Muinane
Muìnánɨ  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 150 (2007 ) |
| Autòcton de | Muinane, Departament de l'Amazones, Caquetá i Departament de Santander |
| Estat | Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües bora–witoto | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | bmr |
| Glottolog | muin1242 |
| Ethnologue | bmr |
| UNESCO | 2022 |
| IETF | bmr |
| Endangered languages | 2984 |
Muinane és una llengua indígena americana parlada a Colòmbia que pertany a la família de llengües bora, juntament amb el bora.
Distribució geogràfica
[modifica]El muinane és parlat per 150 persones a Colòmbia al llarg del riu Alt Cahuinarí al Departament d'Amazones. Pot haver-hi alguns parlants al Perú.
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]| Bilabial | Alveolar | Postalveolar/ Palatal |
Velar | Glottal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ɲ | ||
| Oclusuva | p b | t d | tʲ dʲ | k ɡ | ʔ |
| Africada | tʃ dʒ | ||||
| Fricativa | ɸ β | s | ʃ j | x | |
| Vibrant | r | rʲ |
- Les oclusives sordes i les africades contrasten amb les seves contraparts geminades: tː tʃː tʲː kː.
Vocals
[modifica]| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | ɨ | u |
| Oberta | ɛ | a | o |
To
[modifica]Hi ha dos tons en muinane: alt i baix.
Gramàtica
[modifica]L’ordre de les paraules en Muinane sol ser SOV. El marcatge de casos és nominatiu-acusatiu.
Sistema d'escriptura
[modifica]El muinane s'escriu amb alfabet llatí. Un gràfic de símbols amb els sons que representen és el següent:
| Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| a | /a/ | b | /b/ | c | /k/ | ch | /tʃ/ | d | /d/ | e | /e/ |
| f | /ɸ/ | g | /ɡ/ | h | /ʔ/ | i | /i/ | ɨ | /ɨ/ | j | /x/ |
| ll | /dʒ/ | m | /m/ | n | /n/ | ñ | /ɲ/ | o | /o/ | p | /p/ |
| q | /k/ | r | /r/ | s | /s/ | sh | /ʃ/ | t | /t/ | u | /u/ |
| v | /β/ | y | /j/ |
- Les consonants palatalitzades s’escriuen mitjançant les formes no palatalitzades més y: ty /tʲ/, dy /dʲ/, ry /rʲ/. Als efectes de l’alfabetització, es consideren seqüències de lletres.
- El to generalment no s’indica per escrit. Quan es mostra, s’indica amb un accent agut sobre la vocal: á, é, í, ɨɨ, ó, ú.
- El sistema d'escriptura Muinane es basa en l'ortografia del castellà. Per aquest motiu, el so /k/ s’escriu com a c abans de a, ɨ, o, u u i com qu abans de e i i. De la mateixa manera, el so /ɡ/ s'escriu com a gu abans de e i i, i g en altres llocs.
Referències
[modifica]- Aschmann, Richard P. (1993), Proto-Witotoan, Arlington, TX: SIL International, ISBN 0-88312-189-1
- Walton, James W. & Walton, Janice P. (1967), "Phonemes of Muinane", in Waterhouse, Viola G., Phonemic systems of Colombian languages, Norman, OK: SIL International, pàg. 37–47
- Walton, James P.; Walton, Janice W. & Pakky de Buenaventure, Clementina (1997), Diccionario Bilingüe Muinane-Español/Español-Muinane, Santafé de Bogotá: Editorial Buena Semilla, OCLC 468683910, <http://www.sil.org/americas/colombia/pubs/abstract.asp?id=38009>
| Llengües oficials | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||
| Criolls/altres | |||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||
