Foc

Foc

Foc
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

El foc és la reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.

• Els llibres no poden ser destruïts pel foc. La gent mor però els llibres mai moren. Cap home i cap força poden abolir la memòria.^[1]

(en anglès) Books can not be killed by fire. People die, but books never die. No man and no force can abolish memory…

Discurs als llibreters d'Amèrica, 6 de maig de 1942. — Franklin Delano Roosevelt

• A foc, rei i religió, no els [hi] posis condició.^[2]
• A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu.^[2]
• A la vora del riu no t'hi facis el niu, perquè el foc té aturador però l'aigua no.^[2]
• A prop del foc, qui no es crema, s'escalfa.^[2]
• A València l'aire és foc, la terra aigua, els homes dones i les dones aire.^[2]
• Al foc de la guineu, qui no porta llenya no s'hi asseu.^[2]
• Al foc d'en Costa, qui no hi porta llenya, no s'hi acosta.^[2]
• Amb una petita brasa, se crema una casa; i amb una espurna de foc, se pot abrasar un lloc.^[2]
• A poc a poc, s'encén el foc.^[3]
• Allà on hi ha foc, hi ha fum.^[3]
• Boires pel xaloc, prepara llenya pel foc.^[2]
• Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants.^[2]
• Com defallirà la llenya, llavors s'apagarà el foc.^[2]
• De foc te'n guardaràs; de la justícia, no podràs.^[2]
• El bon foc fa el bon coc.^[3]
• El foc amb foc s'apaga^[4]

Sinònim de A grans mals grans remeis

• El foc de casa no crema.^[3]
• El foc és mitja vida i el pa és tota.^[3]
• El foc no té cap perllonga.^[3]
• El foc té senyor, però l'aigua no té aturador.^[3]
• Foc amb foc es mata.^[3]
• Foc colgat, crema més que el destapat.^[3]
• Fòc en ells, que son pòcs y fugen.^[5](català antic)
• Fòc d'alzina, fòc de padrina.^[5](català antic)
• Foc davant i foc darrera és vida entera.^[3]
• Foc de canya, foc de banya.^[3]
• Fòc y fòc y la fava dura.^[5](català antic)
• Joc de focs, joc de boigs.^[3]
• L'aigua i el foc només juguen a un joc.^[3]
• L'estopa prop del foc s'encén.^[3]
• Llenya d'alboner, foc de cavaller; llenya d'alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata.^[2]
• Llenya d'alzina, foc de fadrina.^[2]
• Llenya d'avellaner no fa foc ni fa braser.^[2]
• Llenya d'oliver, foc de cavaller.^[2]
• Llenya de mata, foc de beata.^[2]
• Llenya de pi, foc de fadrí.^[2]
• Llenya de riu, ni foc ni caliu.^[2]
• Llenya torta, el foc l'adreça.^[2]
• Llenya torta, foc dret.^[2]
• Llenya vella fa bon foc.^[6]
• Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.^[6]
• Març, marçot, mata a l'ovella i l'anyellot i a la vella a prop del foc i a la jove si pot.^[7]
• Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si li trob.^[8]
• Per foc i muller, no surtis del carrer.^[3]
• Per fondo que es faci el foc, el fum sempre respira.^[3]
• Qui ha menester foc, amb el dit el cerca.^[3]
• Un foc treu l'altre.^[3]
• Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen^[6]

• A penes neix el pare
  el fill ja és al carrer.^[9]

(var.) Abans de nàixer la mare
el fill ja era al carrer.^[10]

• De mascle i femella és nat,
  engendrat dins un instant,
  i si té aliment bastant,
  pot abrigar la ciutat;
  no té boca i ben aviat
  menja tot quant té davant.^[9]

• Déu mo'l envi,
  molt ho agraïm.
  Si no s'apaga,
  fa olor de socarrim.^[11]

• El pare encara no és nat
  que el fill ja corre pel terrat.^[9]

• En una casa tenien tres fills:
  l'un va fugir i no l'han vist més,
  l'altre menjava tot el que li donaven
  i l'altre sempre jeia i no es movia.^[9]

• Fregant neix, i bufant creix,
  i si el tapes és ben mort;
  pot fer el mal amb escreix
  destroçant a dret i a tort.^[12]

• Què cal per encendre el foc?^[10]

Que estiga apagat

• Qui va ésser el primer que va fer bullir l'olla a Barcelona?^[9]

• Qui va ser el primer que va fer la sopa d'all?^[9]

• Si sóc bo o be dolent,
  poc vull saber-ho;
  sort de mi que en té la gent,
  però, ai d'ella!
  si la ràbia se m'encén!^[12]

(var.) Si sóc bo o dolent
poc vull saber-ho;
sort de mi té la gent,
però, ai d'ella!,
si la ràbia se m'encén!^[13]

• Atiar el foc.^[14]

(var.) Posar (o tirar) llenya al foc.

Fer augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla, de dissensió

• Car com el foc.^[15]

D'un preu molt elevat.

• Encendre (o posar) foc.^[14]

Provocar o causar discòrdies, desavinences, rancor.

• Estar (o trobar-se, o restar, etc.) entre dos focs.^[14]

Estar en una situació conflictiva, entre dos perills, dos adversaris.

• Fer foc nou.^[14]

Recomençar una cosa que hom considera que l'havia començada malament.

• Foc a la cua del llop.^[16]

Crit d'alarma de la gent del camp quan veien un llop.

• Jugar amb foc.^[14]

Exposar-se imprudentment al perill.

• Posar les mans al foc.^[14]

Manifestar la certesa, la garantia, la seguretat, que hom té d'alguna cosa.

• Tirar el barret (o la gorra) al foc.^[14]

Descoratjar-se, deixar córrer alguna empresa, etc., per causa d'una contrarietat.

• Tocar a foc.^[14]

Fer sonar un instrument d'alarma per avisar que hi ha un incendi.

• Treure foc pels queixals.^[14]

Manifestar una gran indignació, irritació.

• Alberola, Estanislau. Refraner Valencià, 1928, p. 123-124. 
• Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
• Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
• Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2014 [Consulta: 26 novembre 2024]. 
• Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).