judici

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʒuˈði.si/^ⓘ, occidental /d͡ʒuˈði.si/
• Rimes: -isi
• Etimologia: Del llatí jūdicium ‎(«veredicte»), derivat del terme ius ‎(«llei») i el verb dicare ‎(«indicar, assenyalar»), segle XII. Doblet de juí.

judici m. ‎(plural judicis)

1. Acte de jutjar.
2. Sessió on es determina la culpabilitat o innocència d'una persona per part d'un jutge.
3. Valoració, opinió.

• Tenir judici: Capacitat d'actuar amb seny, intel·ligència.

judicial, judicatura

• Valoració, opinió [2]: apreciació, comentari, consideració, crítica, estimació, examen, observació, albir, arbitri, criteri, entendre, jutjament, parer.
• Determinació judicial de culpabilitat o innocència [3]: cas, causa, litigi, plet, procés, dictamen, laude, sumari, veredicte.
• Seny, intel·ligència: cap, cervell, discerniment, juí, raonament, raó, saviesa, senderi, sindèresi, talent.

• Síl·labes: ju·di·ci (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot