Olla

Olla

Olla de terrissa preparada per a coure uns fesols
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus	pot (en) i cassola

L'olla és un estri de cuina rodó, de metall, terrissa o altre material, ventrut, generalment amb dues nanses, amb tapa opcional, que serveix per a cuinar, fer bullir líquids...

• ... el llenguatge humà és com una olla vella sobre la qual marquem toscos ritmes perquè ballin els ossos, mentre al mateix temps anhelem produir una música que fongui les estrelles.^[1]

(en francès) ... la parole humaine est comme un chaudron fêlé où nous battons des mélodies à faire danser les ours, quand on voudrait attendrir les étoiles.

Madame Bovary, 2-XII, 1857. — Gustave Flaubert

• Amb bull i renou, s'olla cou.^[2]
• De la guapesa, no se'n tira cap tros a l'olla.^[2]
• Diu l'olla a la paella: fuig d'aquí i no m'emmascaris; i la paella diu al carbó: fuig, que m'embrutes.^[2]

(var.) Sa pella diu a s'olla: mascarella!^[2]

• Els d'Alió, s'estimen més un plat d'olla que no un sermó.^[2]
• L'olla i la dona, reposada.^[3]
• L'olla manté el cos i la casa.^[2]
• La dona pregada i l'olla reposada.^[3]
• No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot.^[3]
• No es pot fer el cuinat amb una olla foradada.^[3]
• Olla de molts, no bull.^[2]
• Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro.^[3]
• Olla petita, escudella pobra i magra.^[4]
• Olla que no has de menjar, deixa-la cremar.^[2]
• Olla vetlada, mai bull.^[2]
• Pel so, l'olla; per la paraula, l'home.^[5]
• Per fer olles, la millor terra és la de Sant Salvador de Breda.^[6]
• Quan l'olla bull, alguna cosa té.^[2]
• Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan ja és cuinada se'n cuida Santa Anna.^[4]
• Si a l'olla no s'hi afegís, mai seria plena.^[2]
• Tot se'n va per s'olla.^[2]

(var.) Tot s'aferra per s'olla.^[2]

• Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla.^[2]
• Bledes i espinacs, molts a l'olla i pocs al plat.^[4]
• Fum d'altar, botifarres a l'olla.^[2]
• Gallina i moltó, olla de festa major.^[7]
• No es fa bona olla amb aigua sola.^[3]
• Olla que bull massa té gust de carabassa.^[4]
• Olla sense ceba, boda sense flabiol.^[4]
• Olla sense sal, fa més bé que mal.^[3]
• Per un cigró no deixa de coure's l'olla.^[2]
• Per un nap, no es deixa de cuinar l'olla.^[2]

(var.) Per un nap més o menys, no deixa de coure's l'olla.^[2]

• Vaca i moltó, olla de senyor.^[7]

• Ésser una olla de cols.^[2]

Ésser ple de desorde.

• Més vell que Adam, o que Matusalem, o que l'anar a peu, o que l'arròs a l'olla, o que l'arna, o que la tinya, o que el mal pa, o que els camins, o que el camí de la font, o que el pastar, o que la picor, o que l'escopir en terra, o que el pixar en terra, o que les gallines menjar sense dents, o que el cagar ajupit.^[2]

(var.) Ser de l'any de la picor.^[8]

Es diu d'una persona o cosa molt vella.

• Quedar-se com la criada de Santa Anna, amb l'olla a la mà.^[4]
• Treure faves d'olla.^[9]

Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica.

• Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.