1941
 | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1941 (mcmxli) |
| Islàmic | 1360 – 1361 |
| Xinès | 4637 – 4638 |
| Hebreu | 5701 – 5702 |
| Calendaris hindús | 1996 – 1997 (Vikram Samvat) 1863 – 1864 (Shaka Samvat) 5042 – 5043 (Kali Yuga) |
| Persa | 1319 – 1320 |
| Armeni | 1390 |
| Rúnic | 2191 |
| Ab urbe condita | 2694 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 | |
| Anys | |
| 1938 1939 1940 - 1941 - 1942 1943 1944 | |
|
Aquest article tracta sobre l'any. Vegeu-ne altres significats a «1941 (pel·lícula)». |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 18 de gener, Barcelona: S'inaugura el Museu Marítim de Barcelona a la vella seu de les Drassanes Reials.[1]
- Resta del món
- Vaga de febrer
- 4 de març, Illes Lofoten: l'exèrcit britànic hi comença l'operació Claymore, Segona Guerra Mundial.[2]
- 24 de maig, Segona Guerra Mundial: batalla de l'estret de Dinamarca[3]
- 22 de juliolː L'emissora Radio España Independiente (“la Pirenaica”), amb programació en català, comença a emetre des de Moscou.[4]
- 6 de setembre, Tercer Reich: les autoritats nazis obliguen a tots els jueus de més de 6 anys a dur sobre la roba una estrella de David amb la paraula Jüde (jueu en alemany).
- 11 de setembre, Washington DC, Estats Units: el president dels Estats Units Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islàndia, Segona Guerra Mundial).[5]
- 19 de setembre, EUA: es publica More Fun Comics núm. 73 que conté la primera aparició d'Aquaman, un superheroi de DC creat per Paul Norris i Mort Weisinger.
- 2 d'octubre, Segona Guerra Mundial: Alemanya inicia, amb l'Operació Tifó, una ofensiva total contra Moscou.
- 15 d'octubre, EUA: es publica Pep Comics núm. 22 de MLJ Comics (actualment Archie Comics) amb la primera aparició d'Archie Andrews, Betty Cooper i Jughead Jones.[6]
- 7 de desembre, Pearl Harbor, Oahu, illes Hawaii, EUA: l'aviació i la flota japoneses bombardegen aquesta base naval dels Estats Units, la qual cosa provoca que aquest país entri a la Segona Guerra Mundial, atac a Pearl Harbor).
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener - Sa Pobla, Mallorca: Simó Andreu Trobat, actor mallorquí.
- 2 de gener - Vidrà, Osona: Maria Dolors Alibés i Riera, escriptora de llibres infantils, historiadora i mestra de professió (m. 2009).[7]
- 13 de gener - Barcelona: Pasqual Maragall i Mira, polític català, 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 27 de març - Santanyí: Antònia Vicens i Picornell, escriptora mallorquina autora de novel·les i reculls poètics.[8]
- 21 d'abril:
- Vic, Osona: Pilar Bayés i de Luna, dibuixant i ninotaire catalana.[9]
- Carlet, Ribera Alta: Perfecto Garcia Chornet, pianista valencià (m. 2001).
- 1 de juny - Sabadell, Vallès Occidental: Jordi Domènech Soteras, poeta català (2003).[10]
- 2 de juny - Reus: Joaquim Mallafrè i Gavaldà, traductor i lingüista català (m. 2024).[11]
- 10 de juny - Barcelona: Joan Soler i Amigó, pedagog i escriptor català, especialitzat en la recerca de la cultura popular (m. 2022).
- 19 de juliol - València, l'Horta: Alfons Cucó Giner, professor i polític valencià.
- 26 de juliol - Barcelonaː Maria Josep Ragué Arias, crítica teatral i assagista (m. 2019).[12]
- 28 de juliol:
- Anglèsː Eulàlia Hortal i Brugués, folklorista catalana que ha treballat en la recuperació de diverses danses empordaneses.[13]
- Los Teques: Roger Alier i Aixalà, historiador i crític musical català (m. 2023).
