[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Yuhup

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaYuhup
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius400 Modifica el valor a Wikidata (1999 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deEstat de l'Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües nadahup Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3yab Modifica el valor a Wikidata
Glottologyuhu1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueyab Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2001 Modifica el valor a Wikidata
IETFyab Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages634 Modifica el valor a Wikidata

El yuhup és la llengua pròpia del poble indígena yuhupdeh, que habita en el nord-oest de l'Amazònia, en la zona fronterera entre el Brasil i Colòmbia. Com le altres llengües macú és una llengua aïllant i tonal.[1]

Fonologia

[modifica]

El Yuhup presenta 38 fonemas, dels quals 15 són vocals i 23 consonants.[1]

Vocals

[modifica]
Anteriors Centrals Posteriors
Tancada i ĩ ɨ ĩ u ũ
Mitjana e ə o
Oberta æ æ̃ ɔ ɔ̃
Oberta arrodonida ɒ ɒ̃

Son nou vocals orals i sis nasals. Les vocals es realitzen allargades, quan reben to ascendent o descendent, e laringalizadas, quan estan contigües a consonant glotal.[1]

Consonants

[modifica]
Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Obstruents sordes p t c k ʔ
Obstruents glotalitzades
Obstruents nasals m n ɲ ŋ
Obstruents nasals glotalitzades ɲˀ ŋˀ
Fricatives sordes ʃ h
Vibrants ɾ
Vibrants glotalitzades ɾˀ
Aproximants w j
Aproximants glotalitzades

Les consonants nasals es realitzen preoralizadas o oralizadas quan ocorren amb vocals orals: /nôn/ [dô:dn] dón = "abella".[1]

L'idioma yuhup té un sistema tonal, amb quatre tons contrastessis, sent dos puntuals (baix ˨ o è i alt ˥ o é) i dos de contorn (ascendent o ě e descendent o ê) que ocorren sempre en l'última síl·laba de les arrels morfològiques.[1]

  • /nuh/ = “cap”
  • /nuh/ = goma
  • /núh / = “casabe”
  • /hoh/ = “fhumar”
  • /hoh/ = "fumat"
  • hóh = “canoa”

Gramàtica

[modifica]

En general l'ordre de les sentències declaratives (afirmatives o negatives) és subjecte objecte verb (SOV), i el de les no declaratives (imperatives o interrogatives) objecte subjecte verb (OSV). En la conformació de les sentències s'utilitzen recursos com focalització, serialització verbal i incorporació; sufixs i suprafixos; i alteració de la valència verbal amb processos de transitivación i intransitivación, que són usats com a mecanismes sintàxic-semàntics.[1]

El Yuhup presenta un patró aïllant, el més notori en la seva família lingüística. Hi ha un extens nombre de paraules gramaticals (aporten informació gramatical) i relativament pocs sufixos. Són importants els suprafijos tonals, que poden marcar arrels o sufixos: l'arrel amb la seva última vocal i to ascendent RV↑ forma la manera imperativa; -/ip˥/ afirmatiu; -/Vpʔ↑/ interrogatiu; -/iʔ↑/ emfàtic; /V˥t/ locatiu; /vʔ↓/ direccional.[1]

Substantius

[modifica]

Es pot formar substantius per la nominalització amb el to descendent sobre les arrels verbals. Els compostos són formats unint morfemas, generalment mantenint els seus tons. Un grup de substantius constitueixen una subclasse tancada i petita de classificadors que descriuen formes i parts d'objectes i vegetals, principalment tubercles.[1]

Pronoms

[modifica]

Els pronoms personals són:[1]

  • ãh = jo
  • ãm = tu/vostè
  • tɨh = ell
  • hɨn = ella
  • yap = el/ella especificats
  • ɨn = nosaltres
  • nɨg = vosaltres/vostès
  • hɨt = ells/elles
  • yərəh = ells/elles específicados

Verbs

[modifica]

Els verbs poden classificar-se segons la seva dinamicitat en estatius i actius i aquests segons la seva transitivitat. Els modificadors mih i yãh participen dels processos de transitivitat i intransitivitat d'arrels verbals, mentre que els causatius bɨ’ i dö’ converteixen els verbs en més o en menys actius.[1]

El paper dels adjectiu és complert pels verbs descriptius. Els verbs poden ser adjectivats amb el modificat ah o amb suprafixos.

Adverbis

[modifica]

Indiquen temps, espai, mode i negació. Hi ha una sèrie de partícules adverbials de localització i direcció que poden combinar-se entre si o amb pronoms demostratius per indicar distància o proximitat i produeixen un sistema d'expressió espacial molt ric.[1]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Del Vigna, Dalva (1991) "Segmentos Complexos da Língua Yuhup". Universidade de Brasília.
  • Jose, Daniel & Cheryl Jore (1980) Análise Preliminar da Língua Yahup. Brasília: SIL..
  • Lopes, Aurise Brandão (1995) "Fonologia Yuhup – Uma Análise Não-Linear". Santa Catarina: UFSC (Tesis de Maestría).
  • Martins, Valteir (2005) "Reconstrução Fonológica do Protomaku Oriental". Amsterdam: Vrije Universiteit (Tesis de Doctorado).
  • Ospina Bozzi, Ana Maria (1995) "Morfología del verbo en la lengua Macú-Yujup". Bogotá: Universidad de los Andes (Tesis de Maestría).
(2002) "Les Strutures Élémentaires du Yuhup Makú – Langue de l'Amazonie Colombienne: Morphologie et Syntaxe". Paris: Université de Paris 7 (Tesis de Doctorado).
  • Reina Gutiérrez, Leonardo (1986) "Análisis fonológico, lengua Yujupde-Makú, Amazonas". Bogotá: Universidad de los Andes (Tesis de Maestría).
  • Rodrigues, Aryon Dall’Igna (1986) Línguas Brasileiras – Para o Conhecimento das Línguas Indígenas. São Paulo: Edições Loyola.
  • Silva, Cácio & Elisângela Silva (2012) A Língua dos Yuhupdeh: Introdução etnolinguística, dicionário Yuhup-Português e glossário semântico-gramatical. São Gabriel da Cachoeira: Pró-Amazônia - ACEYIP.
(2008) Fonologia e ortografia Yuhup. Manaus: Pró-Amazônia.
(2007a) Análise Fonológica da Língua Yuhup. Manaus: Pró-Amazônia.
(2007b) (orgs.). Yuhupdeh Diíd – A Língua dos Yuhupdeh. Caderno de Alfabetização e Proposta Ortográfica da Língua Yuhup. Manaus: Pró-Amazônia/APIARN.
(2007c) "A Escrita dos Yuhupdeh - O Registro Ortográfico de Uma Língua Indígena do Alto Rio Negro"; Revista Antropos 1 pag. 1-22.