cap

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkap/^ⓘ
• Rimes: -ap
• Homòfon: cab
• Etimologia: Del llatí vulgar *capu(m), variant de l’acusatiu caput, segle XIII. Com a adjectiu pel sentit d’«extrem, punta». Com a preposició pel sentit de «part anterior (vers un lloc)».

cap m. ‎(plural caps)

1. (anatomia) Part superior i anterior del cos d'un animal.

   Al cap hi trobem el cervell.

2. Part superior del cos de l'ésser humà, considerada com a seu del pensament, l'intel·lecte, judici, talent, seny.

   Aquesta noia té molt de cap.

3. Lloc de preferència, central.

   En Pere és el cap de taula.

4. Localitat principal d'un territori; capital.

   El cap de comarca és a prop del riu.

5. La part més alta d'una cosa.
6. Individu considerat com a membre d’una col·lectivitat.
7. Extremitat en general.
   1. Part anterior, per on comença una cosa.
   2. Part final, per on acaba una cosa.
8. Part de terra que s'endinsa en la mar.
9. (nàutica) corda
10. En un repartiment, cadascun dels participants.

    Tinc deu caramels i som cinc, per tant toquen deu per cap.

    A 10 per cap = indicar que a cadascú correspon pagar o cobrar 10.

11. (golf) Part final d'un bastó, que impacta en la bola en executar el colp.
12. (pilota basca) Part més ampla d'una eina.
13. (bàdminton) base

• (anatomia) carbassot , cervell, clepsa, closca, crani, crisma, ment, testa
• (seu del pensament) cervell, discerniment, judici, juí, raonament, raó, saviesa, senderi, seny, sindèresi, talent
• (membre d’una col·lectivitat) habitant, individu, persona, ànima
• (extremitat, part anterior) capçalera, principi
• (extremitat, part final) extrem, fi, final, punta

• al cap de
• al cap i a la fi
• anar amb el cap alt = Estar orgullós
• cap d'any
• cap de setmana
• cap de turc = Persona a qui fan responsable d'algun esdeveniment sense ser el culpable
• cap dur = persona que li costa entendre o acceptar les coses
• cap quadrat = persona d'idees fixes
• capicular
• caplletra
• cap-roig
• captenir
• de cap a peus = Completament
• de cap i de nou = Des de zero, des del principi
• lligar caps
• no entrar al cap = no entendre
• no tenir ni cap ni peus = No tenir sentit
• pel cap baix
• per cap = per persona
• perdre el cap = Embogir, enamorar-se
• portar-se les mans al cap = Estranyar-se, admirar-se
• tallar el cap = Figuradament, matar, portar problemes
• tants caps tants barrets = Indica una repartició proporcional entre els membres d'un grup o bé una opinió o necessitat diferent per cada membre: Això és fàcil de repartir, tants caps tants barrets; en aquella reunió ningú coincidia, tants caps tants barrets.
• tenir el cap ple de pardals = somniar truites, estar distret o ple de fantasies
• tenir un bon cap = Ser intel·ligent o bé tenir un cap de grans dimensions.
• un cap de trons = un ximple, babau, boig

• capotejar
• decapitar

cap m. f. ‎(plural caps)

1. Persona que ocupa el primer lloc, que mana o que dirigeix quelcom; capitost.

   Ahir vaig demanar al meu cap quan podria fer vacances.

2. Grau militar.

• amo, cabdill, cacic, capitost, patró, senyor, superior, director, encarregat, gerent, president, propietari, responsable

cap ‎(invariable)

1. (negatiu) Ni un.

   No ens queda cap cartó de llet, n'haurem de comprar més.

2. (interrogatiu, condicional) Algun.
3. (negatiu) Gens de.
4. (interrogatiu, condicional) Alguna mena de.

cap

1. cap a

   Anàvem cap amunt i a mitja muntanya ens vam aturar a descansar.

• "Cap a" és una preposició composta que perd la "a" davant adverbis o determinants que comencen per aquesta vocal.

cap ‎(infinitiu cabre o caber)

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cabre.

   Forma amb desinència zero baleàrica, algueresa i valenciana: [jo] cabo, cap o cabi.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cabre.

   [Ell/ella/vostè] cap.

3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cabre.

   Cap [tu].

cap ‎(infinitiu capar)

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de capar.