- 30 de juliol - Barcelona: Rosa Maria Sardà, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[14]
- 1 d'agost - Igualada, Anoia: Jordi Savall i Bernadet, músic català.[15]
- 20 d'agost - l'Hospitalet de Llobregatː Mercè Olivares Soler, líder veïnal de Collblanc-La Torrassa durant la dictadura i la transició.[16]
- 1 de setembre - Barcelona: Tilbert Dídac Stegmann, catedràtic de filologia romànica, professor de literatura i catalanòfil alemany.[17]
- 6 de setembre - València: María Luisa Merlo Colomina, actriu teatral valenciana.[18]
- 21 de setembre - Barcelona: Núria Feliu, cantant i actriu catalana (m. 2022).[19]
- 27 de setembre - Barcelona: Marina Clotet i Guasch, dirigent veïnal catalana (m. 2006).[20]
- 6 d'octubre - Barcelona: Lluís Bassat i Coen, publicitari català.
- 3 de novembre - Palma: Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí, filòleg, historiador i assagista català (m. 2022).
- 5 de novembre - Barcelona: Jaume Perich, humorista gràfic català.
- 18 de novembre:
- Barcelona: Xavier Romeu i Juvé, escriptor, professor i polític independentista i marxista català.
- Terrassa, Vallès Occidental: Marta Pessarrodona, poetessa, narradora i crítica literària catalana.[21]
- 21 de novembre - Torrelavit: Rosa Maria Esbert i Alemany, geòloga, pionera en l'estudi del «mal de la pedra» (m. 2011).[22]
- 30 de novembre - Barcelona: Carme Peris Lozano, il·lustradora catalana (m. 2018).[23]
- 1 de desembre - Mequinensa, Baix Cinca: Jesús Moncada i Estruga, escriptor català.
- 2 de desembre - Barcelona: Antònia Gimeno, jugadora i entrenadora de bàsquet catalana.[24]
- 22 de desembre - Maó: Ramon Coll i Huguet, pianista menorquí (m. 2023).
- 23 de desembre - Carlet, Ribera Alta: Milagros García i Bonafé –o Mila García–, professora, pedagoga i promotora de l'esport.[25]
- Resta del món
- 1 de gener, Stroud, Anglaterra: Martin Evans, genetista i bioquímic anglès.
- 7 de gener, Halifax, Anglaterra: John Ernest Walker, químic anglès.
- 9 de gener, Staten Island, Estats Units: Joan Baez, cantant estatunidenca.
- 21 de gener,
- Boston, Estats Units: Elaine Showalter, crítica literària i acadèmica feminista estatunidenca, creadora de la «ginocrítica».[26]
- Madrid, Espanya: Plácido Domingo, cantant d'òpera espanyol.
- Montevideo, Uruguai: Margarita Percovich, política uruguaiana, militant del Front Ampli.[27]
- 24 de gener, Tel-Aviv, Israel: Dan Shechtman, científic israelià.
- 29 de gener, Lake Worth: Robin Morgan, escriptora, professora, activista i teòrica política estatunidenca.[28]
- 19 de febrer, Washington DC, Estats Units: David Gross, físic estatunidenc.
- 14 de març, Emden, Alemanya: Wolfgang Petersen, director de cinema alemany.[29]
- 16 de març:
- Madrid, Espanya: Carlos Giménez, il·lustrador espanyol.
