Llengües túrquiques

 

• Túrquic occidental
  • Grup búlgar o ogúric
    • txuvaix
    • khàzar (extingit)
    • búlgar del Volga (extingit)
  • Grup oguz
    • àzeri
    • cumà
    • gagaús
    • tàtar de Crimea
    • turc
    • turcman
    • afxar
    • urum
    • qaixqai
    • turc de Khorasan
    • salar
    • petxeneg (extingit)
    • turc otomà (extingit)
  • Grup kiptxak
    • Kiptxak-búlgar
      • baixkir
      • baraba
      • tàtar
    • Kiptxak-cumà
      • karatxai-balkar
      • kumyk
      • karaïm
      • krimtxak
      • kiptxak (extingit)
    • Kiptxak-nogai
      • nogai
      • karakalpak
      • kazakh
  • Grup karluk
    • uigur
    • uzbek
    • lop
    • turc d'Ili
    • txagatai (extingit)
• Túrquic oriental
  • Grup kirguís-kiptxak
    • kirguís
    • altai
  • Grup siberià
    • iacut
    • khakàs
    • tuvinià
    • shor
    • fuyü gïrgïs (kirguís manxú)
    • txulim
    • tofa
    • dolgan
    • iugur occidental (uigur groc de l'oest)
    • altai septentrional
  • Grup argu
    • khalaj

Les llengües túrquiques comparteixen una sèrie de característiques comunes:

1. Són llengües aglutinants, amb una estructura composta per l'arrel més els afixos. Les arrels són extraordinàriament estables en totes les llengües i en llargs períodes.
2. Hi ha harmonia vocàlica consistent en la correspondència entre vocals frontals i posteriors en unitats lingüístiques.
3. Hi ha una total absència de gèneres gramaticals.
4. El determinat precedeix el determinant. En particular, l'adjectiu precedeix al nom que determina i l'adverbi sempre precedeix al predicat.
5. La composició de noms es fa posant el nom principal en segon lloc amb una marca de possessiu de tercera persona (per exemple, en tàtar: Tatarstan uramı, 'carrer Tatarstan', en què uram és 'carrer' i ı és el sufix possessiu de tercera persona).
6. Es prefereix la posposició a la preposició.
7. El verb se situa al final i es construeix sobre un joc d'arrels (present, futur, aorist, condicional, necessitatiu, subjuntiu i dos temps passats), al qual ha d'afegir-se una sèrie d'afixos que marquen les distincions de manera o temps per a formar formes finites. El turc distingeix entre un passat evidencial, usat quan el parlant informa d'un succés de comú coneixement, d'un passat inferencial, quan el succés del qual es parla és de coneixement del parlant.

Algunes concordances de vocabulari entre les llengües túrquiques:

L'alfabet àrab s'usa per al uigur, kazakh i kirguís. No hi ha escriptura a la Xina per al salar o yugur, i es fa servir l'escriptura xinesa per a propòsits administratius i educatius. L'uzbek i el tàtar van ser escrits a la Xina en àrab, però no hi ha publicacions d'aquestes llengües en aquesta nació. La instrucció en les escoles és en uigur i kazakh, que són usats àmpliament pels uzbeks i els tàtars.

A Turquia, l'1 de novembre de 1928 s'imposà l'alfabet turc com a pas vital en la vida cultural de les reformes d'Atatürk,^[2] substituint així l'antic alfabet otomà. Fou creat com una versió ampliada de l'alfabet llatí, i els 29 caràcters de l'alfabet turc foren establerts per la Llei sobre l'adopció i aplicació de l'alfabet turc núm. 13532. La reforma de l'alfabet, combinada amb la creació de l'Associació de la Llengua Turca el 1932, amb les campanyes del Ministeri d'Ensenyament, com l'obertura de centres d'ensenyament públic pertot el país, i amb la promoció activa de les persones properes a Atatürk cap a zones rurals, van aconseguir un augment important en la taxa d'alfabetització de la població. A les antigues repúbliques soviètiques turques (Azerbaidjan, Kazakhstan, Uzbekistan i Kirguizstan), a les quals es va imposar el 1939 l'alfabet ciríl·lic,^[3] després de la independència s'ha recuperat l'ús dels caràcters llatins. A l'Afganistan i l'Iran segueixen emprant l'alfabet àrab.

• Johanson, L. & Csató, E. Á. (editors) 1998. The Turkic Languages. Routledge: London. ISBN 0-415-08200-5.
• Deny J. et al. 1959. Philologiae Turcicae Fundamenta. Wiesbaden.
• Schönig, C. 1997/1998. A new attempt to classify the Turkic languages (1-3). Turkic Languages 1/2.
• Clauson, G. 1972. An Etymological Dictionary of Pre-thirteenth-century Turkish. Oxford.

• Llista de grups turquesos.

• Mapa de les llengües túrquiques (anglès).
• Classificació de les llengües túrquiques Arxivat 2011-04-08 a Wayback Machine. (anglès).
• Online Uyghur-English Dictionary (anglès).

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües túrquiques