clara

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɫa.ɾə/, occidental /ˈkɫa.ɾa/^ⓘ
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: De clar, segle XIV.

clara f. ‎(plural clares)

1. Part blanca de l'ou que protegeix i nodreix el rovell.
2. (barceloní, gironí, valencià) Cervesa amb llimonada.
3. (tarragoní, nord-occidental, valencià) xampú (cervesa amb gasosa)

• (cervesa amb llimonada) xampú (segons les zones, els dos termes poden alternar els significats), xopet (balear)

clara f. ‎(plural clares)

1. Forma femenina de clar.

• Síl·labes: cla·ra (2)
• Anagrames: alçar, calar, Caral, Carla, carlà, lacar, lacra, lacrà

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Termcat

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkla.ɾa/
• Rimes: -aɾa

clara f. ‎(plural claras)

1. clara (d’ou)
2. xampú, clara (cervesa amb gasosa)

clara f. ‎(plural claras)

1. forma femenina de claro

• Síl·labes: cla·ra (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈklaː.raː/, /ˈklaː.ra/

clārā

1. ablatiu femení singular de clārus

clāra

1. nominatiu femení singular de clārus
2. nominatiu neutre plural de clārus
3. vocatiu femení singular de clārus
4. vocatiu neutre plural de clārus
5. acusatiu neutre plural de clārus

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkla.ɾo̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

clara f. ‎(plural claras o clares [aranès])

1. forma femenina de clar