Carbonera vera

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Carbonera vera
Russula nigricans
	;
Bolet
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Classe	Agaricomycetes
Ordre	Russulales
Família	Russulaceae
Gènere	Russula
Espècie	Russula nigricans ; Fr., 1838

La carbonera vera^[1] o cualbra carbonera gran^[2] (Russula nigricans) pertany al grup de les carboneres i és una espècie de la família de les russulàcies.^[3]

Morfologia

^[2]^[4]^[5]^[6] Barret gran, de fins a 20 cm de diàmetre, carnós, dur; convex de jove, estés i lleugerament deprimit en l'adult; de color blanquinós, marmolejat bru-bistre cap al marge, després s'estén a tot el barret, amb tons negres pel centre, de vegades aterridor-afieltrat a la lupa. Cutícula mat, separable fins a 1/3 o fins i tot fins a mig radi. Làmines de sabor acre (de vegades lentament), summament espaiades, adnates, sinuades o arrodonides, després decurrents i fràgils, amb abundants soldadures, que enrojolen el roc i després ennegreixen, amb l'aresta també negra. Peu curt, blanc, al tacte es torna vermellós i després bru-negruzco. Carn que al tall pren un color vermell-carmí i posteriorment canvia a bru-negruzco, d'olor afruitat i sabor dolç. Esporada blanca (Ia). Reacció (Fe) de color verd-gris fosc i positiva blau-verdós ràpid amb el guaiaco (G). És comú en boscos de coníferes i planifolis.

Hàbitat

^[2]^[4]^[5]^[6] Fructifica als boscos de planifolis (especialment faigs) i de coníferes a la darreria de l'estiu i a la tardor, i entre 0-1.412 m d'altitud.^[7]

Observacions

^[1]^[2]^[4]^[5]^[6]

Distribució geogràfica

Es troba a Europa (incloent-hi les illes Britàniques) i la costa atlàntica de Nord-amèrica.^[8]

Paràsits

És parasitat per Asterophora lycoperdoides i Asterophora parasitica.^[9]

Etimologia

Del llatí nigricans (negrós) perquè la seua carn esdevé de color negre.

Comestibilitat

La seua carn (dura i alhora grumollosa) conjuntament amb el seu color i el seu sabor acre, no el fan un bon comestible. Segons alguns autors, sembla que, fins i tot, ha provocat certs trastorns.^[10]^[11]^[12]

Propietats medicinals

Entre d'altres, té propietats antitumorals^[13]^[14]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Sarnari, Mauro. Monografia illustrata del genere Russula in Europa, Tomo primo. Terni: Associazione Micologica Bresadola, 1998.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Llistosella, Jaume. Russulals de Catalunya i de les Illes Balears, Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. ISBN 978-84-475-2089-3.
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
↑ «Russula nigricans (Blackening Brittlegill)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 16 setembre 2010].
↑ David Arora, 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4
↑ BioLib (anglès)
↑ «Carbonera vera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Sociedad Micológica Errotari (castellà)
↑ RedNaturaleza (castellà)
↑ Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
↑ Keller C, Maillard M, Keller J, Hostettmann K. Screening of European fungi for antibacterial, antifungal, larvicidal, molluscicidal, antioxidant and free-radical scavenging activities and subsequent isolation of bioactive compounds. Pharmaceutical Biology. 2002 40(7):518-25.

Bibliografia

Tan BW, Xu JB, Dong ZJ, Luo DQ, Liu JK. Nigricanin, the first ellagic acid derived metabolite from the Basidiomycete Russula nigricans. Helv Chim Acta. 2004 87(4):1025-8.

Enllaços externs

Species Fungorum (anglès)
CalPhotos (anglès)
MycoBank (anglès)
Macrofungi of Costa Rica (anglès)

[Clau-1] 1,0 ^1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.

[Bolets-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.

[3] The Taxonomicon (anglès)

[Russula-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Sarnari, Mauro. Monografia illustrata del genere Russula in Europa, Tomo primo. Terni: Associazione Micologica Bresadola, 1998.

[Tesi-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Llistosella, Jaume. Russulals de Catalunya i de les Illes Balears, Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. ISBN 978-84-475-2089-3.

[Europe-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.

[7] «Russula nigricans (Blackening Brittlegill)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 16 setembre 2010].

[8] David Arora, 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4

[9] BioLib (anglès)

[10] «Carbonera vera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[11] Sociedad Micológica Errotari (castellà)

[12] RedNaturaleza (castellà)

[13] Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.

[14] Keller C, Maillard M, Keller J, Hostettmann K. Screening of European fungi for antibacterial, antifungal, larvicidal, molluscicidal, antioxidant and free-radical scavenging activities and subsequent isolation of bioactive compounds. Pharmaceutical Biology. 2002 40(7):518-25.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]