Gagaús

Gagaús
Gagauz dili
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	148.720 (2014 )
Autòcton de	districte de Basarabeasca, Districte de Cahul, districte de Criuleni, districte de Cantemir, Gagaúsia, districte de Leova i districte de Taraclia
Estat	Moldàvia
Classificació lingüística
	llengües turqueses; llengües turqueses comunes; llengües oguz; llengües oguz occidentals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i alfabet ciríl·lic
Codis
ISO 639-3	gag
Glottolog	gaga1249
Ethnologue	gag
UNESCO	354
IETF	gag
Endangered languages	3406

El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment. La llengua gagaüsa o gagavuz pertany al grup meridional (oguz) de les parles turques, i és propera al turc osmanlí, a l'àzeri i al turcman, però amb nombrosos préstecs eslaus i romanesos.^[1]

És considerada per alguns experts un dialecte del turc. Tanmateix, té nombroses característiques fonètiques, la totalitat de la sintaxi i la fraseologia, així com bona part de la morfologia i del lèxic, que la fan ben diferenciada:

Iotització de les vocals altes i mitjanes a principi de paraula.
Palatalització llarga de les consonants inicials.
Ordre de la frase lliure.
Presència de vocals llargues secundàries.
Diftongació.
Aparició dels sufixos del gènere –ka, -yka.
Sintaxi fortament eslavitzada.
Lèxic amb elements grecs, romanesos i eslaus.
Afluixament de les consonants davant les vocals anteriors.
Utilitza l'alfabet turc més les lletres ä, ö i ÿ. Antigament havia utilitzat l'alfabet grec.

El gagaús és una llengua derivada del turc gagaús balcànic. La lingüística balcànica va ser la primera a veure les conseqüències del contacte lingüístic com a normals en lloc de corruptes.^[2] El terme "llengua gagaüsa" i la identificació de la llengua pròpia com a "gagaús" es van establir simultàniament o fins i tot després de la creació de l'autoconsciència nacional.^[3]

Al voltant de 150.000 gagaüsos residien a Moldàvia el 1986, on vivien dins dels termes de Comrat, Çadır i Valkaneş.^[4] Juntament amb la majoria de gagaüsos que viuen a Moldàvia, hi ha altres quatre poblacions de Bulgària on resideixen gagaüsos.^[5] Els seus parlants majoritàriament pertanyen a l'Església ortodoxa russa.

Escriptura

El 1895, Mihail Çakir creà una ortografia per al gagaús basada en l'alfabet ciríl·lic. També es va utilitzar l'alfabet grec o el llatí a l'estil dels romanesos. Entre 1932 i 1957 s'utilitzà sobretot aquest últim. El 1957 s'adoptà una norma ortogràfica basada en l'alfabet ciríl·lic, cosa que permeté que la llengua entrés en el currículum el 1959.^[6] Però el 1996 l'abandonaren per a adoptar l'alfabet llatí com els turcs osmanlins.

Dialectes

El gagaús es divideix en dos dialectes:

El del centre o bulbar, al voltant de Comrat i Çadır.
El del sud o marítim, al voltant de Valkaneş.

Exemple

Exemple de gagaús amb traducció al català:

Yazı 1 – Insannar hepsi duuêrlar serbest hem birtakım kendi kıymetindä hem haklarında. Onnara verilmiş akıl hem üz da läazım biri-birinä davransınnar kardaslık ruhuna uygun.

Article 1 – Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Referències

↑ «Language Family Trees: Altaic, Turkic, Southern, Turkish». Ethnologue: Languages of the World. Dallas, TX: SIL International, 2009.
↑ Friedman, Victor A. «The Balkan Languages and Balkan Linguistics». Annual Review of Anthropology, 40, 2011, pàg. 275–291. DOI: 10.1146/annurev-anthro-081309-145932. JSTOR: 41287733.
↑ Kvilinkova, E. N. «The Gagauz Language Through the Prism of Gagauz Ethnic Identity». Anthropology & Archeology of Eurasia, 52, 2013, pàg. 74–94. DOI: 10.2753/AAE1061-1959520105.
↑ Varsahr, A. M.; Spitsyn, V. A.; Bychcovscaya, L. S.; Kravchuk, O. I. «To the research of the gene pool of the Gagauz population of Moldavia». Anthropologischer Anzeiger, 59, 1, 2001, pàg. 11–17. DOI: 10.1127/anthranz/59/2001/11. JSTOR: 29540987. PMID: 11360805.
↑ Chinn, Jeff; Roper, Steven D. «Territorial Autonomy in Gagauzia». Nationalities Papers: The Journal of Nationalism and Ethnicity, 26, 1, 1998, pàg. 87–101. DOI: 10.1080/00905999808408552.
↑ Menz, Astrid. «Indirectivity in Gagauz». A: Evidentials: Turkic, Iranian and Neighbouring Languages. Walter de Gruyter, 2000, p. 103. ISBN 978-3-11-080528-4.

Hi ha una edició en gagaús de la Viquipèdia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gagaús

Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur	Bólgar† \| Húnnic† \| Khàzar† \| Txuvaix
Oguz	Afxar \| Àzeri \| Gagaús \| Petxeneg† \| Qaixqai \| Salar \| Tàtar de Crimea¹ \| Turc \| Turc de Khorasan \| Turc otomà† \| Turcman \| Urum¹
Karluk	Aini² \| Turc d'Ili \| Lop \| Txagatai† \| Uigur \| Uzbek
Kiptxak	Baraba \| Baixkir \| Cumà† \| Karatxai-balkar \| Karaïm \| Karakalpak \| Kazakh \| Kiptxak† \| Krimtxak \| Kumyk \| Nogai \| Tàtar \| Tàtar de Crimea¹ \| Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak	Altai \| Kirguís
Argu	Khalaj
Siberià	Altai septentrional \| Txulim \| Dolgan \| Fuyü Gïrgïs \| Sakhà / iacut \| Khakàs \| Shor \| Tofa \| Tuvinià \| Iugur occidental
Turc antic†
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida

[1] «Language Family Trees: Altaic, Turkic, Southern, Turkish». Ethnologue: Languages of the World. Dallas, TX: SIL International, 2009.

[2] Friedman, Victor A. «The Balkan Languages and Balkan Linguistics». Annual Review of Anthropology, 40, 2011, pàg. 275–291. DOI: 10.1146/annurev-anthro-081309-145932. JSTOR: 41287733.

[3] Kvilinkova, E. N. «The Gagauz Language Through the Prism of Gagauz Ethnic Identity». Anthropology & Archeology of Eurasia, 52, 2013, pàg. 74–94. DOI: 10.2753/AAE1061-1959520105.

[4] Varsahr, A. M.; Spitsyn, V. A.; Bychcovscaya, L. S.; Kravchuk, O. I. «To the research of the gene pool of the Gagauz population of Moldavia». Anthropologischer Anzeiger, 59, 1, 2001, pàg. 11–17. DOI: 10.1127/anthranz/59/2001/11. JSTOR: 29540987. PMID: 11360805.

[5] Chinn, Jeff; Roper, Steven D. «Territorial Autonomy in Gagauzia». Nationalities Papers: The Journal of Nationalism and Ethnicity, 26, 1, 1998, pàg. 87–101. DOI: 10.1080/00905999808408552.

[6] Menz, Astrid. «Indirectivity in Gagauz». A: Evidentials: Turkic, Iranian and Neighbouring Languages. Walter de Gruyter, 2000, p. 103. ISBN 978-3-11-080528-4.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]