Mistinguett
 Retrat de Mistinguett per Nadar  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jeanne Florentine Bourgeois 3 abril 1875 Enghien-les-Bains (França) |
| Mort | 5 gener 1956 (80 anys) Bougival (França) |
| Sepultura | Enghien-les-Bains |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de cinema, ballarina, actriu de teatre, cantant, guionista |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Fills | Léopold de Lima |
      
 | |
Mistinguett, nom artístic de Jeanne Florentine Bourgeois (Enghien-les-Bains,[1] 5 d'abril del 1875 - Bougival, 5 de gener del 1956)[2] va ser una cantant, actriu i vedet francesa.
Filla d'Antoine Bourgeois, llavors periodista de 30 anys i de Jeannette Debrée, cosidora de 21 anys. Jeanne Florentine Bourgeois va néixer al 5 rue du Chemin-de-Fer (avui carrer Gaston Israël) a Enghien-les. -Bains. La família que treballava com a portera es va traslladar a Soisy-sous-Montmorency, on va passar la seva infantesa.[3] Després de prendre classes de dansa, teatre, cant i comportament amb l'actriu de vodevil Alice Ozy, va fer el seu debut artístic el 1885, tot buscant el seu encaix dins de l'espectacle. En el tren que la va portar a París per a les seves classes de violí amb Boussagol, l'Òpera de París, va conèixer Saint-Marcel, director de revisió, al Casino de París, que la va contractar per a l'alça de teló: el 5 de desembre de 1893 va pujar a l'escenari amb por escènica, cantant la seva ària La Môme du Casino.[4] Busca la seva vocació, la seva veu i el seu nom artístic. Saint-Marcel li dona el sobrenom de "Miss Heylett" (inspirada en el nom de l'heroïna de Miss Helyett, la popular opereta de Maxime Boucheron i Edmond Audran aleshores exposada al Bouffes-Parisiens des de finals de 1890), després "Miss Tinguette" i finalment Mistinguett fins al final de la seva carrera. Cantà i interpretà en cafès concert com el Trianon-Concert o Eldorado. A partir del 1914 alternà obres de teatre, revistes i cinema, experiències que la portaran a esdevenir finalment la mítica Mistinguett. Segons un article publicat l'any 1939, el seu pseudònim de Miss Tinguette s'hauria inspirat a Saint-Marcel quan cantava l'aire de La Vertinguette, una de les seves cançons d'èxit del moment.[5] Segons una entrevista publicada el 19127, el cantant hauria dit: “Un dia, vaig conèixer un "autor" que em va dir: "Tu, tens el gènere anglès, t'hauries de dir Miss... Tinc una cançó La Mistinguo. I és mentre canta: Ô la Mistinguo, Ô la Mistinguette! que em vaig convertir en Miss Tinguette, després en Mistinguett, curt com els meus cabells.»[6]
Va entrar el 1894 al Trianon-Concert on va llançar Max, "Ah c'que t'es rigolo", però sense gaire èxit.[7]
Del 1897 al 1907 va actuar a l'Eldorado com a cantant de còmics, com a "goma epilèptica",[8] com a gigolette, i a poc a poc va anar descobrint l'art de sostenir l'escenari. Després d'haver après a compensar la seva insuficiència vocal amb una mica de comèdia, un mimetisme únic, una veu descarada i passos de ball, surt com una estrella. La gent comença a agradar-lo.[9]
Accés a la fama
[modifica]
Després de la seva trobada amb Jacques-Charles (1882-1971) -considerat el "pare de la crítica moderna"- va debutar a l'escenari del Moulin-Rouge el 29 de juliol de 1907, a "La Revue de la Femme". Molt ràpidament, el seu talent surt a la llum. L'any següent Max Dearly la va triar com a parella per crear "La Valse balanceant", encara al Moulin-Rouge, i va ser un nou triomf. Mistinguett, nascuda en una família modesta, té un innegable sentit de la igualtat. Ella volia construir la seva vida i va dir
