| dbo:abstract
|
- علاء الدين الخلجي (ت.1316)، هو ثاني السلاطين الخلجيين بالهند. حكم من 1296 حتى 1316. (ar)
- Aláuddín Chaldží (asi 1296–1316), byl císař (šáh) dynastie Chaldží, která vládla Dillískému sultanátu na indickém subkontinentu. Aláuddín zavedl řadu významných administrativních změn souvisejících s ekonomikou, kontrolou cen a řízením společnosti. Byl také úspěšný voják a dobyvatel, zejména se mu podařilo odrazit mongolskou invazi do Indie. Aláuddín byl synovcem a zetěm svého předchůdce . Když se Džaláluddín dostal k moci, dal Aláuddínovi pozici ceremoniáře. Roku 1291 Aláuddín získal post guvernéra Kary poté, co potlačil vzpouru proti Džaláluddínovi, a v roce 1296 se po výnosné loupežné výpravě stal i guvernérem Avadhu. V témže roce Aláuddín podnikl také velkou a úspěšnou, byť šáhem neodsouhlasenou výpravu proti hlavnímu městu . Po návratu se vzbouřil, zabil Džaláluddína a převzal moc. Během několika příštích let Aláuddín úspěšně odrazil mongolské nájezdy z Čagatajského chanátu v letech 1297–1298, 1299, 1303 a 1305. V roce 1306 dosáhly jeho síly rozhodujícího vítězství proti Mongolům u břehů řeky Ravi a později vyplenily mongolská území v dnešním Afghánistánu. Mezi vojenské velitele, kteří úspěšně vedli jeho armádu proti Mongolům, patří Zafar Chán, Uluch Chán a eunuch . V letech 1299 až 1311 Aláuddín dobyl a anektoval řadu okolních království, zatímco generál Málik Káfúr podnikal loupežná tažení na jih a získal velké bohatství. Jako vládce Aláuddín zneužíval muslimský fanatismus k tvrdému zacházení s dhimmi, nemuslimy. Podle pozdějšího kronikáře Baraního věřil, „že hinduista nikdy nebude poslouchat muslima, pokud ho neuvrhneme do krajní chudoby“. Přijímal proto opatření, která hinduisty ožebračila a zbavila pozic ve vyšší byrokracii. Amír Chosrau však zmiňuje hinduistického důstojníka své armády bojující proti Mongolům, i mnoho dalších vojáků nemuslimů. Během posledních let svého života Aláuddín trpěl špatným zdravotním stavem a správu země řídil Málik Káfúr. Po Aláuddínově smrti pak nastalo období zmatků a bojů o následnictví. (cs)
- Alí Garxasp Alà-ad-Din Muhàmmad-Xah Khaljí fou soldà de Delhi de la dinastia khalji. Era nebot del fundador de la dinastia, el sultà Djalal al-Din Firuz Shah Khalji, i es va casar amb una de les seves filles. El 1292, Malik Chajju Kishli Khan, senyor de l'ikta (feu) de , es va revoltar i es va dirigir cap a Delhi però finalment fou derrotat i fet presoner, i llavors el govern de Kara Manikpur fou donat a Ali Garshasp que poc després fou enviat en expedició a Malwa, on va capturar i va fer un botí considerable amb el que va tornar a Delhi rebent Oudh com ikta addicional. El 1294 Ali Garshasp va anar a conquerir Deogiri o Devagiri, capital del raja yadava Rama Chandra; amb uns set mil soldats es va dirigir a Ellichpur (al Berar) on va fer creure que era un noble descontent que anava al sud a posar-se al servei de Rajamundri al sud de Telingana. Així va sorprendre al raja yadava al que va derrotar en una batalla prop de la ciutat de Deogiri; Rama Chandra es va refugiar a la fortalesa; Ali Garshasp va derrotar tanmateix al fill gran del raja Shankar (Singhanader o Sankhder segons altres fonts) que va haver de demanar la pau i cedir la província d'Ellichpur i pagar un tribut en or, plata, joies, cavalls i elefants. Llavors va tornar a Kara Manikpur. Firuz va deixar passar que havia iniciat l'atac a Deogiri sense el seu permís. Suposadament penedit per haver actuat sense ordes del sultà, va aconseguir que Firuz el visités a Kara Manikpur i el perdonés formalment; quan Firuz era prop de Kara Manikpur va trobar al seu nebot que l'esperava acampat a la riba del Ganges; en el moment de la trobada Ala al-Din el va assassinar, i es va proclamar immediatament sultà (19 de juliol de 1296) dirigint-se després a Delhi, on s'havia proclamat el seu cosí Rukn al-Din Ibrahim Shah Khalji al que va derrotar (desembre de 1296). Després va conquerir Multan on estava l'hereu legítim Arkali Khan i els seus germans (febrer de 1297) que foren cegats i empresonats. Al final de les