- Parma, Itàlia: Bernardo Bertolucci, director de cinema i guionista italià.[29]
- 26 de març, Frugarolo, Itàlia: Lella Lombardi, pilot de curses de Fórmula 1 italià (m. 1992).[30]
- 29 de març, Filadèlfia, Estats Units: Joseph Hooton Taylor, físic i astrònom estatunidenc.[31]
- 8 d'abril - Derbyshire, Anglaterra: Vivienne Westwood, dissenyadora de moda anglesa, relacionada amb l'estètica punk i new wave.[32]
- 11 d'abril - Cheshire, Anglaterraː Shirley Stelfox, actriu anglesa (m. 2015).[33]
- 12 d'abril, Barking, Anglaterra: Bobby Moore, futbolista anglès (m. 1993).[34]
- 13 d'abril -
- Nova York, Estats Units: Michael Stuart Brown, metge i genetista estatunidenc.[35]
- Blackwood, Caerffili, Gal·les: Margaret Price, soprano gal·lesa (m. 2011).[36]
- 26 d'abril -
- ?: F. Richard Stephenson, astrònom britànic.[37]
- París, França: Claudine Auger, actriu francesa (m. 2019).[38]
- 28 d'abril, Filadèlfia, Estats Units: Karl Barry Sharpless, químic estatunidenc.[39]
- 9 de maig, Cudworth, Regne Unitː Dorothy Hyman, atleta britànica medallista olímpica els anys 1960 i 1964.[40]
- 13 de maig, Pacoima, Estats Units: Ritchie Valens, cantautor i guitarrista estatunidenc (m. 1959).[41]
- 19 de maig, Nova York, Estats Units: Nora Ephron, productora, guionista i directora de cinema estatunidenca.[42]
- 24 de maig, Duluth, Minnesota: Bob Dylan (llavors Robert Allen Zimmerman), cantautor i Premi Nobel de Literatura de l'any 2016.[43]
- 26 de maig, Filadèlfia, Estats Units: Alan Kotok, informàtic estatunidenc.
- 30 de maig, Gènovaː Marisa Solinas, actriu i cantant italiana (m. 2019).[44]
- 31 de maig, Nova York, Estats Units: Louis José Ignarro, farmacòleg estatunidenc.[45]
- 3 de juny, Berlín, Alemanyaː Monika Maron, escriptora alemanya.[46]
- 5 de juny, Buenos Aires, Argentina: Martha Argerich, pianista argentina.[47]
- 9 de juny, Leicester, Anglaterra: Jon Lord, compositor, pianista i organista anglès (m. 2012).[48]
- 10 de juny, Elorrio, País Basc: José Antonio Ardanza Garro, polític basc, lehendakari] d'Euskadi entre 1985 i 1999 (m. 2024).[49]
- 12 de juny, Chelsea, Massachusetts (EUA): Chick Corea, músic de jazz estatunidenc (m. 2021).[50]
- 15 de juny, Governors Island, Manhattan, Nova York, Nova York (Estats Units): Neal Adams, dibuixant de còmic estatunidenc (m. 2022).[51]
- 24 de juny, Sliven, Bulgària: Julia Kristeva, filòsofa, escriptora i teòrica de la literatura i del feminisme francesa d'origen búlgar.[52]
- 1 de juliol:
- New Haven, Estats Units: Alfred Goodman Gilman, farmacòleg estatunidenc (m. 2015).[53]
- Timmins, Canadà: Myron Scholes, economista canadenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1997.[54]
- 5 de juliol, Altaussee, Àustria: Barbara Frischmuth, escriptora austríaca.[55]
- 7 de juliol, Phoenix, Estats Units: Nancy Farmer, escriptora de literatura juvenil estatunidenca.[56]
- 10 de juliol, Bugia, Algèria: Wassyla Tamzali, advocada i escriptora feminista i laïcista |algeriana.[57]
- 19 de juliol, Rotterdam, Països Baixosː Neelie Kroes, política i professora universitària neerlandesa.[58]
- 2 d'agost:
- Echternach, Luxemburg: Jules A. Hoffmann, biòleg francès d'origen luxemburguès.[59]
- Etterbeek, Bèlgica: François Weyergans, escriptor i realitzador cinematogràfic belga.[60]
- 12 d'agost, Saint-Félix-de-Valois, Quebec: Réjean Ducharme, escultor, escriptor i dramaturg en llengua francesa quebequès.
- 15 d'agost, Oxford, Anglaterraː Laura Mulvey, teòrica del cinema i realitzadora britànica, professora a la Universitat de Londres.[61]
- 17 d'agost, Minna, Nigèria: Ibrahim Babangida, polític nigerià, el vuitè president de la República entre els anys 1985 i 1993.[62]
- 20 d'agost, Požarevac, Sèrbia: Slobodan Milošević, polític serbi, president de Sèrbia.[62]
- 29 d'agost, Mindelo, Cap Verd: Cesária Évora, cantant de Cap Verd, reconeguda a nivell internacional (m. 2011).[63]
- 9 de setembre, Dawson, Estats Units: Otis Redding, músic estatunidenc (m. 1967).[64]
- 24 de setembre, Nova York, Estats Units: Linda McCartney, música, compositora, activista pels drets dels animals i fotògrafa americana, esposa de Paul McCartney (m. 1998).[65]
- 8 d'octubre, Greenville, Carolina del Sud (EUA): Jesse Jackson, activista pels drets civils, pastor baptista i polític estatunidenc.[66]
- 9 d'octubre, Marsella, França: Jean-Jacques Schuhl, escriptor francès.