| « | Els suburbis, qui en vol sortir. Vaig tenir un regal: la vida. Tota la resta queda per fer, per pensar. No em podia permetre el luxe de ser un animal preciós, havia de pensar en tot. | » |
Després, a la revista "La Revue",[10] va ser "La Valse" reversante amb Maurice Chevalier a les "Folies Bergère" l'any 1912, que va donar lloc a una història d'amor que va durar deu anys. La parella és sobrenomenada per la premsa els ballarins obsessius.[11]
Es va acostar a la seva tia, que era matalassera a Montlignon, en comprar una casa, al mateix poble, on va donar a llum, el 8 de juliol de 1901, un fill il·legítim, Léopold-Marcel-Jean Bourgeois (mort el 1971). El pare, Léopold de Lima, reconeix el seu fill el 27 de març de 1903.[12][13]
L'any 1908 va fer la seva primera pel·lícula "L'Empreinte ou la Main rouge" de Paul-Henry Burguet i, durant uns anys, va alternar obres de teatre, revistes i pel·lícules, experiències que la beneficiarien per esdevenir finalment la "Mistinguett" com la conèixer-la i com romandrà fins al final de la seva llarga carrera. Al cinema, fins al 1917, va aparèixer en nombroses pel·lícules mudes, treballant amb directors com Michel Carré, Albert Capellani, Georges Monca, Georges Denola, Henri Diamant-Berger, Augusto Genina o André Hugon.
Espionatge durant la Gran Guerra
[modifica]Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Maurice Chevalier va ser ferit al front i fet presoner a Alemanya. Volent alliberar-lo, s'ofereix per fer el paper d'espia. Va oferir els seus serveis al general Gamelin[14] i va ser autoritzada a circular lliurement per Europa: va recollir una gran quantitat d'informació del príncep alemany de Hohenlohe[15] aleshores a Berna o del rei Víctor-Emmanuel III d'Itàlia. Va aconseguir alliberar el seu amant l'any 1916 gràcies a les seves relacions amb el rei d'Espanya Alfons XIII.[16]
L'any 1918 va succeir a Gaby Deslys al Casino de París, sota la direcció de Léon Volterra, del qual va romandre l'estrella indiscutible fins al 1925. A la dècada de 1920, va encadenar operetes d'èxit: "Paris qui danse", "Paris qui jazz", "On the sly", "París que brilla!, això és París". Durant aquest període, amb successivament Harry Pilcer, Earl Leslie, Jean Gabin, Lino Carenzio, Georges Guétary, és la Miss de les grans revistes que faran córrer tot París.
A partir de 1916, es va enamorar d'un cartellista molt jove de 16 anys anomenat Charles Gesmar. Fins que va morir l'any 1928, va dissenyar una sèrie de cartells i vestits per a ella que la van fer famosa als anys 20. Va ser el seu confident fins al punt de viure al seu replà i la va anomenar "mare".
Tours per Amèrica Llatina
[modifica]El 1923, 1924 i 1925, va fer una gira per Amèrica del Sud amb la companyia Ba-Ta-Clan de Madame Rasimi. Ella i la seva parella i amant el coreògraf Earl Leslie arriben el 16 de juny de 1923[17] a Buenos Aires. Apareix amb Maurice Chevalier.
Va ser l'estrella del gran ball d'inauguració del Palau de Copacabana, a Rio de Janeiro, l'any 1923.[18]
Esdevinguda una estrella nacional, canta "Ça c'est Paris" composta per Jose Padilla, "Monhomme"[19] amb lletra d'Albert Willemetz, que també li va escriure nombroses cançons i crítiques per a les Folies Bergère i fins als Estats Units. Imatge típica de la Parisienne, va competir amb Joséphine Baker. El 1937 va fer el seu primer film sonor, "Rigolboche".
Mort
[modifica]Mistinguett va morir a principis de 1956 a Bougival —d'un ictus— als 80 anys. Està enterrada a Enghien-les-Bains la seva ciutat natal.