pluges del 1297 els mongols del kanat de Txagatai van atacar el sultanat però foren rebutjats. El 1298 els mongols van fer una nova expedició aquesta vegada dirigida per un cap mongol de nom Saldi que fou derrotat pel general Zafar Khan, que va fer dos mil presoners. El febrer de 1299 un exèrcit dirigit per dos dels germans del sultà, Ulugh Khan i Nusrat Khan, va atacar el Gujarat i va saquejar algunes ciutats; van entrar a l'antiga capital (Patan) però el sobirà el raja Karan va poder fugir a Devagiri; el botí fou considerable i entre els objectes figurava un ídol trobat a Somnath que havia substituït al que el sultà Mahmud de Gazni havia destruït quasi tres segles abans. Al final de la temporada de pluges del 1299 els mongols dirigits per Kutlugh Khwadja van atacar altre cop i van arribar fins prop de Delhi; els consellers del sultà li van recomanar pagar un tribut, però Ala al-Din va refusar aquest consell i va reunir un exèrcit amb el que va acampar a la plana de Siri; en la batalla que va seguir el general Zafar Khan fou fet presoner i va ser executat però els mongols finalment es van retirar. El 1300 va enviar un exèrcit a . Durant les operacions Ala al-Din va participar en una cacera a Tilpat i es va allunyar del grup; el seu nebot Akat Khan, que el va veure sense protecció, el va tacar amb una fletxa i pensant que l'havia matat, va tornar al campament on es va proclamar sultà amb el suport dels mongols musulmans; però abans de poder controlar la situació el sultà, que només havia estat ferit, ajudat per alguns dels seus fidels, va retornar al campament i va sufocar la revolta; Akat Khan fou torturat i executat. Ala al-Din va seguir les operacions contra Rathambor i en aquest temps es van produir dues revoltes de nebots seus, un a Badaun i un altre a Oudh, que foren sufocades fàcilment; més greu fou la revolta d'Hadjdji Mawla, que es va apoderar del Palau Roig de Delhi i va posar al tron un sayyid descendent per la seva mare de l'antic sultà Shams ad-Din Iltutmish al-Kutbi ibn Yalam Khan (1210/1211-1236), però en una setmana la rebel·lió fou controlada per malik Hamid al-Din conegut com a Amir-i Kuh. D'altra banda Rathambor fou ocupada (1301) i el 1302 va iniciar el setge de Chitor que fou ocupada el gener de 1303 i el seu raja Ratan Singh fou capturat i empresonat a Delhi. El 1303 els mongols de Txagatai, sabent que el sultà estava ocupat al setge de Chitor, van fer un nou atac dirigit per, amb un contingent de 120.000 cavallers, i va arribar fins al riu Yamuna. Ala al-Din, havia sortir ja de Chitor i retornava en aquell moment i es va tancar a la fortalesa de Siri on fou assetjat. Sobtadament, per motius desconeguts, els mongols, que ocupaven les millors posicions, es van retirar, si bé saquejant tota la regió i el Panjab (1304); això fou atribuït al fet que el sultà havia demanat al shaykh sufita Nizam al-Din Awliya de pregar per la seva victòria. Ala al-Din va ordenar restaurar totes les fortaleses del nord-oest i hi va instal·lar guarnicions, per prevenir futurs atacs mongols. Aquestos van retornar el 1305; al trobar els forts ben defensats, els atacants van evitar les fortaleses i van avançar per la línia dels Himalaies cap a Amroha a uns 130 km a l'est de Delhi on foren interceptats per l'exèrcit del sulta dirigit pels maliks Tughluk i Kafur que els va derrotar, fent presoners als caps Ali Beg i Tartak Khan i fins a 8000 homes; aquestos presoners foren massacrats i els seus cranis penjats als murs de la fortalesa de Siri. El mateix 1305 va enviar a Ayn al-Mulk Multani que va ocupar diverses places com Ujjain, mandu i Chanderi; el raja de Jalore, Kanhar Deo, desencoratjat, es va sotmetre i va acompanyar a Ayn al-Mulk a Delhi on va oferir fidelitat al sultà. El març de 1306 va enviar l'eunuc turc Malik Kafur (ara Malik Naib) per castigar a Rama Chandra, que feia anys que no pagava el tribut; també se li va encarregar de portar a Delhi a Dewal Dewi, filla del fugitiu sultà de Gujarat, ja que la seva mare la volia veure; la princesa fou portada a Delhi on es va casar amb Khidr