Picor
Aparença
Cavall rascant-se la pell de la zona externa del maxil·lar inferior | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
La picor, pruïja, grator o gratera és un formigueig peculiar o irritació incòmoda de la pell que comporta un desig de gratar la part en qüestió.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- L'excés de picor, prové de l'angunia de no fer res y, sobretot, de tenir massa temps per gratar.[1](català antic)
- «El temps de la picor». Veusaquí que una vegada ..., 1907. — Josep Morató i Grau
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Any de nespres, picor a la regana.[2]
- Gratar i menjar, tot és començar.[3]
- L'any de la picor, que tothom gratava.[4]
- (var.) Al temps de la picor, tothom gratava.[3]
- Molt parlar nou, i molt gratar cou.[3]
- Qui barata, es cap se grata.[3](Mall.)
- Qui grata on li pruu, no fa agravi a ningú.[3]
- Qui té ronya, que grati.[3]
- Tant grata la cabra, que malament jeu.[3](Mall.)
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Busca qui et grati![3]
- Es diu per acomiadar algú que no ens escolta quan l'aconsellem o no vol fer allò que li convé.
- Molt antic.
- Estar ociós.
- Gratar la tinya a algú.[3]
- Maltractar a algú.
- (var.) Ser de l'any de la picor.[7]
- Es diu d'una persona o cosa molt vella.
- Estar ben proveït i no faltar-li res.
- Per aquí grata-hi![3]
- Es diu quan algú encerta a indicar allò que és la qüestió principal o més interessant.
- Què hi grates, aquí?[3]
- Es diu quan algú està en un lloc sense fer res.
Cançons populars
[modifica | modifica el codi]- ¿No em diríeu, bona amor / d'on vos ve tanta ponsonya? / ¿No sabeu que el qui té ronya, / com més grata, més picor?[8](Mall.)
- Glossa tradicional.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Morató, 1907, p. 45-52.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 333-341.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gratar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 20.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Etimologies paremiològiques». Dites.cat. Arxivat de l'original el 1370840490. [Consulta: 12 gener 2015].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «picor». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Morató, Josep. Veusaquí que una vegada ... : rondalles. Barcelona: J. Baguñà, 1907.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.