Segó

Segó

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus	cereal i ingredient culinari

El segó o bren és la capa externa del gra dels cereals que se separa del nucli del gra en la molta. Per tant, és un subproducte del refinament del gra o de la fabricació de la farina de les cereals com ara el blat, ordi, sègol, civada, arròs i mill, entre d'altres.

• Benafigos té una rata i la farten de segó; calla, calla, Benafigos, que tens molt poca raó.^[1]
• Campana de plata, batall de segó.^[2]
• Desgraciat del llaurador que no llaura les voreres; el blat li torna porgueres i la farina segó.^[3]
• El que guanyaràs amb les faves, ho perdràs amb el segó.^[4]
• Entre set sastres i set sabaters no van poder aixecar una saca de segó de terra.^[3]
• La tia Maria de Benifaió pastava, fenyia, venia el segó.^[5]
• Pastar a casa i comprar el segó.^[3]
• Vi agre i pa de segó no fan bon treballador.^[6]

• De baixant de lo pelut
  li dareu de lo pelós
  i un parell de besaculs
  per vós.^[7]

ase, segó i ous

• Anar a fer el segó als gats.^[8](val.)

No anar enlloc.

• Arreplegador de segó i escampador de farina.^[8]

Persona que estalvia coses inútils i malgasta les profitoses.

• La carrabina de l'Ambròs era carregada amb segó.^[9]

Es diu de les coses inútils que no serveixen per a res.

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.