Khan, fill del sultà. Malik Naib va posar un oficial de confiança al front d'Ellichpur i es va dirigir a Devagiri (Deogir o Deogiri) on Rama Chandra es va sotmetre sense lluita i fou tractat amb generositat: va rebre el títol de ray-rayan i va poder conservar Deogiri com a vassall. Els mongols van tornar el 1306 dirigits per Kabak Khan i van creuar l'Indus prop de Multan però foren rebutjats i derrotats pel malik Tughluk quan ja es retiraven. Els mongols es van reorganitzar i van tornar a l'atac dirigits per Ikbalmand que fou derrotat i mort; els presoners foren executats per orde del sultà. Després d'això els mongols van quedar desencoratjats i van tardar anys a fer una nova expedició, limitant-se a expedicions menors a la zona de frontera. Segons una inscripció a la mesquita de Multan, Malik Tughluk hauria derrotat als mongols 29 vegades i per això va rebre el títol de Malik al-Ghazi (o Ghazi Malik, després Tughluk Shah I) Malik Naib (Malik Kafur) va conquerir vers 1307 la fortalesa de al , el senyor de la qual, raja Sital Deo es va sotmetre i va donar cent elefants i altres regals de valor, però el seu estat fou annexionat si bé va poder conservar el govern de la fortalesa. El 1308 va tornar a Jalore, va derrotar a Kanhar Deo, i el va matar. El 1309 va sortir de Delhi per anar a lluitar contra els de Telingana que tenien capital a Warangal; aquesta ciutat fou conquerida i el raja Prataprudra Deo II es va sotmetre i va entregar cavalls, elefants, joies i peces d'or, i va pagar un fort tribut. El 1310 Malik Naib fou enviat altre cop al sud, aquesta vegada acompanyar de Khwadja Hadjdji (Khoja Hajji) i van passar per Deogiri (on governava ara el fill de Rama Chandra, Sankara o Shankar (també Singhanader o Sankhder) arribant a Duara Samudra, capital del sobirà hoysala Vira Ballala III; la ciutat fou conquerida i llavors Malik Naib va atacar als Pandya, el regne dels quals estava governat ara per Vira Pandya. Sundar Pandya que havia assassinat al seu pare però no havia pogut assolir el tron davant el seu germà Vira, va demanar ajut a Delhi; quan Vira Pandya va saber que Malik Naib avançava cap a la capital, Madurai (Madura), va fugir i el general musulmà va entrar a la ciutat sense lluita. Malik Naib encara va fer una altra expedició al sud, contra el raja de Devagiri, Sankara o Shankar (fill i successor de Rama Chandra) que desafiava l'autoritat d'Ala al-Din (1310). El raja Sankara va morir. Després, per reafermar l'autoritat de Delhi, va ocupar diverses fortaleses al sud i va annexionar el territori entre els rius i Tungabhadra. Va fer diverses reformes: per evitar la concentració de riquesa i poder que portava a revoltes, va decretar que totes les terres sense arrendataris, quedaven confiscades a profit de l'estat, amb el que els grans senyors només conservaven els ingressos d'un nombre limitat de terres el que reduïa la seva capacitat de revolta. Va millorar el sistema d'espionatge intern; va prohibir el consum d'alcohol (el vi es consumia de manera abundant tot i la prohibició de consum que afectava als musulmans) i de drogues i el mateix sultà va deixar de beure i va fer destruir els recipients amb líquids alcohòlics; els que van intentar introduir vi a Delhi van rebre càstigs durs però es va girar la vista quan la fabricació era per consum particular. Es van aixecar nous impostos com el de dret de pastura per cabres i vaques lleteres. Com que els impostos no podien ser apujats sense perdre suport va establir un sistema de control dels preus que fou eficaç i va permetre un mercat abundant a bon preu, al mateix temps que abaixava el preu d'un soldat (cavaller) professional el que li permetia ampliar les seves forces especialment en defensa contra els mongols; el primer pas del sistema fou un edicte que va fixar el preu del gra, es van obrir magatzems del govern, i les caravanes que passaven pel territori eren registrades perquè no poguessin eludir l'impost, i a l'estat s'havien de pagar els impostos en espècie. Malik Kabul, un home de gran honestedat, fou nomenat superintendent de mercats (shahna-i mandi) i va reprimir l'acaparament i obligar els comerciants a complir amb els pesos; després es van fixar els preus d'altres productes especialment les teles (per les que es va obrir un mercat especial), el blat, l'arròs, els cavalls, les vaques lleteres, les cabres, i alguns altres. L'hereu designat era el seu fill Khidr Khan. Als darrers anys de la vida del sultà el príncep fou enviat a Amroha, lluny de la capital, però va tornar amb l'excusa de visitar les tombes d'alguns shyakhs. Malik Naib, que tenia molta influència sobre el sultà, el va convèncer de desheretar a Khidr Khan que fou empresonat a Gwalior, i fou designat hereu el fill més petit Shihab al-Din Umar Khalji. El sultà va morir el 6 de gener del 1316 i el jove, Shihab al-Din Umar, que era menor d'edat, fou proclamat sultà sota la regència de Malik Naib; aquest va fer cegar a Khidr Khan i al seu germà Shadi Khan que havia estat empresonat a Siri. El tercer fill, Mubarak Khan, de 18 anys, també empresonat, havia de córrer la mateixa sort, però va aconseguir subornar als seus guardians, que van assassinar Malik Naib al cap de 35 dies de govern i van proclamar regent a Mubarak; al cap de dos mesos va assolir la corona com a Kutb al-Din Mubarak Shah I Khalji i Umar va ser cegat. (ca)
- Ala ud-Din Khalji oder Ala ud-Din Khilji (* um 1266/67 als Ali Gurshasp; † 1316); war von 1297 bis 1316 Sultan von Delhi. (de)
- Alaud-Dīn Khaljī, also called Alauddin Khilji or Alauddin Ghilji (r. 1296–1316), born Ali Gurshasp, was an emperor of the Khalji dynasty that ruled the Delhi Sultanate in the Indian subcontinent. Alauddin instituted a number of significant administrative changes, related to revenues, price controls, and society. He also successfully fended off several Mongol invasions of India. Alauddin was a nephew and a son-in-law of his predecessor Jalaluddin. When Jalaluddin became the Sultan of Delhi after deposing the Mamluks, Alauddin was given the position of Amir-i-Tuzuk (equivalent to master of ceremonies). After suppressing a revolt against Jalaluddin, Alauddin obtained the governorship of Kara in 1291, and the governorship of Awadh in 1296, after a profitable raid on Bhilsa. In 1296, Alauddin raided Devagiri, and acquired loot to stage a successful revolt against Jalaluddin. After killing Jalaluddin, he consolidated his power in Delhi, and subjugated Jalaluddin's sons in Multan. Over the next few years, Alauddin successfully fended off the Mongol invasions from the Chagatai Khanate, at Jaran-Manjur (1297–1298), Sivistan (1298), Kili (1299), Delhi (1303), and Amroha (1305). In 1306, his forces achieved a decisive victory against the Mongols near the Ravi riverbank, and later ransacked the Mongol territories in present-day Afghanistan. The military commanders that successfully led his army against the Mongols include Zafar Khan, Ulugh Khan, and his slave-general Malik Kafur. Alauddin conquered the kingdoms of Gujarat (raided in 1299 and annexed in 1304), Jaisalmer (1299), Ranthambore (1301), Chittor (1303), Malwa (1305), Siwana (1308), and Jalore (1311). These victories ended several Hindu dynasties, including the Paramaras, the Vaghelas, the Chahamanas of Ranastambhapura and Jalore, the Rawal branch of the Guhilas, and possibly the Yajvapalas. His slave-general Malik Kafur led multiple campaigns to the south of the Vindhyas, obtaining a considerable amount of wealth from Devagiri (1308), Warangal (1310) and Dwarasamudra (1311). These victories forced the Yadava king Ramachandra, the Kakatiya king Prataparudra, and the Hoysala king Ballala III to become Alauddin's tributaries. Kafur also raided the Pandya kingdom (1311), obtaining much treasure, elephants and horses. During the last years of his life, Alauddin had an illness, and relied on Malik Kafur to handle the administration. After his death in 1316, Malik Kafur appointed Shihabuddin, son of Alauddin and his Hindu wife Jhatyapali, as a puppet monarch. His elder son Qutbuddin Mubarak Shah seized the power shortly after his death. (en)
