Viviane Romance

Viviane Romance
	;
Biografia
Naixement	(fr) Pauline Arlette Ortmans ; 4 juliol 1912 ; Roubaix (França)
Mort	25 setembre 1991 (79 anys); Niça (França)
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de cinema
Activitat	1931 -
Família
Cònjuge	Jean Josipovici (1954–1956); Clément Duhour (1944–1952); Georges Flamant (1937–1942)

Viviane Romance (Pauline Ronacher Ortmans: Roubaix, 4 de juliol de 1912 – Niça, 25 de setembre de 1991) va ser una actriu teatral, cinematogràfica i televisiva de nacionalitat francesa, amb un repertori de papers que van fer-ne la dona fatal per excel·lència del cinema francès de les dècades de 1930 i 1940.^[1]^[2]

Biografia

Va debutar als 13 anys com a ballarina al Théâtre de la Ville. Als 14 anys es va incorporar al ventall del Moulin Rouge, coincidint amb la gran Mistinguett.^[3] Després va ballar French cancan al Bal Tabarin. Amb 16 anys es va passar a l'opereta i al gènere teatral de boulevard. Escollida Miss París als 18 anys, va provocar un nou escàndol quan es va saber que estava embarassada. Desprovista del seu títol, a canvi va guanyar una considerable popularitat.

A partir de 1931 va actuar al cinema fent petits papers, destacant per primer cop en el film Princesse Tam Tam (1935). Després va fer un fugaç paper de ballarina de cabaret a Liliom, de Fritz Lang, i va conèixer Julien Duvivier, que li va donar un paper a La Bandera. A l'any següent va treballar a La Belle Équipe, al costat de Jean Gabin i Charles Vanel. L'èxit de la pel·lícula li va obrir les portes d'una carrera en la qual va encarnar prostitutes i vampiresses, entre altres personatges, encadenant els triomfs amb films com Naples au baiser de feu (1937), L'Étrange Monsieur Victor (1937), La Maison du Maltais (1938), Gibraltar (1938), etc. En les recaptacions dels films rodats abans de la Segona Guerra Mundial, ella sobrepassava Michèle Morgan i Danielle Darrieux.^[3]

El 1941 va actuar a Vénus aveugle, d'Abel Gance, un intent valent d'allunyar-se dels seus papers habituals, però que va desconcertar els seus seguidors fidels. També va rodar Carmen, de Christian-Jaque (film en el qual va treballar com a directora d'escena), i va ser la Reina dels Gitanos a la cinta Cartacalha, reine des gitans. Mentrestant va ser temptada per l'escriptura, i s'encarregà de l'argument de Feu sacré (1941) i La Boîte aux rêves (1945).^[1]

Va refusar rodar per a la Continental alemanya, però el 1942, pressionada per Otto Dietrich, cap del Propagandastaffel, es va sumar al grup d'actors convidats pels alemanys a visitar els estudis cinematogràfics de Berlín, amb Junie Astor, René Dary, Suzy Delair, Danielle Darrieux i Albert Préjean.^[4] A Berlín, l'agost de 1943, va acompanyar diversos artistes francesos, entre els quals Loulou Gasté, Raymond Souplex, Édith Piaf i Albert Préjean, i va posar davant la Porta de Brandenburg, amb motiu d'un viatge que tenia la suposada finalitat de promoure la cançó francesa.^[5] A causa de tot això va ser empresonada uns quants dies després de l'Alliberament, però no va rebre cap condemna, i finalment va ser posada en llibertat amb les disculpes del tribunal.

Finalitzada la Segona Guerra Mundial es va retrobar amb Duvivier, que li va oferir renovar els seus èxits. A Panique, adaptació d'una novel·la de Georges Simenon, va demostrar el seu talent interpretant una filla perversa. Però el seu personatge començava a estar obsolet. Encara va fer una bona interpretació a l'Affaire des poisons, de Henri Decoin, cinta en la qual encarnava la veïna.

En aquesta mateixa època Romance es va fer productora. El 1949 va produir el film més important de la seva carrera, Maya, que també va protagonitzar. La direcció va ser a càrrec de Raymond Bernard.^[6] No obstant això, algunes de les pel·lícules produïdes per ella van fracassar, i cap va passar a la posteritat.

Víctima de problemes financers, va vendre una gran part dels seus béns i es va retirar a viure a La Gaude, a la Costa Blava. Va reaparèixer el 1961 per fer una gira teatral per moltes poblacions de província, representant Noix de coco, de Marcel Achard. Romance va actuar per última vegada a la pantalla el 1974, amb un paper a la pel·lícula de Claude Chabrol Nada.

Romance va publicar el 1986 un llibre de memòries titulat Romantique à mourir. Va morir el 1991 a Niça, França. Les seves restes van ser incinerades, i les cendres van ser dispersades al castell de La Gaude, una antiga fortalesa templera situada en les altures sobre Cagnes-sud-Mer que ella havia restaurat el 1964.

