Txuvaix

La branca búlgara o ogúrica va separar-se del tronc comú turquès fa entre 2500 i 2000 anys. Un dels pobles històrics amb un consens ampli que parlava una llengua d'aquesta branca són els àvars. La llengua dels khàzars és molt poc coneguda a causa de les poques restes que n'han quedat, però alguns mots i topònims apunten a una possible filiació ogúrica. Encara molt més especulativa és la identificació dels huns com a turquesos i, específicament, parlants d'una llengua ogúrica: les raons adduïdes són de base històrica i no lingüística, perquè les restes d'una llengua «húnnica» són escassíssims.^[1]

La separació primerenca de la branca búlgara de la resta de llengües turquesa fa que el txuvaix tingui característiques molt distintives de la resta de llengües de la seva família. Tant és així que la resta de llengües turqueses provindrien d'una única protollengua anomenada pels turcòlegs «turquès comú».^[2] Així, mentre que la reconstrucció del turquès comú és relativament consensual mitjançant els mètodes de la lingüística històrica gràcies a la gran quantitat de llengües turqueses que en deriven, la reconstrucció del prototurquès, incorporant-hi el divergent txuvaix, resulta molt discutida.^[1] En particular, els punts de major fricció són la reconstrucció en prototurquès del so que en txuvaix és r i en turquès comú és z (rotacisme o zetacisme) i del so que en txuvaix és l i en turquès comú š (lambdacisme o sigmatisme). Els altaicistes són partidaris d'un prototurquès amb r i l, com el txuvaix, la qual cosa, segons ells, permetria explicar les semblances de les llengües turqueses, mongòliques, tungúsiques i, eventualment, el coreà i el japonès, a través de la reconstrucció d'una protollengua altaica. En canvi, els contraris a la teoria altaica, consideren que el prototurquès és semblant al turc comú, que les llengües ogúriques van innovar amb el rotacisme i el lambdacisme i que les semblances entre les llengües turqueses, mongoles i, en grau més baix, la resta s'expliquen per contacte.^[3]

Encara que prenen força simbologia de pobles indoeuropeus (com els sàrmates), i tenen una influència considerable dels pobles finoúgrics veïns (dels quals en conserven bona part de la vestimenta), també anomenats tavas, que es divideixen en dues branques (vereial i jirdijal) i que parlen tres dialectes:

• Vir'ial (Nord) o dialecte O.
• Anat Enchi (Centre), parla de transició.
• Anatri (Sud), o dialecte U

Des del punt de vista lingüístic, la parla dels txuvaixos s'escriu en alfabet ciríl·lic i es caracteritza entre les altres llengües turqueses per:

• Les consonants R i L corresponen al turc Z i Ş (p. ex. yüzük–çĕrĕ, tuş-düli).
• Transformació de la J del prototurquès en una sibilant (s en txuvaix, ş en iacut).
• L'afix plural –sem en comptes del turquès comú –lar o –ler.
• L'ordre dels sufixos en els noms és possessiu + plural + cas en comptes del turquès comú plural + possessiu + cas.
• Pràctica desaparició en la llengua corrent dels sufixos possessius excepte en els noms de parentiu i en l'ús del possessiu de la tercera persona per a la composició de paraules.
• Presència dels pronoms demostratius ku (això) i leşĕ (allò).
• Forma de passat verbal no evidencial acabada en –nă o –nĕ.
• Vocabulari enriquit per préstecs àrabs, perses, mongols, turcs, tàtars i ugrofinesos.
• Té semblances amb el iacut.

Com altres llengües de l'antiga Unió Soviètica, ha patit molt nombrosos canvis en la seva fonologia a causa de les polítiques lingüístiques que s'endegaren en la segona meitat dels anys trenta. El repertori de fonemes ha passat dels 25 de principi del segle xx a, com a mínim, 36. A més, l'estructura de la síl·laba ha canviat, l'accentuació ha passat a ser més lliure, l'harmonia vocàlica s'ha perdut en part, així com diferents regles fonològiques referents a la sonorització i a la palatalització de consonants en determinades posicions.^[4]

A continuació es presenta l'alfabet txuvaix amb la transcripció a l'alfabet fonètic internacional (AFI) i dues transcripcions. Les transcripcions a l'AFI del txuvaix són molt escasses i, en alguns punts, contradictòries. Cal també tenir en compte les diferents regles fonètiques del txuvaix sobre sonorització i palatalització de les consonants, cosa que fa que la transcripció fonètica no és automàtica. A més, no està ben estudiada la qüestió de la pronunciació dels russismes en txuvaix. Quant a les transcripcions a l'alfabet llatí, l'estàndard ISO-9 defineix una transliteració idèntica per a les lletres ciríl·liques no eslaves, independent de l'idioma que es tracti. També s'utilitzen transcripcions basades en l'ortografia del turc, anàlogament a altres llengües turqueses escrites en alfabet ciríl·lic, les quals es diferencien en detalls. Les lletres en fons gris fosc apareixen només en les russismes introduïts durant l'època soviètica. En fons gris clar s'indiquen les lletres introduïdes en els anys trenta arran de la russificació de l'alfabet que s'utilitzen també en mots d'origen txuvaix o assimilats abans de l'època soviètica.