- Alauddin Ĥalĝi aŭ ʿAlāʾ ud-Dīn Khaljī (r. 1296–1316) estis la dua kaj plej pova reganto de la Ĥalĝia dinastio kiu regis en la Delhia Sultanlando en la Hinda subkontinento. Denaske Ali Gurŝasp, Alauddin estis nevo kaj bofilo de sia antaŭulo Ĝalal-ud-din. Kiam Ĝalal-ud-din iĝis la Sultano de Delhio post elpostenigi la Mamlukojn, Alauddin ricevis la postenon de Amir-i-Tuzuk (io kia ceremoniestro). Alauddin akiris la guberniestrecon de Kara en 1291 post subpremadi ribelon kontraŭ Ĝalaluddin, kaj la guberniestrecon de Aŭadho en 1296 post profitiga rabado de Bilsa. En 1296, Alauddin rabadis Devagiri, kaj akiris financon por sukcesa ribelo kontraŭ Ĝalaluddin. Post mortigi Ĝalaluddin, li plifirmigis sian povon en Delhio, kaj venkis la filojn de Ĝalaluddin en Multano. Dum postaj kelkaj jaroj, Alauddin sukcese defendis sin el Mongolaj invadoj el Ĉagataja Ĥanlando, en Jaran-Manjur (1297–1298), Sivistan (1298), Kili (1299), Delhio (1303), kaj Amroha (1305). En 1306, liaj fortoj atingis ŝlosilan venkon kontraŭ la Mongoloj apud la bordoj de la rivero Ravi, kaj en la postaj jaroj, liaj fortoj rabadis la Mongolajn teritoriojn en areoj de la nuntempa Afganio. La militkomandantoj kiuj sukcese estris lian armeon kontraŭ la Mongoloj estis Zafar Ĥan, Ulugh Ĥan, kaj lia sklav-generalo Malik Kafur. (eo)
- Alaudín (Ala-ud-din Khalji, nombre real Juna Khan) fue el segundo y más destacado gobernante de la dinastía Khalji. Reinó entre 1296 y 1316. y fue el primer musulmán en gobernar la totalidad de lo que hoy conocemos como India. Alaudín era el sobrino y yerno de . Su tío designó a Alaudín como gobernador de Kara hasta que en 1296 Alaudín asesinó a su tío. La viuda de Jalal-ud-din designó como heredero al trono a su hijo menor. Alaudín partió desde Kara hasta Delhi. Entró en la ciudad con la cabeza de su tío colocada sobre una piqueta. Tras apoderarse de la capital se autoproclamó "rey de Delhi" el 3 de octubre de 1296. Unos meses más tarde derrotó a los mongoles cerca de Jalandhar para asegurar así su trono. Aunque fue el mejor periodo de la dinastía Khalji, el reinado de Alaudín estuvo marcado por su crueldad y sus delirios de grandeza. Ya en los inicios de su gobierno, cegó, metió en prisión y asesinó a numerosos miembros de la nobleza. Tras la anexión de Guyarat, se extendió la práctica de martirizar a las familias de los rebeldes. En 1299, un ejército compuesto por más de 200.000 mongoles entró en la India con la intención de conquistarla. El general Zafar Khan, uno de los más brillantes de las tropas de Alaudín, consiguió derrotarles en la batalla de Kili, aunque no logró sobrevivir. Alaudín se describía a sí mismo como el Segundo Alejandro. Esa descripción demuestra en parte los delirios de grandeza de este gobernante que deseaba crear una religión mundial. Otra muestra de sus aspiraciones es el Alai Minar que construyó en el complejo Qutb con el deseo de superar en altura y grandeza al Qutab Minar. Alaudín murió en 1316 víctima de un edema. (es)
- Alâ ud-Dîn Muhammad Ier Khaljî, (persan : علاء الدین خلجی) est un sultan de Delhi de la dynastie des Khaljî d’origine afghane entre 1296 et 1316. Alâ ud-Dîn Muhammad Khaljî est le neveu et le beau-fils du fondateur de la dynastie, Jalâl ud-Dîn Fîrûz II Khaljî. Après la chute du Malik Chhajju, il est nommé gouverneur de Kara, près de Allâhâbâd. En 1292, il repousse un raid de 150 000 Mongols. Il dirige une expédition dans le Mâlwa et prend Bhilsa. Il gagne la réputation d'être un grand militaire. En 1294, sans l'autorisation de son oncle, il organise un raid de pillage très fructueux contre le roi de Devagri, le Yâdava Ramachandradeva, à l’ouest du Dekkan. (fr)