- 13 d'octubre, Newark, Estats Units: Paul Simon, cantautor i músic estatunidenc.[67]
- 30 d'octubre, Heidelberg, Alemanya: Theodor W. Hänsch, físic alemany.[68]
- 21 de novembre, Fuengirola, Espanya: Julio Anguita González, professor i polític comunista espanyol (m. 2020).[62]
- 30 de novembre, Washington DC, Estats Units: Rosalind Krauss, crítica i teòrica de l'art i professora universitària.[69]
- 4 de desembre, l'Havana, Cuba: Humberto Solás Borrego, director, productor i guionista de cinema cubà (m. 2008).[29]
- 29 de desembre, Bora Bora, Polinèsia Francesaː Tarita Tériipaia, actriu francesa.[70]
- 31 de desembre, Glasgow, Escòcia: Alex Ferguson, jugador i entrenador de futbol escocès.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 18 de gener - Barcelonaː Júlia Peraire, model pictòrica i parella del pintor Ramon Casas (n. 1888).[71]
- 2 de febrer - Alcoi, Alcoià: Vicent Pascual Pastor, arquitecte valencià.
- 26 d'abril - Monestir de Poblet, Conca de Barberà: Eduard Toda i Güell, egiptòleg, antropòleg, escriptor i filantrop català (n. 1855).[72]
- 24 de maig - Paterna, Horta de València: Joan Baptista Peset i Aleixandre, metge, científic i polític valencià, rector de la Universitat de València, mor afusellat pel règim franquista (n. 1886).[73]
- 1 d'agost - Barcelonaː Eulàlia Ferrer, editora, llibretera, impressora i directora del Diario de Barcelona durant vint anys (n. 1776).[74]
- 21 de novembre - Barcelona, Barcelonès: Prudenci Bertrana i Comte, escriptor modernista català.
- 7 de desembre - Barcelona, Barcelonès: Lluís Millet i Pagès, activista cultural català, fundador de l'Orfeó Català.[75]
- Resta del món
- 1 de gener - Haddam, Connecticut (EUA)ː Kate Campbell Hurd-Mead, feminista pionera i metgessa especialista en obstetrícia (n.1867).[76]
- 4 de gener - París, França: Henri Bergson, escriptor, filòsof i professor universitari francès.
- 5 de gener - Estuari del Tàmesi: Amy Johnson, pilot anglesa, pionera de l'aviació i primera dona a volar sola (n. 1903).[77]
- 8 de gener - Nyeri, Kenya: Robert Baden-Powell, militar britànic, fundador de l'escoltisme.
- 13 de gener - Zúric, Suïssa: James Joyce, escriptor irlandès.[78]
- 24 de gener, Cotorroː Laura Martínez de Carvajal, oftalmòloga i primera metgessa de Cuba.[79]
- 20 de febrer - Sint-Martens-Latem, Bèlgica: George Minne, escultor i dibuixant belga.
- 21 de febrer - Musgrave Harbour, Canadà: Frederick Banting, metge canadenc.
- 24 de febrer - Hamburg: Dörte Helm, artista alemanya, membre de la Bauhaus (n. 1898).[80]
- 28 de febrer - Roma, Regne d'Itàlia: Alfons XIII d'Espanya, aristòcrata espanyol, rei d'Espanya.
- 4 de març - Ginebra, Suïssa: Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany.Premi Nobel de la Pau de l'any 1927 (n. 1858)[81]
- 8 de març - Madrid, Espanya: Josep Serrano i Simeón, compositor valencià, autor de l'actual himne oficial del País Valencià.
- 19 de març, Torí, Regne d'Itàlia: Matteo Ceirano, industrial italià.
