][12]

Noms

[modifica]

Aquesta coca també té altres noms. Coca de recapte és el més generalitzat a Barcelona i Camp de Tarragona.,[13] en referència a l'ús habitual d'aquesta coca com a berenar fora de casa (el recapte és el menjar que s'endú).[8] encara que també se sol anomenar-la Coca d'escalivada però de recapte

Al Pallars i a les Terres de Ponent el nom popular és de Coca amb samfaina o coca de samfaina, excepte a Tàrrega, on de manera singular és anomenada «coc» (o «cóc», segons la grafia tradicional), en masculí. És a Mallorca que trobem el nom de coca de Mallorca o coca de verdures.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «recapte». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Yarzal, Ibán. Pan de pueblo: Recetas e historias de los panes y panaderías de España (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2017, p. 34, 139-141. ISBN 9788416895403. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Miralpeix, Assumpta. «Coca de recapte». A: Aqui Hi Ha Teca / Here Is Teak. Rosa dels vents, 2006, p. 62-64. ISBN 9788401387036. 
  4. ↑ «Coques de recapte». web. Ruta 1714. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
  5. ↑ Pla, Josep. El que hem menjat, 1970. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Lladonosa i Giró, Josep. «Coca de tomata». A: La cuina tradicional catalana a l'abast. Cuina Columna, 2005, p. 104. ISBN 84-664-0666-2. 
  7. ↑ Pellicer i Ollés, Vicent. Guia de les Terres de l'Ebre. -Cossetània Edicions, 2007, p. 174. ISBN 9788497912747. 
  8. ↑ 8,0 8,1 «Coca de recapte». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  9. ↑ Lladonosa i Giró, 2005, p. 101.
  10. ↑ Lladonosa i Giró, 2005, p. 103.
  11. ↑ Fàbrega, Jaume. Les Postres i els pastissos de l'avia: més de 300 receptes de coques, pastissos, galetes, pastes, cremes, bunyols, gelats, postres, confitures i refrescos. Cossetània Edicions, 2005, p.78. ISBN 8488477392. 
  12. ↑ Sistac i Vicén, Ramon. De la llengua a les dents. IEBC, 2004, p.26. ISBN 8488477392. 
  13. ↑ Miralles, Carles. «Coca d'escalivada». TV3. CCMA. [Consulta: 13 novembre 2020].
  14. ↑ «Coca de recapte» (en castellà). Inventario Dieta Mediteránea. Fundación Dieta Mediterránea.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coca de recapte


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coca_de_recapte&oldid=29874208»