- ʿAlāʾ ud-Dīn Khaljī (m. 1296–1316) adalah penguasa kedua yang memimpin Kesultanan Delhi di anak benua India. Alauddin ingin menjadi Iskandar yang kedua (Sikander Sani), dan gelar ini disebutkan di dalam koin-koin dan doa publik. Ia merupakan keponakan dan menantu pendahulunya, . Jalaluddin menjadi Sultan Delhi setelah menjatuhkan . Alauddin lalu diberi gelar Amir-i-Tuzuk. Alauddin dijadikan Gubernur pada tahun 1291 setelah berhasil memadamkan pemberontakan, dan kemudian diangkat menjadi Gubernur pada tahun 1296 setelah ia . Pada tahun 1296, Alauddin dan memperoleh banyak harta rampasan. Ia lalu menggunakan modal ini untuk melancarkan pemberontakan melawan Jalaluddin. Setelah berhasil membunuh Jalaluddin, ia memperkuat kekuasaan di Delhi dan menundukkan anak-anak Jalaluddin di . Dalam beberapa tahun berikutnya, Alauddin berhasil memukul mundur invasi Mongol di (1297-1298), (1298), (1299), (1303) dan (1305). Pada tahun 1306, pasukannya berhasil memperoleh kemenangan besar dalam pertempuran di , dan beberapa tahun kemudian pasukannya menaklukkan wilayah Mongol di Afganistan. Alauddin menyerbu, menaklukkan kerajaan-kerajaan Hindu di (diserbu tahun 1299 dan dikuasai pada tahun 1304), (1301), (1303), (1305), (1308), dan (1311). Kemenangan-kemenangan ini mengakhiri riwayat beberapa dinasti Hindu, seperti Dinasti , , Chahamana di dan , keluarga Rewal dari , dan . Jenderalnya yang bernama Malik Kafur melancarkan beberapa kampanye militer ke sebelah selatan dan memperoleh rampasan perang dari (1308), (1310) dan (1311). Kemenangan-kemenangan ini memaksa Raja , Raja , dan Raja Hoysala untuk membayar upeti kepada Alauddin. Kafur juga telah (1311) dan merampas banyak harta rampasan perang. Pada tahun-tahun terakhirnya, Alauddin sakit-sakitan dan mempercayai Malik Kafur untuk mengurus pemerintahan. Setelah Alauddin meninggal pada tahun 1316, Malik Kafur mengangkat (anak laki-laki Alauddin dan istri Hindunya, Jhatyapali) sebagai . Namun, anak Alauddin yang lebih tua, , merampas kekuasaan tidak lama sesudahnya. (in)
- ʿAlāʾ al-Dīn II Khaljī, nato col nome di ʿAlī Gurshap e autosoprannominatosi Sikander Sānī, "Alessandro secondo" (Delhi, 1266 – Delhi, 3 gennaio 1316), fu il 14º sultano di Delhi, noto per le sue riforme economiche e per aver definitivamente respinto i diversi tentativi d'invasione dell'India da parte dei Mongoli grazie all'efficienza feroce del suo esercito. (it)
- アラー・ウッディーン・ハルジー（علاء الدين خلجي, ʿAlāʾ ud-Dīn Khaljī; 1266年もしくは1267年–1316年1月2日）は、北インドを支配したデリー・スルタン朝の一つであるハルジー朝の第3代スルターン（2代目とも数えられる）（在位1296年–1316年）。モンゴル帝国によるインド侵入を5度に渡って撃退し、自らを「第二のアレクサンドロス大王（スィカンダル・サーニー）」と称した。南インドに初めてイスラム勢力を拡大し、インド南部におけるイスラム教信仰の基盤を築いた。デリー・スルタン朝を「インド＝トルコ人国家」から「インド＝ムスリム帝国」へと方向付け、デリー・スルタン朝のインド化を進めた人物と評価されている。 アラー・ウッディーン・ムハンマド・シャーの名でも知られる。 (ja)
- Alauddin Khalji (Perzisch: علاء الدین خلجی; gestorven Delhi, januari 1316) was sultan van Delhi tussen 1297 en 1316. Hij wordt beschouwd als de belangrijkste sultan uit de Khaljidynastie die het noorden van India regeerde in de 13e en 14e eeuw. Alauddin Khalji was zowel militair als bestuurlijk een bekwaam heerser. Hij hervormde het belastingstelsel en wist Mongoolse invasies in het noorden van India af te slaan. (nl)
- Ala ud-Din Chaldżi (XIII wiek - 1316), muzułmański władca Sułtanatu Delhijskiego w Indiach, najbardziej znaczący i najdłużej panujący z dynastii Chaldżi. W trakcie swego panowania (1296 - 1316) prowadząc intensywne kampanie wojenne podbił południowe Indie i powstrzymał najazdy mongolskie. Usprawniał też działanie państwa poprzez wprowadzanie wielu zmian administracyjnych, związanych z przychodami, kontrolą cen i społeczeństwem. W 1301 roku po stłumieniu rebelii bratanka wzmocnił swoją pozycje konfiskując nadania ziem rebeliantów i anulując zwolnienia od podatków. Dodatkowe jeszcze wzmocnienie państwa dzięki podbojom i zdobytym łupom wojennym pozwoliły na rozbudowę stolicy - Delhi - która uzyskała status centrum sztuki i nauki. (pl)
- Ala-ed-Din Khaldji (med flera variarande stavningar; persiska: علاء الدین خلجی; egentligen Juna Khan), död 1316, var den andre och mäktigaste indiske härskaren i Delhisultanatet av Khaldjidynastin. Han regerade från 1296 till 1316. Allauddin Khaldji drömde om att bli den andre Alexander (Sikandar Sani). Allauddin khaldji är även känd för att ha hindrat mongolerna från att invadera Indien. (sv)
- Ала ад-Дин Мухаммад-шах I ибн Шихаб ад-Дин (1266, Дели — 1316, Дели), также известен как Ала ад-Дин аль-Хильджи (урду علاء الدین الخلجی), — султан Дели с 1296 по 1316 годы из тюрко-афганской династии Хильджи. (ru)