Viviane Romance es va casar tres vegades. Els seus marits van ser els actors Georges Flamant (1937 - 1942) i Clément Duhour (1944 - 1952) i el director Jean Josipovici (1954 - 1956).^[1]

Filmografia

Cinema

1929: Paris Girls, d'Henry Roussell
1931: Mam'zelle Nitouche, de Marc Allégret
1931: Il est charmant, de Louis Mercanton
1932: La Dame de chez Maxim's, d'Alexander Korda
1933: Ciboulette, de Claude Autant-Lara
1933: L'Épervier, de Marcel L'Herbier
1933: Je te confie ma femme, de René Guissart
1933: Justin de Marseille, de Maurice Tourneur
1934: Liliom, de Fritz Lang
1934: Zouzou, de Marc Allégret
1934: L'Auberge du Petit-Dragon, de Jean de Limur
1934: Mam'zelle spahi, de Max de Vaucorbeil
1934: N'aimer que toi, d'André Berthomieu
1935: La Bandera, de Julien Duvivier
1935: Dédé, de René Guissart
1935: Retour au Paradis, de Serge de Poligny
1935: Marchand d'amour, d'Edmond T. Gréville
1935: Les Yeux noirs, de Victor Tourjansky
1935: Princesse Tam Tam, d'Edmond T. Gréville
1935: L'Équipage, d'Anatole Litvak
1935: Monsieur Prosper, de Robert Péguy
1935: La Rosière des halles, de Jean de Limur
1936: Une gueule en or, de Pierre Colombier
1936: Les Deux Favoris, de Georg Jacoby i André Hornez
1936: L'Ange du foyer, de Léon Mathot
1936: Deuxième Bureau, de Pierre Billon
1936: La Belle Équipe, de Julien Duvivier
1937: Le Puritain, de Jeff Musso
1937: Naples au baiser de feu, d'Augusto Genina
1937: L'Homme à abattre, de Léon Mathot
1937: L'Étrange Monsieur Victor, de Jean Grémillon
1937: Le Club des aristocrates, de Pierre Colombier
1937: Salónica, nido de espías, de Georg-Wilhelm Pabst
1938: Der spieler, de Gerhard Lamprecht i Louis Daquin
1938: La Maison du Maltais, de Pierre Chenal

1938: Prisons de femmes, de Roger Richebé
1938: Gibraltar, de Fedor Ozep
1939: Angélica, de Jean Choux
1939: L'Esclave blanche, de Mark Sorkin
1939: La Tradition de minuit, de Roger Richebé
1941: Vénus aveugle, d'Abel Gance
1942: Cartacalha, reine des gitans, de Léon Mathot
1942: Le Feu sacré, de Maurice Cloche
1943: Une femme dans la nuit, d'Edmond T. Gréville
1945: Carmen, de Christian-Jaque
1945: La Route du bagne, de Léon Mathot
1945: La Boîte aux rêves, d'Yves Allégret i Jean Choux
1946: L'Affaire du collier de la reine, de Marcel L'Herbier
1947: Panique, de Julien Duvivier
1947: La Maison sous la mer, de Henri Calef
1947: La Colère des dieux, de Karel Lamač
1948: Gli uomini sono némicli, d'Ettore Giannini
1949: Maya, de Raymond Bernard
1951: Passion, de Georges Lampin
1951: Au cœur de la Casbah, de Pierre Cardinal
1952: Les Sept Péchés capitaux, de Yves Allégret
1952: Les femmes sont des anges, de Marcel Aboulker
1952: Legione straniera, de Basilio Franchina
1953: L'uomo, la bestia e la virtù, de Stefano Vanzina
1954: La Chair et le Diable, de Jean Josipovici
1955: Le Tournant dangereux, de Robert Bibal
1955: Gueule d'Ange, de Marcel Blistène
1955: L'Affaire des poisons, de Henri Decoin
1956: Pitié pour les vamps, de Jean Josipovici
1956: L'inspecteur connaît la musique, de Jean Josipovici
1957: I segreti della notte, de Mario Matioli
1960: Pelusa, de Javier Setó
1962: Mélodie en sous-sol, de Henri Verneuil
1974: Nada, de Claude Chabrol

Televisió

1964: Le Mystère de Choisy, de Stellio Lorenzi
1972: La Dame aux camélias, de Pierre Cardinal
1973: Du plomb dans la tête, de Roger Dallier
1973: L'Éloignement, de Jean-Pierre Desagnat

Teatre

1961: Noix de coco, de Marcel Achard, escenografia de Jean Meyer, Théâtre des Célestins

Bibliografia

Yvan Foucart, Dictionnaire des comédiens français disparus, Mormoiron, éditions cinéma, 2008, ISBN 978-2-9531-1390-7
Isabelle Baudelet, Romance Viviane, une femme dans le cinéma français, Au Paravent, 2012,
Alain Feydeau, Viviane Romance, Coll. Maurice Bessy, Pygmalion/Gérard Watelet, Paris, 2001, ISBN 2-85704-725-8
Viviane Romance Romantique à mourir, Vertiges du Nord/Carrère, Paris, 1986, ISBN 9782868043481

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Biographie». [Consulta: 4 desembre 2010].
↑ «Viviane Romance» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 24 juliol 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 «Viviane ROMANCE (1912 / 1991)». Arxivat de l'original el 26 de novembre de 2009. [Consulta: 4 desembre 2010].
↑ «Sous la botte, le cinéma français», 04-01-1996. [Consulta: 24 febrer 2013].
↑ Blottière. «Pierre Dac: "Tout ça, ça fait..." (1944)» (en francès). L'histgeobox, 10-06-2011. [Consulta: 24 juliol 2021].
↑ Feydeau, Alain. Viviane Romance, 2001.

Enllaços externs

[biographie.allociné-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Biographie». [Consulta: 4 desembre 2010].

[2] «Viviane Romance» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 24 juliol 2021].

[encinematheque.net-3] 3,0 ^3,1 «Viviane ROMANCE (1912 / 1991)». Arxivat de l'original el 26 de novembre de 2009. [Consulta: 4 desembre 2010].

[4] «Sous la botte, le cinéma français», 04-01-1996. [Consulta: 24 febrer 2013].

[5] Blottière. «Pierre Dac: "Tout ça, ça fait..." (1944)» (en francès). L'histgeobox, 10-06-2011. [Consulta: 24 juliol 2021].

[6] Feydeau, Alain. Viviane Romance, 2001.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]