- 28 de març - Lewes, Anglaterra: Virginia Woolf, escriptora i editora anglesa.(n. 1882).[82]
- 13 d'abril - Cambridge, Massachusetts: Annie Jump Cannon, astrònoma estatunidenca fonamental per a la classificació estel·lar (n. 1863)[83]
- 26 de maig - Marsella: Berthe Sylva, pseudònim de Berthe Faquet, cantant francesa de cafè concert (n. 1885).[84]
- 4 de juny - Haus Doorn, Països Baixos: Guillem II de Prússia, Kàiser de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941) (n. 1859).[85]
- 29 de juny -Nova York, Estats Units: Ignacy Jan Paderewski, polític, pianista i compositor polonès (n. 1860).[86]
- 4 d'agost:
- 7 d'agost - Calcuta (Índia): Rabindranath Tagore, escriptor, músic, pintor i filòsof indi, Premi Nobel de Literatura el 1913.[89]
- 14 d'agost - Tolosa, Occitània: Paul Sabatier, químic occità. Premi Nobel de Química de l'any 1912 (n. 1854).[90]
- 16 d'agost - Múnicː Pauline Schöller, soprano austríaca (n. 1859).[91]
- 9 de setembre - Friburg de Brisgòvia (Alemanya): Hans Spemann, metge i zoòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1935 (n. 1869).
- 8 d'octubre - Chicago, Illinois: Helen Morgan, cantant i actriu de teatre i cinema de nacionalitat nord-americana (n. 1900).[92]
- 18 de novembre - Bad Muskau, Alemanya: Walther Hermann Nernst, físic i químic alemany.
- 4 de desembre - Torí, Itàliaː Amalia Guglielminetti, escriptora italiana (n. 1881).[93]
- 10 de desembre - Múnic, Alemanya: Albert Döderlein, ginecòleg alemany.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «El Museu Marítim de Barcelona es va inaugurar el 18 de gener de 1941» (en castellà). Catacultural, 18-01-2015. Arxivat de l'original el 2021-03-02. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Moreman, Tim. British Commandos 1940-46. Osprey Publishing, 2004, p.124 (Weapons and warfare). ISBN 1851093699 [Consulta: 27 gener 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-11-08. [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ Osborne, Eric W. Cruisers and battle cruisers: an illustrated history of their impact. ABC-CLIO, 2005, p.55 (Battle Orders, n.18). ISBN 184176986X.
- ↑ «4.1.2 La ràdio en català l'exili». DonesTech. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ «President Franklin Delano Roosevelt Fireside Chat to the Nation, September 11, 1941» (en anglès). President Roosevelt Speeches and Statements Home. American Merchant Marine at War. [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ «Pep Comics #22» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 21 octubre 2023].
- ↑ «Llibres de la M.Dolors Alibés a la maleta». Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Servei Educatiu del Ripollès, 18-09-2028. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Antònia Vicens i Picornell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Pilar Bayés i de Luna | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Jordi Domènech i Soteras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «S’ha mort Joaquim Mallafrè, traductor al català de l'‘Ulisses’ de Joyce i els grans clàssics anglesos». [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Biografia Maria Josep Ragué». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ «Fons Eulàlia Hortal». Arxiu Municipal de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ «Rosa Maria Sardà i Tàmaro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Jordi Savall i Bernadet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «FONS FELIP GÓMEZ-MERCÈ OLIVARES (1965-2010)». Arxiu Municipal de l'Hospitalet. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 22 juny 2021].
- ↑ «Tilbert Dídac Stegmann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «María Luisa Merlo». Enciclopedia del Cine Español, 28-08-2019. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Núria Feliu i Mestres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Marina Clotet». Ajuntament de Barcelona. Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Marta Pessarrodona i Artigues | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Rosa Esbert i Alemany». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ «Carme Peris i Lozano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012-. ISBN 9788441221062.
