Dissakisita-(La)

Dissakisita-(La)
Fórmula química	{CaLa}{Al₂Mg}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	dissakisita-(Ce) i lantani
Localitat tipus	Vedetta Alta, Vall d'Ultimo, Província de Bolzano, Trentino-Alto Adige, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05b
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,9616Å; b = 5,7265Å; c = 10,2353Å; α = 115,193°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial 10
Color	negre a marró molt fosc
Exfoliació	imperfecta - (001)
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	6,5 a 7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	gris verdós
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,79 g/cm³ (mesurada); 3,84 g/cm³ (calculada)
Impureses comunes	Cr, Fe, Th, Ti
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-007
Símbol	Dis-La
Referències	[1]

La dissakisita-(La) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Rep el nom per la seva estreta relació amb la dissakisita-(Ce).

La dissakisita-(La) és un silicat de fórmula química {CaLa}{Al₂Mg}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6,5 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dissakisita-(La) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Va ser descoberta a Vedetta Alta, situada a la vall d'Ultimo, dins la província de Bolzano (Trentino-Alto Adige, Itàlia). També ha estat descrita a Rybníček, a la regió de Pezinok (Bratislava, Eslovàquia), i a Mochalin Log, a l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.