Conjuntament amb Maurice Chevalier, la Mistinguett ha esdevingut glòria nacional francesa.
Galeria dels seus millors posters
[modifica]
Filmografia
[modifica]
|
|
Guionista
[modifica]- 1911: Une petite femme bien douce de Georges Denola.
Teatre
[modifica]- 1909: La Valse balancejant de Max Dearly, Théâtre des Variétés[22] amb també Damia, debutant.[23]
- 1909: L'ase de Buridan de Robert de Flers i Gaston de Caillavet, théâtre du Gymnase.
- 1911: Les Midinettes de Louis Artus, Théâtre des Variétés.
- 1912: Le Bonheur sous la main de Paul Gavault, Théâtre des Variétés.
- 1913: L'Institut de la Bellesa, comèdia en tres actes, d'Alfred Capus, Teatre de Varietats.
Homenatges
[modifica]- El compositor Jose Padilla ret homenatge a Mistinguett en diverses obres, entre les quals destaquen: Miss Tanguett i Le Tango de Miss, un tango acrobàtic ballat per ella mateixa.
- Dalida es refereix a Mistinguett en una de les seves cançons anomenada Comme dit Mistinguett (Jean-Jacques Debout). Aquesta cançó francesa també es coneix com C'est vrai.
- Es va col·locar una placa a l'edifici on havia viscut al número 24 del boulevard des Capucines al 9è districte de París.
- A Montpeller, un carreró s'ha anomenat Jeanne Bourgeois Dite Mistinguett.[24]
- L'any 2006, la ciutat d'Enghien-les-Bains va retre homenatge a Mistinguett.[25] S'organitzen múltiples festes que reuneixen múltiples formes d'expressió artística. Les activitats del festival inclouen la projecció de la pel·lícula Mistinguett: mon Enghien,[26] produïda per a l'ocasió pels arxius Gaumont Pathé i dirigida per Christian Lamet. Aquest documental inèdit format per arxius i documents rars també ha estat objecte d'un DVD d'edició limitada [ref. necessari].
- La seva cançó Il m'a vu nue es pot escoltar a la pel·lícula La Môme, estrenada l'any 2007.
- Charlène Duval proposa, al febrer de 2013, un nou espectacle íntegrament dedicat al repertori oblidat de Mistinguett a Mistinguett, I llavors això és tot!
- Albert Cohen va crear el 2014 un nou musical en homenatge a Mistinguett titulat Mistinguett, queen of the Roaring Twenties.
Espectacles a Mistinguett
[modifica]- 2001: Mistinguett, l'última crítica de Franklin Le Naour[27] i Jérôme Savary, amb Liliane Montevecchi, Jean-Marc Thibault i Ginette Garcin, dirigida per Jérôme Savary, Opéra-Comique.[28]
- 2014-2016: Mistinguett, Queen of the Roaring Twenties, espectacle musical d'Albert Cohen, Casino de París, Comèdia.
Referències
[modifica]- ↑ Acte de naissance no 12 du 5 avril 1875 [archive], en ligne sur le site des archives départementales du Val-d'Oise
- ↑ Archives en ligne de Paris 9e, année 1956, transcription de l'acte de décès no 91, cote 9D 177, vue 9/31 [archive]
- ↑ Ville de Soisy sous Montmorency, Histoire de Soisy [archive].
- ↑ (en) David Bret, The Mistinguett legend, Robson, 1990, p. 18.
- ↑ «Marianne: grand hebdomadaire littéraire illustré» [archive], sur Gallica, 20 décembre 1939 (consulté le 10 janvier 2019).
- ↑ « MISTINGUETT » [archive], sur www.cinememorial.com (consulté le 14 février 2023)
- ↑ L'Œil en coulisses : Mes débuts sur scène, Régine Reyne, éd. L'Harmattan, 2008
- ↑ La gommeuse incarne des rôles de séductrice, épileptique car elle se dandinait devant le trou du souffleur.