Des de finals dels anys 1930, el txuvaix té un doble sistema de lectura, depenent si la paraula és d'origen txuvaix o va ser assimilada abans de la revolució, o bé si és una paraula introduïda a partir del rus durant l'època soviètica.

En les paraules d'origen txuvaix o assimilades abans de la revolució, cada lletra representa un fonema. L'única excepció és la lletra e, les regles de lectura de la qual van ser canviades al final dels anys trenta perquè seguís les mateixes regles que el rus: es llegeix e, excepte a principi de paraula o darrere la lletra ь, s'ha de llegir ie. Així Етӗрне és Yetĕrne i Патăрьел és Patăryel. Per a una lectura correcta de les consonants, cal tenir en compte dues regles fonètiques de la llengua:

• Una consonant entre dos sons sonors se sonoritza. Şupaşkar [ʂubɑʂˈkɑr]; Şămărşă, [ˈʂəmərʐə]; sakăr, [ˈsaɡər]; tăhăr, [ˈtəɣər].
  • Aquesta assimilació de la sonoritat també s'esdevé entre paraules: epӗ te («jo també») [ˈɛbë dɛ].
  • Les consonants geminades, però, no se sonoritzen: atte [ɑˈtːɛ], Kuslavkka [kuzlɑʋˈkːɑ]; sakkăr [ˈsakːər]; tăhhăr, [ˈtəxːər].
• Una consonant davant o darrere una vocal anterior es palatalitza. Així a Yetĕrne, la t, la r i la n a es pronuncien palatalitzades: [jɛdʲërʲ'nʲɛ].

Cal també tenir en compte que l'accentuació d'aquests mots segueix un esquema fix:

• Si una paraula conté almenys una vocal que no és ă o ĕ (les dues vocals amb l'accent breu), l'accent recau a l'última d'aquestes vocals: Yetĕrne, Elĕk.
• Si una paraula conté només les vocals ă o ĕ, l'accent recau a la primera síl·laba: śĕnĕ, Şămărşă.

En les paraules russes o introduïdes a través del rus a l'època soviètica, la norma diu que cal pronunciar-les tal com es fa en rus. Tanmateix, així que reben una sufixació txuvaixa (el plural o un morfema de cas, per exemple), la paraula s'adapta a les regles d'accentuació del txuvaix. Per exemple, avtobus esdevé avtobussem en plural i avtobusăn en genitiu.

Moltes lletres que només es troben en els russismes introduïts a l'època soviètica en faciliten el reconeixement, cosa que permet saber quines regles de lectura emprar en la paraula. També grups consonàntics complexos, dues vocals seguides o la manca d'harmonia vocàlica permeten detectar aquests russismes.

Segons el cens rus de 2021, el txuvaix té 700.000 parlants. Segons el cens de 2010 en tenia 1.043.000, mentre que segons el cens de 2002, 1.325.000.^[7] En nombres absoluts, és la llengua que perd parlants més ràpidament de Rússia.

La majoria dels parlants de txuvaix viu a República de Txuvàixia. Segons el cens rus de 2021, hi ha 478.000 parlants, la qual cosa representa el 42,2% de la població. Segons el cens de 2010, els parlants de txuvaix eren el 56,5% dels habitants de la república i el 2002, el 60,9%.^[8]. Hi ha també importants poblacions de llengua txuvaixa llargament establertes a Tatarstan (71.000 parlants els 2021, 103.000 el 2010), Baixkortostan (54.000 parlants els 2021, 75.000 el 2010), l'óblast d'Uliànovsk (30.000 parlants els 2021, 50.000 el 2010), i l'óblast de Samara (24.000 parlants els 2021, 42.000 el 2010).^[9] Entre 2010 i 2021, el nombre de parlants va caure prop d'un 3% anual a Txuvàixia, Tatastan i Baixkortostan, un 4% a l'óblast d'Uliànovsk, un 5% a l'óblast de Samara i un 6% en altres parts de Rússia.^[10] Cal assenyalar que hi havia ensenyament en txuvaix a la primària fins, almenys, finals dels anys 2010 en escoles rurals de Txuvàixia, Tatastan i Baixkortostan i ensenyament de txuvaix com a assignatura en escoles rurals dels óblasts Uliànovsk i Samara.

El txuvaix, almenys teòricament, és cooficial amb el rus a la República de Txuvàixia. El seu ensenyament va ser obligatori en els 11 cursos del sistema escolar des de mitjan anys 90 del XX, i es mantingué malgrat recents intents de recentralització i uniformització de l'ensenyament a Rússia,^[11] quan el Tribunal constitucional rus sentencià el 2011 que aquest ensenyament obligatori era constitucional d'acord amb la legislació federal.^[11] En les localitats rurals, on viu prop de la meitat de la població, era freqüent que fos la llengua d'ensenyament en els primers cursos escolars. A la capital només el rus és la llengua vehicular de l'escola. L'administració funciona exclusivament en rus i el txuvaix s'hi utilitza només de manera informal. Fora de la república, on viuen prop de la meitat dels txuvaixos, el txuvaix s'ensenya en escoles rurals de Tatarstan i Baixkortostan, a més a més del tàtar i el baixkir, respectivament. En les regions sense l'estatut de república els txuvaixos no gaudeixen de gaires facilitats culturals, fins i tot en les parts de les províncies d'Uliànovsk i de Samara on la població txuvaixa està assentada des de fa segles i és semblant en nombre a la de Tatarstan i Baixkortostan.

