Niigataïta

Niigataïta
Fórmula química	{CaSr}{Al₃}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	prefectura de Niigata
Localitat tipus	Platja de Miyabana, Ohmi, Ciutat d'Itoigawa, Prefectura de Niigata, Chubu, Honshū, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05a
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,89Å; b = 5,588Å; c = 10,21Å; β = 115,12°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris clar a verd groguenc
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	fràgil
Duresa	5 a 5,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,63 g/cm³ (calculada)
Fluorescència	no en té
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA2001-055
Símbol	Nii
Referències	[1]

La niigataïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clinozoïsita. Rep el nom de la prefectura de Niigata, al Japó, on es troba la seva localitat tipus. L'anys 2006 va ser reanomenada com Clinozoisita-(Sr) pel "Subcomité de l'epidota de la CNMMN", però el seu nom va ser revertit a l'actual el 2015.

La niigataïta és un silicat de fórmula química {CaSr}{Al₃}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la niigataïta pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Va ser descoberta a la platja de Miyabana, a la ciutat d'Itoigawa, dins la prefectura de Niigata (Chubu, Japó). També ha estat descrita al districte de Wakasa, a Tottori, també al Japó. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.