Macuna

Macuna
Masa ye
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	1.032 (2011 )
Autòcton de	Estat de l'Amazones i Vaupés
Estat	Brasil i Colòmbia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; Llengües tucanes; Llengües tucanes orientals
Codis
ISO 639-3	myy
Glottolog	macu1260
Ethnologue	myy
UNESCO	1808
IETF	myy
Endangered languages	3017

El makuna (Baigana, Buhagana, Emoa, Ide, Jepa-Matsi, Macuna, Macuna-Erulia, Makuna, Paneroa, Roea, Suroa, Tabotiro Jejea, Umua, Wuhána, Yeba, Yebamasã, Yehpá Majsá, Yepá-Maxsá) és una llengua ameríndia que pertany al grup oriental de la família de les llengües tucanes.^[1] És parlada pels makuna. un grup ètnic que viu als afluents dels rius Apaporis i Miriti-Parana (a sota de Piriti-Parana) al departament de Vaupés a Colòmbia, així com un grup es troba l'estat de l'Amazones al Brasil.^[2]

Fonologia

Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i i	ɨ ɨ	u u
Mitjana	e e		o o
Oberta		a a

Consonants

		Bilabial	Dental	Palatal	Velar	Glotal
Oclusives	Sordes	p p	t t		k k
Oclusives	Sonores	b b	d d		g g
Fricatives			s s			h h
Africades	Sordes			c t͡ʃ
Africades	Aspirades			j d͡ʒ
Líquides			r r
Semivocals		w w

Referències

↑ Macuna a Ethnologue (18th ed., 2015)
↑ Aikhenvald, 1996, art. cité

Bibliografia

(anglès) Aikhenvald, Alexandra Y., Areal Diffusion in Northwest Amazonia: The Case of Tariana, Anthropological Linguistics, 38:1, 1996.

Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13–67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46–76). Londres: Routledge.

[1] Macuna a Ethnologue (18th ed., 2015)

[2] Aikhenvald, 1996, art. cité

[1]

[2]