Escaldabec estriat
Russula emetica | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
| |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Russulales | ||||||||
Família | Russulaceae | ||||||||
Gènere | Russula | ||||||||
Espècie | Russula emetica Pers., 1796 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Agaricus emeticus | ||||||||
Sinònims |
L'escaldabec estriat (Russula emetica) és una cualbra del grup dels escaldabecs. L'epitet «emetica» vol dir que «provoca el vòmit»). També rep el nom de pebrassa vermella i cualbra vermella (i les variants cuagra, cruelda, crualda, crualga, cruela, puagra).[2]
El seu capell fa fins a 8,5 cm de diàmetre i és de color vermell. És distribuït àmpliament per l'hemisferi nord i creix sobre el sòl en arbredes pantanoses amb associació de micorriza amb coníferes, especialment pins.[3]
Els vòmits els provoca quan es consumeix en estat cru i, encara que a l'est d'Europa es consumeix bullit o en vinagre, i d'aquesta manera ja no resulta tòxic, encara que és amargant, no es recomana consumir-lo. Hi ha moltes espècies del gènere Russula que tenen el capell vermell, i algunes són tan difícils de distingir que només es pot fer a partir de característiques microscòpiques.
Els agents tòxics encara no s'han identificat, però es creu que es tracta de sesquiterpens, com són els aïllats del gènere relacionat Lactarius i del bolet Russula sardonia.[4] Els sesquiterpenoides identificats de R. emetica inclouen els compostos ja coneguts lactarorufina A, furandiol i metoxifuranalcohol, i un compost sense nom únic en aquesta espècie.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Russula emetica (Schaeff.) Pers. 1796». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 15 octubre 2012].
- ↑ https://dcvb.iec.cat/
- ↑ «Escaldabec estriat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Benjamin, Denis R. Mushrooms : poisons and panaceas : a handbook for naturalists, mycologists, and physicians (en anglès). Nova York: W.H. Freeman, 1995. ISBN 0-7167-2600-9.
- ↑ Kobata, Kenji; Kano, Satoshi; Shibata, Hisao «New Lactarane Sesquiterpenoid from the Fungus Russula emetica» (en anglès). Bioscience, Biotechnology, and Biochemistry, 59, 2, 1-1995, pàg. 316–318. DOI: 10.1271/bbb.59.316. ISSN: 0916-8451.