seny

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈsɛɲ/
	balear /ˈsəɲ/, /ˈsɛɲ/
Occidental:	/ˈseɲ/

• Rimes: -ɛɲ
• Etimologia: [1] Del fràncic *sĭnn ‎(«sentit, percepció, raonament»), probablement creuat amb el llatí sensus ‎(«sentit»), segle XIV.
• Etimologia: [2] Del llatí signum, segle XII. Doblet de signe.

seny m. ‎(plural senys)

1. Qualitat de ponderar les conseqüències dels actes abans de portar-los a terme.

• enteniment, pesquis, xarot, xolla

• rauxa

• assenyat

• Posar tot el seny: Posar tota l'atenció.
• Perdre el seny: Perdre la facultat de raonament.

seny m. ‎(plural senys)

1. Campana grossa.

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot

• Etimologia: [1] Del llatí signum.
• Etimologia: [2] Del fràncic *sĭnn ‎(«sentit, percepció, raonament»), probablement creuat amb el llatí sensus ‎(«sentit»).

seny m. ‎(plural senys)

1. senyal
2. seny ‎(«campana»)

   «E començaren a sonar los senys e los òrguens majors e tots los altres senys e squelles, e fonch feta gran luminària per tota la Seu.» (Jaume Safont, Dietari, Llibre de jornades, 1454-1472)

• hora del seny: horabaixa quan es tocava el seny del lladre.

seny m. ‎(plural senys)

1. sentit
   1. Facultat

      «Con sia cosa que Deus sia speritual essencia e ses virtuts sien sperituals, e lo cors e los senys corporals, sensuals sien coses corporals e corrompables.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

   2. Significat

      «Emperò la sauiesa té dos senys la hu és temporal l' altre speritual.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

   3. Opinió

      «Anem totavia lo pus fort que puscam, car, a mon seny, grosseria seria sperar -lo e fos vengut ab temps!» (Curial e Güelfa, s. XV)

   4. Direcció
2. seny ‎(«ponderació»)

• seyn, sen

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL