[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Russula

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:42, 23 ago 2024 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuRussula Modifica el valor a Wikidata

Russula emetica Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereRussula Modifica el valor a Wikidata
Pers., 1797
Tipus taxonòmicRussula emetica Modifica el valor a Wikidata
Russula aeruginea
Russula amethystina
Russula atrorubens
Cualbra retgera (Russula aurea)
Russula betularum
Russula caerulea
Cualbra morada (Russula cyanoxantha)
Russula vinosa
Russula turci
Russula vesca
Russula sphagnophila
Russula paludosa
Russula fellea
Russula firmula
Russula fragilis
Russula mustelina
Russula ochroleuca
Russula puellaris
Russula romellii

Russula és un gènere de bolets pertanyent a la família de les russulàcies, el qual va ser descrit per Christian Hendrik Persoon el 1796.[1] També rep el nom de ""llora"", sobretot de la secció Heterophyllae, de barret més o menys verdós, propi de boscos de planifolis.

Etimologia

Russula vol dir 'rogenc'.[2]

Descripció

  • Són força grossos.
  • Carn homogènia que es trenca com si fos guix.
  • No segreguen cap làtex.
  • Barrets de colors brillants (vermells, verds, violetes, etc.) i variats.
  • Esporada de blanca a groga.
  • Làmines lliures o adherents que, en alguns casos, són lleugerament decurrents en la maduresa.
  • Absència de teixits de vel parcial o volva universal en la seva tija o estípit.[3][4][5]

Hàbitat

Són fongs amb micorriza associada a arbres i arbusts. Cada espècie prefereix o creix exclusivament amb un tipus particular d'arbre.[6]

Distribució geogràfica

És de distribució cosmopolita.

Comestibilitat

Per a la seua utilització culinària cal ser prudent, ja que algunes en són molt coents o acres. Tot i així, n'hi ha algunes de gran qualitat (com ara, la llora blanca (Russula virescens), la qual és excel·lent).[3][7]

Toxicitat

Entre d'altres, són tòxics Russula emetica, Russula sardonia i Russula nobilis. Diversos agents actius tòxics s'hi han descobert i s'han anomenat russufelina.[8]

Risc de confusió amb altres gèneres

Lactarius és un gènere relacionat amb Russula, però aquest darrer no emet làtex quan es trenca.

Taxonomia

Referències

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ aegerita.iespana.es Arxivat 2010-03-18 a Wayback Machine. (castellà)
  3. ↑ 3,0 3,1 Asociación micológica El Royo (castellà)
  4. ↑ «Russula (Genus)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 16 setembre 2010].
  5. ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
  6. ↑ wildmanstevebrill Arxivat 2010-02-07 a Wayback Machine. (anglès)
  7. ↑ Russulales News Arxivat 2007-08-22 a Wayback Machine. (anglès)
  8. ↑ Takahashi A, Agatsuma T, Matsuda M, Ohta T, Nunozawa T, Endo T, Nozoe S «Russuphelin A, a new cytotoxic substance from the mushroom Russula subnigricans Hongo.». Chem Pharm Bull (Tòquio)., 40, 12, 1992, pàg. 3185–88. PMID: 1294320 (resum). [1]
  9. ↑ BioLib (anglès)
  10. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  11. ↑ StrainInfo Arxivat 2014-12-15 a Wayback Machine. (anglès)

Bibliografia

  • Arora, D., (1986). Mushrooms demystified: A comprehensive guide to the fleshy fungi. Berkeley: Ten Speed Press. 83-103.
  • Avis, P. G., D. J. McLaughlin, B. C. Dentinger & P. B. Reich, (2003). Long-term increase in nitrogen supply alters above- and below-ground ectomycorrhizal communities and increases the dominance of Russula spp. in a temperate oak savanna. New Phytologist 160: 239-253.
  • Beardslee, H. C., (1918). The russulas of North Carolina. Elisha Mitchell Scientific Society 33: 147-197.
  • Bills, G. F. & Miller, O. K. Jr., (1984). Southern Appalachian Russulas. I. Mycologia 76: 975-1002.
  • Bills, G. F., (1984). Southern Appalachian russulas II. Mycotaxon 21: 491-517.
  • Bills, G. F., (1989). Southern Appalachian russulas IV. Mycologia 81: 57-65.
  • Burlingham, G. S., (1915). Russula. North American Flora 9: 201-236.
  • Burlingham, G. S., (1918). New species of Russula from Massachusetts. Mycologia 10: 93-96.
  • Burlingham, G. S., (1924). Notes on species of Russula. Mycologia 16: 16-23.
  • Buyck, B. & C. L. Ovrebo, (2002). New and interesting Russula species from Panama. Mycologia 94: 888-901.
  • Buyck, B., (2004). Short diagnoses and descriptions for some exotic Russula (Basidiomycotina). Cryptogamie, Mycologie 25: 127-128.
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999). ISBN 2-7114-1413-2.
  • Fatto, R. M., (1998). A study of selected Murrill's russulas. Mycotaxon 69: 487-502.
  • Fatto, R. M., (2000). Several russulas of the Chiricahua mountains. Mycotaxon 75: 265-272.
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970). ISBN 2-04-007940-8.
  • Hesler, L. R., (1960). A study of Russula types. Memoirs of the Torrey Botanical Club 21. 59 pp.
  • Hesler, L. R., (1961). A study of Russula types, II. Mycologia 53: 605-625.
  • Hesler, L. R., (1961). A study of Julius Schaeffer's russulas. Lloydia 24: 182-198.
  • Hibbett, D.S., Binder, M., Bischoff, J.F., Blackwell, M., Cannon, P.F., Eriksson, O.E., Huhndorf, S., James, T., Kirk, P.M., Lücking, R., Lumbsch, H.T., Lutzoni, F., Matheny, P.B., McLaughlin, D.J., Powell, M.J., Redhead, S., Schoch, C.L. et al., 2007. A higher-level phylogenetic classification of the Fungi. Mycological Research 111: 509-547.
  • Kibby, G. & Fatto, R., (1990). Keys to the species of Russula in northeastern North America, Somerville, Nova Jersey: Kibby-Fatto Enterprises. 70 pp.
  • Miller, S. L., (2004). New and interesting species of Russula from the southeastern United States 1. Russula billsii. Mycotaxon 89: 31-38.
  • Pearson, A. A., (1950). The genus Russula. Segona edició. Londres: Brown & Sons. 24 p.
  • Peck, C. H., (1906). New York species of Russula. Report of the state botanist. New York State Museum Bulletin 116: 67-117.
  • Phillips, R., (1991). Mushrooms of North America. Boston: Little, Brown and Company. 108-133.
  • René Pomerleau: Flore des Champignons au Québec (Les éditions La Presse, 1980).
  • Roberts, C., (2007). Russulas of southern Vancouver Island coastal forests. Doctoral dissertation, University of Victoria. Victoria BC, Canadà.
  • Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256.
  • Shaffer, R. L., (1989). Four white-capped species of Russula (Russulaceae). Memoirs of the New York Botanical Garden 49: 348-354.
  • Simpson, W. Synonymy of North American Russula. A literature survey. Russulales News 5: 23-33.
  • Thiers, H. D., (1997). New species of Russula from California. Mycotaxon 63: 349-358.
  • Thiers, H. D., (1997). The Agaricales (gilled fungi) of California 9. Russulaceae I. Russula. Eureka, Califòrnia: Mad River P.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996). ISBN 2-04-027177-5.
  • Weber, N. S. & Smith, A. H., (1985). A field guide to southern mushrooms, Ann Arbor, Michigan.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Russula&oldid=33826082»