Karel Lamač

Karel Lamač

Karel Lamač, el 1927
Biografia
Naixement	27 gener 1897 Praga (Txèquia)
Mort	2 agost 1952 (55 anys) Hamburg (Alemanya)
Causa de mort	infart de miocardi
Grup ètnic	Txecs
Activitat
Ocupació	actor, muntador, actor de cinema, realitzador, productor de cinema, director de cinema, guionista, operador de càmera
Activitat	1919 -
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit txecoslovac a l'exili
Rang militar	tinent primer
Família
Parella	Anny Ondra (1919–1930)
Cronologia
12 juny 1940	reclutament (Lilla)

Karel Lamač (27 de gener 1897 – 2 d'agost 1952) fou un director cinematogràfic, actor, guionista i productor txec. Pioner del cinema del seu país, va conrear diversos gèneres. Com a actor va destacar tant en papers de galant com en personatges còmics. Ja a l'era del cine mut s'introduí en el cinema austríac i en l'era sonora treballà a Alemanya, Anglaterra i França. La seva carrera està íntimament lligada a la de l'actriu txeca Anny Ondra. Va dirigir 102 films (entre 1919 i la seva mort) i actuà en 61 (entre 1919 i 1938).^[1]

Va néixer a Praga, aleshores Àustria-Hongria, en una família acomodada. El seu pare era farmacèutic i desitjava que ell seguís la professió. Karel estudià la carrera, però no arribà a exercir mai, tot compaginant els estudis amb els seus interessos artístics: actuà al teatre, estudià violí i fundà una orquestra estudiantil, feu de prestidigitador i filmà documentals a Alemanya. En esclatar la primera guerra mundial romangué al país i va fer de corresponsal i cameràman de guerra.

Acabat el conflicte, s'incorporà a la companyia txecoslovaca Excelsior Films, com a director tècnic. El 1919 debutà com a actor a Alois vyhral los (Alois guanya la grossa), estrenant-se en el rol de galant irresistible que li seria habitual durant els anys 20. El mateix any començà a dirigir films, en la major part dels quals també actuava. Cercant com impulsar la incipient indústria del cinema al seu país, va apostar pel gènere de moda: el slapstick de tall americà.^[2]

És així com va trobar la partenaire ideal en una jove actriu especialment dotada per al cinema còmic: Anna Ondraková, que esdevindria una estrella internacional amb el pseudònim Anny Ondra. Les seves carreres es van desenvolupar en paral·lel, ja que treballaren junts fins al 1936 i en aquest període van arribar a fundar plegats dues companyies productores: KALOS^[3] el 1921 a Praga, que va produir tres films,^[4] i més tard, a Berlín, Ondra-Lamač Film, que va produir-ne 40 films 1930 i 1936.^[5] D'altra banda, van esdevenir parella sentimental,^[6] situació que van mantenir fins al 1930, quan Ondra conegué el seu futur marit Max Schmeling. El casament d'ella no impedí que seguissin treballant junts ni que mantinguessin una forta amistat.

Davant l'escassedat de mitjans de la indústria cinematogràfica txecoslovaca durant els anys 1920, Lamač rodava sovint en estudis de Viena o Berlín, cosa que li va obrir cada vegada més possibilitats de treballar amb directors i productors estrangers. L'any 1924 aconseguí el seu primer èxit de ressò mundial amb Bilý raj (Paradís blanc), com a director i protagonista masculí - amb Anny Ondra com a actriu principal. L'estancament del cinema al seu país i la irrupció de la tècnica del sonor van decidir Lamač i Ondra a instal·lar-se a Berlín, per dedicar-se ja exclusivament a produir pel·lícules sonores. El 1930 hi van fundar la companyia Ondra-Lamač Films, amb els seus col·laboradors habituals: el guionista Václac Wasserman i el càmera Otto Heller. A partir d'aquesta època, Lamač va passar a concentrar-se en la direcció, els guions, el muntatge i la producció, i va deixar progressivament d'actuar – dels més de 80 papers de la seva carrera només una desena són sonors –. La majoria dels films de la companyia són comèdies protagonitzades per Ondra, de gran èxit arreu d'Europa, especialment als països germànics, i sovint rodades també amb versió francesa i txeca: per exemple el seu primer sonor en alemany, Die vom Rummelplatz (Gent de la fira, 1930), la revista Kiki (1932), l'opereta Polenblut (Sang polonesa, 1934) o la farsa circense Der junge Graf (El jove comte, 1935). Però també van produir pel·lícules sense l'actriu i dirigides per Lamač, com la comèdia militar K. und K. Feldmarschall / Monsieur le maréchal (1930), les notables adaptacions de novel·la criminal Der Zinker (1931) i Der Hexer (1932), o una sèrie de curts amb el còmic bavarès Karl Valentin, rodats entre 1933 i 1934, que foren reeditats després de la mort de Lamač en el recull Das Lachkabinett (1953).^[7],

El 1937, davant la pressió cada vegada més gran del govern nazi sobre el món artístic, Lamač i Ondra es van plantejar traslladar la productora als Estats Units, però ella estava lligada a Alemanya pel seu marit i finalment van decidir liquidar la companyia. Karel Lamač marxà a Viena, on va rodar uns quants films, entre ells Pat und Patachon im Paradies (1937) protagonitzada pels còmics danesos Carl Schenstrom i Harald Madsen. El 1938 emigrà als Països Baixos i, fugint de la guerra, passà a França i finalment al Regne Unit, on s'allistà a la RAF. Durant la, Segona Guerra Mundial va filmar documentals sobre la vida dels soldats txecoslovacs i també pel·lícules comercials com el film d'espies They met in the dark, protagonitzada per James Mason, i la sàtira anti-nazi Schweik’s new adventures. Acabat el conflicte, Lamač tornà al seu país, però en marxà definitivament arran de la instauració del règim soviètic. Durant els anys següents va continuar rodant amb èxit a França i a la República Federal Alemanya.

El seu darrer film, Die Diebin von Bagdad (La lladre de Bagdad) s'estrenà el 1952. Aquell mateix agost, Lamač morí a Hamburg, a conseqüència d'una afecció greu de ronyó i fetge, acompanyat per la seva gran amiga Anny Ondra.^[8]

S'indica si també hi treballà com a actor, i si hi actuà Anny Ondra.

• Helena (Manfred Noa, 1924)
• Der geheime Agent (Erich Schönfelder, 1924)
• Páter Vojtech (Martin Frič, 1932)
• Kantor ideál (Martin Frič, 1932)
• Tri kroky od tela (Svatopluk Innemann, 1934)

• Gregorová, Jaroslava. «Karel Lamac» (en (francès)). Radio Praga, 18-11-2004. [Consulta: 3 juny 2017].
• Alanen, Antti. «Chytte ho! / [Catch Him! (1925)]» (en (anglès)). Antti Alanen: Film Diary, 06-10-2013. [Consulta: 1r maig 2017].
• Bock, Hans-Michael; Bergfelder, Tim. «Karel Lamač». A: The Concise Cinegraph: Encyclopedia of German Cinema (pdf). Berghan Books, 2009, p. 73-76. ISBN 9781571816559 [Consulta: 3 novembre 2016].