• capo, cape, capi

• Anagrama: pac ^(revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• cap. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: cap

• Pronúncia: /kæp/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: [1] Abreviació de capitalization. [2] Abreviació de capital. [3 i següents] Del llatí cappa.

cap ‎(plural caps)

1. capitalització
2. majúscula
3. gorra, caputxa

   In this school all children wear a cap.

   En aquesta escola tots els nens porten gorra.

4. tap, caputxó

   He took the cap off the bottle and splashed himself with some cologne.

   Va llevar el caputxó de l'ampolla i es va ficar una mica de colònia.

5. funda dental

   He had golden caps on his teeth.

   Tenia fundes d'or a les dents.

6. cim, carena

   There was snow on the cap of the mountain.

   Hi havia neu al cim de la muntanya.

7. sostre

   We should put a cap on the salaries, to keep them under control.

   Hauríem de fixar un sostre als salaris, per tenir-los sota control.

8. ceba, petard

   Billy spent all morning firing caps with his friends.

   Billy va passar tot el matí fent petar cebes amb els amics.

9. detonador

   He wired the cap to the bundle of dynamite, then detonated it remotely.

   Ell va connectar el detonador al menat de dinamita i la va fer petar a distància.

10. bala assassina

    «Did he think they were going to put a cap in his ass right in the middle of Metreon?» (Charles Jade, Jade goes to Metreon, 2001)

    Com s'havia de pensar que li enviarien una bala assassina directament al cul, estant al mig de Metreon?

11. (futbol) aparició internacional

    Rio Ferdinand won his 50th cap for England in a game against Sweden.

    Rio Ferdinand, ha estat escollit per cinquantena vegada per la selecció anglesa, en un partit contra Suècia.

12. part superior

    the cap of column, door, etc.; a capital, coping, cornice, lintel, or plate.

    Part superior d'una columna, porta, capitell, còfia, cornisa, llinda o sostre.

cap ‎(3a persona singular present caps, gerundi capping, passat i participi capped)

1. nevar, cobrir

   «In every direction the great snow-capped peaks hemmed them in.» (A Conan-Doyle, A Study in scarlet, part II)

   Per tot arreu ens envoltaven cims coberts de neu.

2. posar sostre, limitar

   cape wages

   posar sostre als sous

3. posar la cirereta del pastís

   That really capped my day.

   Això va posar la cirereta del pastís al dia d'avui.

4. seleccionar, escollir

   Peter Shilton is the most capped English footballer.

   Peter Shilton és el futbolista més escollit per la selecció.

5. disparar, apuntar

   If he don't get outta my hood, I'm gonna cap his ass.

   Si ell no em descobreix primer, apuntaré amb l'arma al seu cul.

• Pronúncia: /kap/
• Etimologia: [1-2-3] De l'occità cap. [4] De capable.

cap m. ‎(plural caps)

1. cap marí
2. (obsolet) cap de persona

   Armé de pied en cap.

   Armat de cap a peus.

3. direcció, proa

   Avoir le cap au nord.

   Portar direcció nord.

4. etapa, capítol

   «Pionnier de la banalisation médiatique du Front national, BFMTV vient de franchir un nouveau cap, en plein entre-deux-tours.» (Christophe Nobili, «Danse médiatique avec les loups», Le Canard enchaîné, 3 de maig del 2017, p. 4)

   Pioner de la banalització mediàtica del Front nacional, BFMTV acaba de protagonitzar una nova etapa, en mig de dues competicions.

• [2] tête
• [3] proue

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkap/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí caput.

cap m. ‎(plural caps)

1. (anatomia) cap
2. cap, patró
3. (geologia) cap
4. (geografia) cap

• (anatomia) tèsta
• (geologia) cima

cap

1. cap

• cap de

cap

1. cap

cap

1. (aranès) pas

cap

1. tercera persona singular (el/eth, ela/era) del present d'indicatiu de caber

• Pronúncia: /ˈkap/
• Etimologia: [1] Del llatí tardà capum, variant de l’acusatiu caput. El plural capete és del plural llatí capita.
• Etimologia: [2] Del francès cap.

cap n. ‎(plural capete)

1. (anatomia) cap

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	cap	capul	(niște)	capete	capetele
Genitiu-datiu	(unui)	cap	capului	(unor)	capete	capetelor
Vocatiu		capule, cape			capetelor

cap n. ‎(plural capuri)

1. (geografia) cap

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	cap	capul	(niște)	capuri	capurile
Genitiu-datiu	(unui)	cap	capului	(unor)	capuri	capurilor
Vocatiu		capule, cape			capurilor