Damana

Damana

Wiwa,[1] dimina
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	± 6.600[2]
Parlants nadius	1.850  (2007 )
Autòcton de	Departament del Cesar, Departament del Magdalena, La Guajira
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües txibtxa
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-2	mbp
ISO 639-3	mbp
Glottolog	mala1522
Ethnologue	mbp
UNESCO	1910
IETF	mbp
Endangered languages	2545

El damana és una llengua ameríndia de Colòmbia parlada per l'etnia dels wiwa o dimina. També es coneix amb diversos noms alterns: Arosario, Arsario, Guamaca, Guamaka, Maracasero, Marocasero, Sancá, Sanja, i malayo (degut al patronímic Malo, preponderant en la regió del Cesar, sense relació amb el malai.

Segona Jon Landáburu Illarramendi, director del Programa de Protecció a la Diversitat Etnolingüística (PPDE), citat pel Ministeri de Cultura de Colòmbia:

Es dona un fort debilitament en els processos de transmissió del damana de generació a generació doncs d'un 87,5 per cent del bon ús de la llengua per part dels caps de llar, es passa a un 49,6 de bon ús entre els fills i a un 19 per cent entre els nets. És un fet preocupant de cara al futur de la llengua.^[3]

Segons l'organització Ethnologue, l'any 2001, la llengua damana era parlada per 1.920 persones.^[4] No obstant això, segons el citat Ministeri de Cultura, al febrer de 2010, el poble wiwa tenia una població de 13.627 persones, de les quals, "una mica més de la meitat de la població wiwa parla bé la llengua damana".^[5]

Vocals

La llengua damana presenta set fonemes vocàlics:

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancada	i	ʉ	u
Mitjanes		ə	o
Obertes		a

Consonants

Aquesta llengua registra 19 fonemes consonàntics:

		labials	dento- alveolars	palatals/ palatalitzades	velars	glotals
oclusiva	sordes	p	t	c	k
	sonores		d	ɟ	ɡ
fricativa	sordes		s	ɕ
	sonores		z	ʑ
nasals		m	n
vibrants	simple		ɾ
	múltiple		r
continuants		w				h

La llengua wiwa o damana s'ensenya en apartades escoles dels caserius del Cesar i Magdalena, amb base en la cartilla "Ranzhe dʉmʉna wiwa" (La meva cartilla sanka), alguns amb el suport d'antropòlegs o lingüistes o entitats oficials.

Entre els investigadors del la llengua wiwa es destaquen els lingüistes Orlando Ricaurte i Cindy S. Williams i els antropòlegs Silvia Botero, Cristina Echeverría i Alejo Santamaría. A Ricaurte es deu l'intent de publicar un noticiari en aquesta llengua, la primera nota de la qual va aparèixer en "El Observador del Cesar" (juliol de 1985):

• Bolinder, Gustaf. Die Indianer der Tropischen Schneegebirge.. Verlegt von Streecker und Schröder in Stuttgart., 1925. ISBN 9781131319278. 

Publicacions acadèmiques

• Frank, Paul S. 1993. "Proto-Arhuacan phonology."
• Hoppe, Dorothy. 1973. "Malayo."
• Hoppe, Robert H. 1981. The Malayo: Protectors of the universe, a study in myth, ritual and symbolism.
• Hoppe, Robert H. and Dorothy Hoppe. 1974. "Texto malayo: La culebra."
• Ricaurte Pachón, Orlando (1958). Los Wiwa en la sierra Nevada de Santa Marta.. Mimeo. Universidad Distrital Bogotá., 1983. ISBN. 
• Schauer, Stanley and others. 1973. Aspectos de la cultura material de grupos Étnicos de Colombia 1.
• Williams, Cindy S. 1993. A grammar sketch of Dʉmʉna.
• Williams, Larry P. 1995. Noun classification or spatia categorization:Damana orientation verbs.

Publicacions locals

• 1978. Sizi.
• 1979.Dʉmʉna gawa cwaga.
• 1983. Ranzhe Dʉmʉna.
• 1987. Instituto Lingüístico de Verano Cartilla primera en Malayo.
• 1988. Zhinzhoma tuakuzhi.

• Mapa lingüístic del nord de Colòmbia