Amb l'arribada de la perestroika es van crear noves institucions educatives, en col·laboració amb institucions turques, alemanyes i franceses, algunes de les quals van ser tancades posteriorment per les autoritats com l'anomenat "liceu turc" de la capital, on s'ensenyava en txuvaix i turc. Pel 1985 la llengua escrita estava en perill, ja que el 40% dels nens txuvaixos no en rebien cap formació. El cens de 1989 mostra que la transmissió intergeneracional a la ciutat era de prop d'un 30%, el més baix, de llarg, dels pobles de llengua turquesa de Rússia amb república pròpia. La taxa de transmissió intergeneracional entre la població rural era de prop del 85%.^[12] Com a resultat d'aquest procés de substitució lingüística el cens rus de 2010 indica un descens de 300.000 parlants amb relació a l'anterior, de 2002. L'assimilació ètnica també molt notòria, amb un retrocés del 12% del nombre de persones que s'han declarat de nacionalitat txuvaixa. Aquesta baixada s'ha produït, sobretot, fora dels límits de la República de Txuvàixia (17%), tot i que també allà el descens ha estat de més del 8%.

També hi ha la Çăvaş Akademi Dram Teatrĕ (Teatre de Teatre Acadèmic Txuvaix), en què es representen majoritàriament obres en txuvaix, el Pukanе Teatrĕ (Teatre de titelles), que acostuma a fer una representació al mes en txuvaix, etc. Algunes emissores de ràdio emeten en rus i txuvaix, particularment la Ràdio Nacional Txuvaixa i Tăvan Radio, que emeten tant en txuvaix com en rus. La televisió txuvaixa, fundada el 2011,^[13] emet alternadament una hora en rus i en txuvaix, mentre que el primer canal de la televisió estatal emet algunes programes en desconnexió en txuvaix.

• Literatura txuvaix

• Alòs i Font, Hèctor «L'ortografia txuvaixa en els anys vint i trenta: un exemple dels canvis en la política lingüística soviètica i les seves conseqüències». Kataluna Esperantisto, 336, 2016, pàg. 24-46.
• Alòs i Font, Hèctor «Dinamika demografii čuvašskogo jazyka na osnove vserossijskih perepisej naselenija (2002–2021 gg.)» (en rus). Ètničeskaja kulʹtura, vol. 5, núm. 1, 2023, pàg. 15-27. DOI: 10.31483/r-105649.
• Baskakov, A. N.; Nasyrova, O. D. «Jazykovye situacii v tjurkojazyčnyh respublikah Rossijskoj Federacii (kratkij sociolingvističeskij očerk)» (en rus). Jazyki Rossijskoj Federacii i novogo zarubežʹja. Status i funkcii. URSS [Moscou], 2000, pàg. 34-129.
• Jakovlev, Petr Jakovlevič. Fonetika i fonologija čuvašskogo jazyka (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2020. ISBN 9785876772558. 
• Jakovlev, Petr Jakovlevič. Dvujazyčie i čuvašskaja fonetika: puti rešenija teoretičeskih i praktičeskih problem (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2021 (Naučnye doklady). 
• Jankiewicz, Szymon; Knyagininia, Nadezhda; Prina, Federica «Linguistic Rights and Education in the Republics of the Russian Federation: Towards Unity through Uniformity» (en anglès). Review of Central and East European Law, 45, 1, 2020, pàg. 59–91. DOI: 10.1163/15730352-bja10003.
• Johanson, Lars «The classification of the Turkic languages» (en anglès). The Oxford Guide to the Transeurasian Languages. Oxford University Press [Oxford], 2020, pàg. 105-114.
• Krueger, John R. The structure of the Turkic languages (en anglès). Londres: RoutledgeCurzon, 2003 (Uralic and Altaic Series). ISBN 978-0-7007-0380-7. 
• Savelyev, Alexander «Chuvash and the Bulgharic Languages» (en anglès). The Oxford Guide to the Transeurasian Languages. Oxford University Press [Oxford], 2020, pàg. 446-464.
• Sergeev, L. P.; Andreeva, E. A.; Kotleev, V. I.. Çăvaş çĕlhi (en txuvaix). Xupaixkar: Çăvaş kĕneke izdatelstvi, 2012. ISBN 978-5-7670-1930-4. 

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txuvaix

 

Hi ha una edició en txuvaix de la Viquipèdia

• Hèctor Alòs i Font: Hi ha sectors urbans joves a Txuvàixia que volen recuperar la llengua pròpia
• Hèctor Alòs i Font. Les llengües minoritzades de Rússia: el cas del txuvaix