- Алауддін Хілджі (урду علاء الدين الخلجي, помер 1316) — другий султан династії Хілджі, що у 1296—1316 роках правив Делійським султанатом. Він відомий агресивною військовою політикою, за рахунок якої межі султанату істотно розширилися, та успішним відбиттям численних атак монгольських армій. Прийшов до влади зрадницьки вбивши свого дядька Джалал-ад-діна Хілджі. Значно зміцнив та розширив державу. Ввів едину адмінстративну систему, впорядкував збір феодальних поборів. Припинив спроби втручання в державні справи мусульманського духовенства. Багато земель іктадарів та релігійних мусульманських закладів ( та вакфи) було відібрано в казну, а земельний податок було помітно збільшено. Натуральні повинності з селян за Ала-ад-дін Хілджі збільшилися до половини врожаю. За рахунок зібраних таким чином коштів султан утримував величезну армію яка в 1303—1308 роках неодноразово відбивала вторгнення монголів на північно-західному кордоні та завойовувала землі на півдні Індії (походи в Декан у 1306—1313). Ала-ад-дін Хілджі вперше з часів Ашоки сворив державу, яка охоплювала майже усю територію Індії. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- علاء الدين الخلجي (ت.1316)، هو ثاني السلاطين الخلجيين بالهند. حكم من 1296 حتى 1316. (ar)
- Ala ud-Din Khalji oder Ala ud-Din Khilji (* um 1266/67 als Ali Gurshasp; † 1316); war von 1297 bis 1316 Sultan von Delhi. (de)
- Alâ ud-Dîn Muhammad Ier Khaljî, (persan : علاء الدین خلجی) est un sultan de Delhi de la dynastie des Khaljî d’origine afghane entre 1296 et 1316. Alâ ud-Dîn Muhammad Khaljî est le neveu et le beau-fils du fondateur de la dynastie, Jalâl ud-Dîn Fîrûz II Khaljî. Après la chute du Malik Chhajju, il est nommé gouverneur de Kara, près de Allâhâbâd. En 1292, il repousse un raid de 150 000 Mongols. Il dirige une expédition dans le Mâlwa et prend Bhilsa. Il gagne la réputation d'être un grand militaire. En 1294, sans l'autorisation de son oncle, il organise un raid de pillage très fructueux contre le roi de Devagri, le Yâdava Ramachandradeva, à l’ouest du Dekkan. (fr)
- ʿAlāʾ al-Dīn II Khaljī, nato col nome di ʿAlī Gurshap e autosoprannominatosi Sikander Sānī, "Alessandro secondo" (Delhi, 1266 – Delhi, 3 gennaio 1316), fu il 14º sultano di Delhi, noto per le sue riforme economiche e per aver definitivamente respinto i diversi tentativi d'invasione dell'India da parte dei Mongoli grazie all'efficienza feroce del suo esercito. (it)
- アラー・ウッディーン・ハルジー（علاء الدين خلجي, ʿAlāʾ ud-Dīn Khaljī; 1266年もしくは1267年–1316年1月2日）は、北インドを支配したデリー・スルタン朝の一つであるハルジー朝の第3代スルターン（2代目とも数えられる）（在位1296年–1316年）。モンゴル帝国によるインド侵入を5度に渡って撃退し、自らを「第二のアレクサンドロス大王（スィカンダル・サーニー）」と称した。南インドに初めてイスラム勢力を拡大し、インド南部におけるイスラム教信仰の基盤を築いた。デリー・スルタン朝を「インド＝トルコ人国家」から「インド＝ムスリム帝国」へと方向付け、デリー・スルタン朝のインド化を進めた人物と評価されている。 アラー・ウッディーン・ムハンマド・シャーの名でも知られる。 (ja)
- Alauddin Khalji (Perzisch: علاء الدین خلجی; gestorven Delhi, januari 1316) was sultan van Delhi tussen 1297 en 1316. Hij wordt beschouwd als de belangrijkste sultan uit de Khaljidynastie die het noorden van India regeerde in de 13e en 14e eeuw. Alauddin Khalji was zowel militair als bestuurlijk een bekwaam heerser. Hij hervormde het belastingstelsel en wist Mongoolse invasies in het noorden van India af te slaan. (nl)
- Ala ud-Din Chaldżi (XIII wiek - 1316), muzułmański władca Sułtanatu Delhijskiego w Indiach, najbardziej znaczący i najdłużej panujący z dynastii Chaldżi. W trakcie swego panowania (1296 - 1316) prowadząc intensywne kampanie wojenne podbił południowe Indie i powstrzymał najazdy mongolskie. Usprawniał też działanie państwa poprzez wprowadzanie wielu zmian administracyjnych, związanych z przychodami, kontrolą cen i społeczeństwem. W 1301 roku po stłumieniu rebelii bratanka wzmocnił swoją pozycje konfiskując nadania ziem rebeliantów i anulując zwolnienia od podatków. Dodatkowe jeszcze wzmocnienie państwa dzięki podbojom i zdobytym łupom wojennym pozwoliły na rozbudowę stolicy - Delhi - która uzyskała status centrum sztuki i nauki. (pl)
