calar
Del latin vulgar *callō, en latin classic chalō, manlevat al grèc ancian χαλάω.
/kaˈla/
- escotar « calar »
ca|lar
Vèrb
calar
- Arrestar de parlar.
- baissar las velas.
- getar los filats dins la mar.
- (per extension) pausar de tendèlas per trapar d'aucelons.
- Aturar bruscament un motor.
- (provençau) Anar o menar quaucarren cap aval.
- Buta per còp d’azard una pèira que cala e esclata ambé çaganh. (A. Goyot)
se calar
- S'abstenir de parlar.
- Se calmar, daissar de far.
- Se calmar, en parlar de la mar, dels vents.
- S'afonsar
Anar o menar quaucarren cap aval
Anar o menar quaucarren cap aval
| S'abstenir o arrestar de parlar | |
|---|---|
| |
| Dins lo domèni maritim | |
|---|---|
| |
| Anar o menar quaucarren cap aval | |
|---|---|
|
| |
Del latin vulgar *callō, en latin classic chalō, manlevat al grèc ancian χαλάω.
- Oriental: /kəˈɫa/
- Occidental: nord-occidental /kaˈɫa/, valencian /kaˈɫaɾ/
ca|lar
Vèrb
calar
- calar (oc), dins lo domèni maritim.
- calar (oc), per un motor.
- Devinar o comprendre las intencions d'algú.
- Ficar quicòm plan dedins.
- (verb.) Del latin vulgar *callō, en latin classic chalō, manlevat al grèc ancian χαλάω.
- (adj e nom) De cal (calç)
- /kaˈlaɾ/
ca|lar
Vèrb
calar
Nom comun e adjectiu
calar masculin o femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| calar | calares |
| [kaˈlaɾ] | [kaˈlaɾes] |
Del latin vulgar *callō, en latin classic chalō, manlevat al grèc ancian χαλάω.
- Portugal /kɐˈlaɾ/
- Brasil /kaˈla(ɾ)/
ca|lar
Vèrb
calar
se calar
- S'abstenir de parlar.
- S'abstenir de bruch.
- Morir
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Mots en occitan eissits d’un mot en grèc ancian
- Vèrbes en occitan
- Occitan provençau
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en latin
- Vèrbes en catalan
- espanhòl
- Vèrbes en espanhòl
- Noms comuns en espanhòl
- portugués
- Mots en portugués eissits d’un mot en latin
- Vèrbes en portugués