calar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kəˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /kaˈɫa/
	valencià /kaˈɫaɾ/, /kaˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: calà
• Etimologia: [1] Del llatí calāre, variant de chalāre ‎(«abaixar»), del grec antic χαλάω ‎(khaláō, «afluixar»), segle XIII. Doblet de callar.
• Etimologia: [2] Del caló català calar, variant de halar.

calar trans., intr., pron. ‎(pronominal calar-se)

1. Llançar una xarxa a dins la mar.
2. Amainar una vela; baixar l'àncora.
3. Penetrar un líquid travessant un cos.

   No dúiem paraigua i la pluja ens ha calat.

4. Prendre el foc en un material.
5. Endevinar o comprendre les intencions d'algú.
6. Ficar una cosa ben endins.

   Anaven amb la baioneta calada al fusell

7. Treure fils a la roba perquè en resti un dibuix.
8. Aturar-se bruscament un motor.
9. Estar sota l'aigua.

   Aquest vaixell tan sols cala un metre.

Paradigmes de flexió: calo, cala, calem

• (nàutica) abaixar, baixar, baguejar
• (un líquid) amarar, xopar, impregnar
• (el foc) encendre
• (endevinar) aventurar, caure-hi, encertar, endevinar, ensopegar, filar, olorar, percebre
• (ficar) clavar, ajustar
• (sota l’aigua) submergir, enfonsar

• acalar

calar trans., pron. ‎(pronominal calar-se)

1. (col·loquial, oriental, tarragoní) halar, menjar

• Síl·labes: ca·lar (2)
• Anagrames: alçar, Caral, Carla, carlà, clara, Clara, Clarà, lacar, lacra, lacrà

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: calar

• Pronúncia: /kəˈla/
• Etimologia: Variant de halar per adaptació catalana de [x] a [k].

calar ‎(xəlá)

1. forma alternativa de halar ‎(«menjar»)

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

• Etimologia: Del llatí tardà *chalāre («fer baixar»), procedent del grec χαλάω ‎(khaláō).

calar

1. calar, abaixar

   Calar l’ancra

   Calar l'àncora

2. calar, fer

   Calar fuòc.

   Fer foc.

3. aplicar

   Calar un bacèu.

   Aplicar una manxa

4. clavar

   Calar un còp de dent.

   Clavar queixalada.

5. callar

   Fai calar aquel enfant.

   Fes callar aquell nen.

6. mancar, amainar

   lo vent calèt.

   El vent manca.