- Ala-ed-Din Khaldji (med flera variarande stavningar; persiska: علاء الدین خلجی; egentligen Juna Khan), död 1316, var den andre och mäktigaste indiske härskaren i Delhisultanatet av Khaldjidynastin. Han regerade från 1296 till 1316. Allauddin Khaldji drömde om att bli den andre Alexander (Sikandar Sani). Allauddin khaldji är även känd för att ha hindrat mongolerna från att invadera Indien. (sv)
- Ала ад-Дин Мухаммад-шах I ибн Шихаб ад-Дин (1266, Дели — 1316, Дели), также известен как Ала ад-Дин аль-Хильджи (урду علاء الدین الخلجی), — султан Дели с 1296 по 1316 годы из тюрко-афганской династии Хильджи. (ru)
- Alí Garxasp Alà-ad-Din Muhàmmad-Xah Khaljí fou soldà de Delhi de la dinastia khalji. Era nebot del fundador de la dinastia, el sultà Djalal al-Din Firuz Shah Khalji, i es va casar amb una de les seves filles. El 1292, Malik Chajju Kishli Khan, senyor de l'ikta (feu) de , es va revoltar i es va dirigir cap a Delhi però finalment fou derrotat i fet presoner, i llavors el govern de Kara Manikpur fou donat a Ali Garshasp que poc després fou enviat en expedició a Malwa, on va capturar i va fer un botí considerable amb el que va tornar a Delhi rebent Oudh com ikta addicional. (ca)
- Aláuddín Chaldží (asi 1296–1316), byl císař (šáh) dynastie Chaldží, která vládla Dillískému sultanátu na indickém subkontinentu. Aláuddín zavedl řadu významných administrativních změn souvisejících s ekonomikou, kontrolou cen a řízením společnosti. Byl také úspěšný voják a dobyvatel, zejména se mu podařilo odrazit mongolskou invazi do Indie. V letech 1299 až 1311 Aláuddín dobyl a anektoval řadu okolních království, zatímco generál Málik Káfúr podnikal loupežná tažení na jih a získal velké bohatství. (cs)
- Alaud-Dīn Khaljī, also called Alauddin Khilji or Alauddin Ghilji (r. 1296–1316), born Ali Gurshasp, was an emperor of the Khalji dynasty that ruled the Delhi Sultanate in the Indian subcontinent. Alauddin instituted a number of significant administrative changes, related to revenues, price controls, and society. He also successfully fended off several Mongol invasions of India. (en)
- Alauddin Ĥalĝi aŭ ʿAlāʾ ud-Dīn Khaljī (r. 1296–1316) estis la dua kaj plej pova reganto de la Ĥalĝia dinastio kiu regis en la Delhia Sultanlando en la Hinda subkontinento. Denaske Ali Gurŝasp, Alauddin estis nevo kaj bofilo de sia antaŭulo Ĝalal-ud-din. Kiam Ĝalal-ud-din iĝis la Sultano de Delhio post elpostenigi la Mamlukojn, Alauddin ricevis la postenon de Amir-i-Tuzuk (io kia ceremoniestro). Alauddin akiris la guberniestrecon de Kara en 1291 post subpremadi ribelon kontraŭ Ĝalaluddin, kaj la guberniestrecon de Aŭadho en 1296 post profitiga rabado de Bilsa. En 1296, Alauddin rabadis Devagiri, kaj akiris financon por sukcesa ribelo kontraŭ Ĝalaluddin. Post mortigi Ĝalaluddin, li plifirmigis sian povon en Delhio, kaj venkis la filojn de Ĝalaluddin en Multano. (eo)
- Alaudín (Ala-ud-din Khalji, nombre real Juna Khan) fue el segundo y más destacado gobernante de la dinastía Khalji. Reinó entre 1296 y 1316. y fue el primer musulmán en gobernar la totalidad de lo que hoy conocemos como India. Alaudín era el sobrino y yerno de . Su tío designó a Alaudín como gobernador de Kara hasta que en 1296 Alaudín asesinó a su tío. La viuda de Jalal-ud-din designó como heredero al trono a su hijo menor. (es)
- ʿAlāʾ ud-Dīn Khaljī (m. 1296–1316) adalah penguasa kedua yang memimpin Kesultanan Delhi di anak benua India. Alauddin ingin menjadi Iskandar yang kedua (Sikander Sani), dan gelar ini disebutkan di dalam koin-koin dan doa publik. Dalam beberapa tahun berikutnya, Alauddin berhasil memukul mundur invasi Mongol di (1297-1298), (1298), (1299), (1303) dan (1305). Pada tahun 1306, pasukannya berhasil memperoleh kemenangan besar dalam pertempuran di , dan beberapa tahun kemudian pasukannya menaklukkan wilayah Mongol di Afganistan. (in)
- Алауддін Хілджі (урду علاء الدين الخلجي, помер 1316) — другий султан династії Хілджі, що у 1296—1316 роках правив Делійським султанатом. Він відомий агресивною військовою політикою, за рахунок якої межі султанату істотно розширилися, та успішним відбиттям численних атак монгольських армій. (uk)
|
