broma

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾo.mə/^ⓘ, occidental /ˈbɾo.ma/
• Rimes: -oma
• Etimologia: Del llatí brūma ‎(«hivern»), segle XIV.
• Etimologia: Del grec antic βρῶμα ‎(brôma, «corcadura»), segle XVI. Les embarcacions amb aquesta corcadura es tornaven pesants, passant a significar «cosa pesada» i desprès «facècia pesada», segle XIX.

broma f. ‎(plural bromes)

1. Boira poc espessa.
2. núvol
3. (valencià, tortosí) escuma

• (boira) bromassa

broma f. ‎(plural bromes)

1. Mol·lusc marí lamel·libranqui (Teredo navalis).
2. Mentida, entremaliadura o joc fet per divertir-se, usualment a costa dels altres.

• (mol·lusc) abromar
• (mentida, entremaliadura) bromejar, bromista

• estribot, berba, coverbo, plasenteria, acudit, burla, gràcia, ocurrència, sortida

• de broma

broma

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bromar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bromar.

• Síl·labes: bro·ma (2)
• Anagrames: abrom, aombr, bramo, mabró, obram, ombra, ombrà, orbam, robam

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɾo.ma/
• Rimes: -oma

broma f. ‎(plural bromas)

1. broma (mol·lusc)
2. broma, facècia

• Síl·labes: bro·ma (2)