- ↑ Céline Fontana, La chanson française, Hachette, 2007, p. 18.
- ↑ Folies, raconte-moi : la fabuleuse histoire des Folies Bergère, Aimée Librizzi, Éd. L'Harmattan, 2008.
- ↑ David Bret, op. cit., p. 40.
- ↑ (en) «Family tree of Léopold Marcel Jean Bourgeois» [archive], sur Geneanet (consulté le 29 novembre 2021)
- ↑ (en) « Léopold Marcel Jean (Bourgeois) de Lima e Silva (1901-) | WikiTree FREE Family Tree » [archive], sur www.wikitree.com (consulté le 29 novembre 2021)
- ↑ Ce chef de cabinet du maréchal Joffre rédigera d'ailleurs une note pour rassembler ses souvenirs en 1956, note dans laquelle il détaille le parcours d'espionne de Mistinguett.
- ↑ Elle prévient notamment les services secrets que les Allemands prévoient une offensive dans la Champagne et non dans la Somme.
- ↑ Bruno Fuligni, Dans les archives inédites des services secrets: Un siècle d'histoire et d'espionnage français (1870-1989), L'Iconoclaste, 2010, chapitre « mistinguett, un cœur au service de la france».
- ↑ Thierry Malandain, « Danse à Biarritz#80 », Numéro 85, janvier-mars 2020, p. 22 (lire en ligne [archive], consulté le 19 janvier 2022).
- ↑ Le Figaro Magazine, 31 juillet 2010, livret détachable, page III.
- ↑ Inspiré de Maurice Chevalier
- ↑ Film tourné en quatre époques: «Jean Valjean», «Fantine», «Cosette», «Cosette et Marius» (3 445 m): Éponine Thénardier.
- ↑ Partition sur le site http://www.letempsdeschansons.fr/catalogue.html Arxivat 2019-05-15 a Wayback Machine. [archive].
- ↑ Comité d Història de BNF "Max Dearly Arxivat 2023-06-03 a Wayback Machine.". Consulta del 12 d'octubre de 2020.
- ↑ Article necròleg del diari Le Monde de gener de 1978: "Una actriu tràgica de la cançó". consultat el 12 d'octubre de 2020.
- ↑ Rues de Montpellier [archive].
- ↑ Voir sur evene.fr [archive].
- ↑ Le Figaro, «Enghien-les-Bains honore «sa» Mistinguett» [archive], sur Le Figaro.fr, 10 octobre 2006 (consulté le 16 janvier 2020).
- ↑ Franklin Le Naour [archive] sur data.bnf.fr.
- ↑ «Jérôme Savary fait revivre «Mistinguett», Le Parisien, 1er mars 2001 [archive].
Bibliografia
[modifica]- Mistinguett, Tota la meva vida, 2 volums, París, Julliard, 1954.
- Mistinguett, Mistinguett: Queen of the Paris Night, (anglès) Elek Books, 1954.
- Jean Cocteau, Édouard Dermit, Bertrand Meyer, Bertrand Meyer-Stabley, Els meus monstres sagrats, vol. 1, Els Arcans del Temps, ed. Tinta, 1979.
- Élisabeth Coquart i Philippe Huet, Mistinguett, la reina dels rugents anys vint, Albin Michel, 1996.
- Martin Pénet, Mistinguett, Queen of the Music Hall, Les Éditions du Rocher.
- Martin Pénet i André Bernard, La Miss, París, Òmnibus, 2006.
- Jacques Pessis, Jacques Crépineau, The Mistinguett Years, París, Vade Retro, 2001, 185[nb p.] ISBN 9782909828831.
- André Bernard i Martin Pénet, Mistinguett, la llegenda del music-hall, prefaci de Line Renaud, Òmnibus, 2014.
- Gianni Lucini, Luci, luciole e canzoni sotto il cielo di Parigi - Story of singers nella Francia del primo Novecento, (italià) Novara, Segni e Parole, 2014, 160 p. ISBN 978-88-908494-4-2.
