bromar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈma/
	balear /bɾoˈma/, /bɾuˈma/
Occidental:	nord-occidental /bɾoˈma/
	valencià /bɾoˈmaɾ/, /bɾoˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: bromà
• Etimologia: De broma ‎(«bromera, escuma»).
• Etimologia: De broma ‎(«boira»).

bromar trans.

1. Treure l'escuma al brou.

Paradigmes de flexió: bromo, broma, bromem
Vocal rizotònica: /o/

• desbromar, escumar

bromar pron. ‎(pronominal bromar-se)

1. esbromar-se

• desbromar-se

• Síl·labes: bro·mar (2)
• Anagrames: marbro, ombrar

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bɾoˈmaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De broma ‎(«mol·lusc broma»).

bromar trans. ‎(present bromo, passat bromé, futur bromaré)

1. corcar (la broma)

• Síl·labes: bro·mar (2)