Grup de l'al·lanita
 Grup de l'al·lanita | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
 Cristalls d'al·lanita sobre quars | |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.BG |
| Propietats | |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
El grup de l'al·lanita és un grup de minerals, format per 20 espècies que pertanyen a la classe dels silicats. Thomas Thomson va donar aquest nom l'any 1810 pel mineralogista escocès Thomas Allan (1777-1833), el primer a observar aquest mineral. Més tard es van distingir els diferents membres de les terres rares amb els sufixos -(Ce), -(La), -(Y)...[2]
El grup de l'al·lanita forma part del supergrup de l'epidota, sent els membres d'aquest subgrup minerals rics en terres rares, derivant probablement de la clinozoïsita per substitucions homovalents i una substitució heterovalent del tipus A2(REE)3+ + M3M2+ → A2Ca2+ + M3M3+.[1] Les varietats riques en ferro es poden confondre amb ferrial·lanita-(Ce) i ferrial·lanita-(La), o amb altres membres de color negre del supergrup de l'epidota. A la literatura antiga s'emprava sovint el terme orthita en lloc d'al·lanita.
|
|
Segons la classificació de Nickel-Strunz, els membres del grup de l'al·lanita pertanyen a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: clinozoisita, dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), clinozoisita-(Sr), epidota-(Sr), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce). Algunes espècies com la vanadoal·lanita-(La), la manganiakasakaïta-(La), la ferriakasakaïta-(Ce) i la ferriakasakaïta-(La) són força recents i encara no es mostren a la classificació.
Els minerals d'aquest grup han estat trobats arreu del planeta. Als territoris de parla catalana se n'han trobat a: Correc de las Canals, a Cortsaví (Ceret, Pirineus Orientals); a Mas d'en Freixa, a Montesquiu d'Albera (Ceret, Pirineus Orientals); a les mines de Costabona, a Prats de Molló i la Presta (Ceret, Pirineus Orientals); a Clot de l'Egua, a la localitat de Puigbalador (Prades, Pirineus Orientals); a Coume de Ponteils, a Sansa (Prades, Pirineus Orientals); a Balatg, a Taurinyà (Prades, Pirineus Orientals); a Cadaqués (Alt Empordà); a la Sèrra de Horno, a Vielha e Mijaran; a les mines de Sant Antoni, a Ulldemolins (Priorat); i als jaciments de Coma Fosca, Roca de Ponent i Sant Miquel de la localitat de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Allanite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ «Allanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
Enllaços externs
[modifica]- Galeria d'imatges d'al·lanita (anglès)
