[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Farina

De Viquidites
La revisió el 19:16, 22 juny 2024 per DocoBot (Discussió | contribucions) (top: enllaç intern, replaced: sègol → sègol AWB)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'alimentFarina
Farina
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus pols, aliment bàsic, aliment de llarga conservació i ingredient culinari
Ingredients principals Q10593172 Tradueix
Modifica dades a Wikidata

La farina són unes pólvores obtingudes per la mòlta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).

  • Tanta farina no és del teu sac.[1]
(en llatí) Non est de sacco tanta farina tuo.
 — Anònim
  • Fins de les estàtues treu farina.[1]
(en llatí) Exigit et a statuis farinas.
 — Erasme de Rotterdam

Dites populars

[modifica | modifica el codi]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Arreplegador de segó i escampador de farina.[2]
Frase feta Persona que estalvia coses inútils i malgasta les profitoses.
Frase feta Arribar a un lloc per fer una cosa, i fer-la tot seguit, sense perdre temps ni esperar gens (Empordà).
  • Cremar farina a algú.[2]
Frase feta Enganyar, abusar de la credulitat.
  • Escampar la farina i arreplegar la cendra.[2]
Frase feta Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.
Frase feta Ésser cosa de molt diferent classe de la que es parlava
  • Ésser un jan Farina.[2]
Frase feta Ésser excessivament bo, amb bondat que gairebé és beneitura.
  • Fer bona farina.[2]
(var.) Fer la farina blanca.
Frase feta Portar-se bé, obrar així com cal.
  • Fer la farina blana.[2]
Frase feta Baixar la veu, ablanir-se; obeir o sotmetre's per por.
  • Fer mala farina.[2]
Frase feta Portar-se malament.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 Peris i Juan, 2001.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «farina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 30-31 [Consulta: 1544602005]. 
  4. 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
  5. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 26 novembre 2024].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.