Zoisita

Zoisita
Fórmula química	Ca₂Al₃(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	Sigmund Zois
Localitat tipus	Prickler Halt, Ladinger Spitze - Speikkogel area, Saualpe, Carinthia, Austria
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.15b
Dana	58.2.1b.1
Heys	16.9.8
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 16,19Å; b = 5,54Å; c = 10,03Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	Pnma
Color	incolor, porpra, gris, marró groguenc, groc, rosa, verd
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	6 a 7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,15 a 3,36 g/cm³ (mesurada); 3,35 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,696 a 1,700 nβ = 1,696 a 1,702 nγ = 1,702 a 1,718
Birefringència	δ = 0,006 a 0,018
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Fe, Mn, Mg, Cr, Ti, Ca, Na, V, Sr, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1805
Símbol	Zo
Referències	[1]

La zoisita és un mineral del grup dels silicats, subgrup dels sorosilicats i dins d'aquests és del tipus epidotes. Com la resta de les epidotes, és un mineral estructuralment complex que té tant tetraedres de silicat simples, SiO₄, com a tetraedres de silicat dobles, Si₂O₇. És el dimorf ortoròmbic d'un altre mineral amb la mateixa fórmula, la clinozoisita (monoclínic).

Nomenada l'any 1805 en honor de Siegmund Zois, baró von Edelstein, austríac erudit que va finançar expedicions de recol·lecció de minerals.

Sinònims molt poc usats d'aquest mineral són illuderita, orthozoisita, saualpita o unionita.

Fins a l'any 1967 no es va trobar la varietat blava a Tanzània, denominada per això tanzanita a pesar que no és un altre mineral diferent sinó una zoisita normal més pura, que tallada queda com una gemma transparent brillant i d'un bell color blau.

La varietat thulita és usada com a pedra preciosa, però no tallada, sinó que és lluentada en perles o caboixons.

La varietat anyolita és verda i gairebé sempre associada a robins de grau mitjà, sent molt popular com a pedra ornamental; en ella els robins vermells sovint es troben distorsionats i dispersos entre l'hàbit massiu d'aquesta zoisita verda. És una de les més acolorides d'entre les pedres ornamentals

Apareix en roques de metamorfisme regional de grau mitjà, eclogites i roques metamòrfiques de facies d'esquists blaus.

Normalment apareix associada als següents minerals: calcita, biotita, hornblenda, quars, corindó, andradita i altres minerals metamòrfics, que són un criteri important per identificar la zoisita (ja que és molt variable és hàbit i color).

És coneguda des de fa uns dos segles com a pedra ornamental, si bé de distribució i ús molt limitats. La tanzanita pot ser tallada i usada com a pedra preciosa, mentre que altres varietats lluentades són semiprecioses.

S'ha localitzat en quantitats notables a Tanga (Tanzània), Ducktown (Tennessee, Estats Units), Suïssa, Índia i Àustria. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a La Jonquera (Alt Empordà)^[2] i a diverses localitats de la Catalunya del Nord.^[3]

• Dades sobre localització de zoisita
• Lloc web amb dades de zoisita
• Galeria de minerals amb informació de zoisita

• Galeria d'imatges de zoisita a Internet: [1][2], [3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zoisita