Manganiandrosita-(Ce)

Manganiandrosita-(Ce)
Fórmula química	{Mn2+Ce}{Mn3+AlMn2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	manganiandrosita-(La) i ceri
Localitat tipus	Mina Prabornaz, Saint-Marcel, Vall d'Aosta, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,901 Å; b = 5,738 Å; c = 10,068 Å; β = 113,425°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/m
Color	marró fosc
Lluïssor	adamantina, subadamantina, vítria
Propietats òptiques	biaxial (+)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-049
Any d'aprovació	2002
Símbol	Mna-Ce
Referències	[1]

La manganiandrosita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Rep el nom segons l'esquema de la nomenclatura de grups epidòtics (Armbruster et al. 2006) per la seva relació amb la manganiandrosita-(La) i el ceri, l'element de terres rares dominant.

La manganiandrosita-(Ce) és un silicat de fórmula química {Mn²⁺Ce}{Mn³⁺AlMn²⁺}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganiandrosita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Va ser descoberta a la mina Prabornaz, a la localitat de Saint-Marcel (Vall d'Aosta, Itàlia). També ha estat descrita a la propera mina Varenche, així com a la mina del mont Maniglia, a la província de Cuneo (Piemont, Itàlia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.