joc

Potser volíeu: jóc, Jóc

Català

Pronúncia(i): oriental /ˈʒɔk/, occidental /ˈd͡ʒɔk/
Rimes: -ɔk
Etimologia: Del llatí iocus, segle XIII.

Nom

joc m. ‎(plural jocs)

Activitat física o mental que té com a finalitat l'entreteniment i la diversió dels qui el practiquen.
Conjunt d'objectes amb alguna cosa en comú.
Joc d'estris de cuina.
(esports de pilota) Manera d'un esportista o un equip de practicar un esport de pilota determinat.
(esports de pilota) Conjunt complet de les accions de joc executades per tots els adversaris o tots els equips adversaris en el transcurs d'una part d'un partit o una partida o bé en el transcurs de tot un partit o tota una partida.
(tennis) Cadascuna de les divisions d'un set, formades per una successió d'intercanvis de cops fins que un dels adversaris o de les parelles adversàries arriba a un mínim de quatre punts amb dos punts de diferència.
(voleibol, pilota valenciana, tennis de taula) Cadascuna de les divisions d'un partit o una partida, formades per una successió d'intercanvis de jugades o intercanvis de cops fins que un dels adversaris o dels equips adversaris arriba a una puntuació preestablerta.
(pilota valenciana) Quart punt guanyat en un joc per un jugador o un equip.
(ortografia del 2016) Forma alternativa de jóc.

Notes

En tennis, són punts d'un joc quinze, trenta, quaranta i el punt següent. A partir dels tres punts, inclosos, cada empat es denomina iguals, i cada superioritat d'un punt d'un jugador, avantatge.

Sinònims

articulació
conjunt, equip
diversió, entreteniment
joguet, joguina
onze (tennis de taula)
set (voleibol)

Derivats

Traduccions

Activitat d'entreteniment

Aimara: anata ^(ay)
Alemany: Spiel ^(de) n.
Anglès: game ^(en)
Àrab: لَعْب‎ ^(ar) m.
Basc: joko ^(eu)
Belarús: гу́льня ^(be) f. ‎(húlnia)
Castellà: juego ^(es)
Danès: spil ^(da) n.
Eslovac: hra ^(sk) f.
Esperanto: ludo ^(eo)
Estonià: mäng ^(et)
Feroès: leikur ^(fo) m.
Finès: leikki ^(fi)
Francès: jeu ^(fr)
Friülà: zûc ^(fur)
Gallec: xogo ^(gl) m.
Georgià: თამაში ^(ka) ‎(tàmaixi)
Hongarès: játék ^(hu)
Italià: gioco ^(it)
Japonès: 遊び ^(ja)
Llatí: ludus ^(la) m.
Llengua de signes catalana: JUGAR ^(csc)
Maltès: logħba ^(mt) f.
Neerlandès: spel ^(nl) n.
Noruec: spill ^(no) n.
Occità: jòc ^(oc)
Polonès: gra ^(pl) f.
Portuguès: jogo ^(pt) m.
Retoromànic: gieu ^(rm) m., giug ^(rm) m.
Romanès: joc ^(ro) n.
Rus: игра ^(ru) ‎(igra)
Sànscrit: क्रीडा ^(sa) f.
Serbocroat: игра ^(sh), igra ^(sh)
Suahili: mchezo ^(sw)
Suec: lek ^(sv) inv.
Turc: oyun ^(tr) n.
Txec: hra ^(cs) f.
Xinès: 遊戲 ^(zh) ‎(游戏, yóuxì)

Grup d'objectes

Anglès: set ^(en)
Castellà: juego ^(es)

Manera de practicar un esport

Anglès: game ^(en)
Castellà: juego ^(es)
Francès: jeu ^(fr)

Conjunt de les accions de joc en el transcurs d'un partit

Anglès: play ^(en)
Castellà: juego ^(es)
Francès: jeu ^(fr)

Tennis: cadascuna de les divisions d'un set

Anglès: game ^(en)
Castellà: juego ^(es)
Francès: jeu ^(fr)

Divisions d'un partit en certs esports

Anglès: game ^(en)
Castellà: juego ^(es), set ^(es)
Francès: manche ^(fr), set ^(fr)

Pilota valenciana: quart punt guanyat

Castellà: juego ^(es)

Interjecció

joc

(pilota valenciana) Expressió amb què un jugador indica que té intenció de servir.

Relacionats

va (pilota basca)

Adjectiu

joc m. ‎(femení joca, plural masculí jocs, plural femení joques)

(ortografia del 2016) Forma alternativa de jóc.

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
joc. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: joc