- ↑ «Milagros García Bonafé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Elaine Showalter» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Margarita Percovich». Casa Grande. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Bernards, Reena. «Robin Morgan» (en anglès). Jewish Women Archive, 27-02-2009. [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ 29,0 29,1 29,2 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Lella Lombardi». STATS F1. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Joseph H. Taylor Jr. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Vivienne Westwood» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 04-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Hayward, Anthony «Shirley Stelfox obituary» (en anglès). The Guardian, 09-12-2015. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Bobby Moore | British athlete» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1985» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Margaret Berenice Price | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Prof FR Stephenson - Durham University». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Claudine Auger» (en francès). cinema.encyclopedie.personnalites.bifi.fr. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès americà). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Dorothy HYMAN» (en anglès). Olympic Athletics | Great Britain, 19-03-2021. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Ritchie Valens | American musician» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Bergan, Ronald «Nora Ephron obituary» (en anglès). The Guardian, 27-06-2012. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 2016» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Addio all'attrice Marisa Solinas» (en italià). [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1998» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Sandford, John. Encyclopedia of Contemporary German Culture. Routledge, 2013-04-03, pàg. 398. ISBN 978-1-136-81603-1.
- ↑ «Martha Argerich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Jon Lord | British musician» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Ardanza Garro, José Antonio - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Chick Corea | Biography, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ Miller, John Jackson. «Comics Industry Birthdays» (en anglès). Iola, Wisconsin: Comics Buyer's Guide, 10-06-2005. Arxivat de l'original el 18 febrer 2011. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ Oliver, Kelly. «Julia Kristeva» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1994» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1997» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Gornikiewicz, Maria. «Weltbürgerin in Altaussee» (en alemany). Wiener Zeitung, 30-06-2011. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Nancy Farmer». Library Thing. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Sleeman, Elizabeth. The International Who's Who of Women 2002 (en anglès). Psychology Press, 2001, pàg. 562. ISBN 978-1-85743-122-3.
- ↑ «Speaker Profilesː Neelie Kroes» (en anglès). Economic Club of Canada. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2011» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Auteurs français contemporains (S à Z) - aLaLettre». [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Laura Mulvey, ultimate example of feminist film theory, will participate in the FILMADRID 2017 Seminar» (en anglès). Filmadrid. Festival Internacional de cine, 31-01-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-28. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ 62,0 62,1 62,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Cesária Évora | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Otis Redding | Biography, Songs, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Linda McCartney» (en anglès). McCartney Times. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Jesse Jackson | Biography, Accomplishments, Health, & Facts | Britannica» (en anglès), 04-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
- ↑ «Paul Simon | Biography, Music, Influences, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2005» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Rosalind Krauss | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Tarita Teriipaia» (en francès). Babelio. [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ Coll Mirabent, Isabel. Júlia, el desig. Barcelona: Cercle del Liceu, 2016. ISBN 978-84-608-7887-2.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Joan Baptista Peset i Aleixandre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Sandra, Establés Susán. «Ferrer i Montserrat, Eulalia». A: Diccionario de mujeres impresoras y libreras de España e Iberoamérica entre los siglos XV y XVIII (en castellà). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018-06-06, p. 270-271. ISBN 978-84-17358-68-6.
- ↑ «El Fons Família de Lluís Millet i Pagès. 2.2. Història del productor». Arxiu Municipal del Masnou. Arxivat de l'original el 2020-10-29. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Collective Biographies of Women». University of Virginia Libraries. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ «Amy Johnson | English aviator» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «James Augustine Joyce | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Laura Martínez de Carvajal, la primera cubana en convertirse en médico» (en castellà). Cuba Debate, 19-08-2014. [Consulta: juliol 2024].
- ↑ «Dörte Helm, icône touche-à-tout du Bauhaus» (en francès). Du Grand Art. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «Ludwig Quidde. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Reid, Panthea. «Virginia Woolf» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 21-01-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Annie Jump Cannon | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Berthe Francine Ernestine “Berthe Sylva” Faquet» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «William II | emperor of Germany» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Ignacy Jan Paderewski | composer and prime minister of Poland» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Mihály Babits». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ McDougall, Bonnie S., 1941-. The literature of China in the twentieth century. Nova York: Columbia University Press, 1997. ISBN 0-231-11084-7.
- ↑ Robinson, W. Andrew. «Rabindranath Tagore» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1912» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ «Schöller, Pauline (1859-1941), cantant» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon und biographische, 2003. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «Helen Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Marrone, Gaetana. «Amalia Guglielminetti (Giuliana Minghelli)». A: Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007, pàg. 911. ISBN 9781579583903.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1941