Shuiskita-(Mg)
 Shuiskita-(Mg) | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂MgCr₂(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂·2H₂O |
| Localitat tipus | Dipòsit de crom de Biserskoye, Estació de tren de Laki, Àrea de Gornozavodskii, Krai de Perm, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.20 |
| Dana | 58.2.2.9 |
| Heys | 16.15.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,89 Å; b = 5,84 Å; c = 19,41 Å; β = 98° |
| Grup espacial | grup espacial A2/m |
| Color | marró fosc amb un tint violeta |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,725 a 1,733 nβ = 1,762 a 1,772 nγ = 1,769 a 1,775 |
| Birefringència | δ = 0,044 |
| Angle 2V | mesurat: 40° a 50°, calculat: 30° a 46° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Mn, Na, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1980-061 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Sui-Mg |
| Referències | [1] |
La shuiskita-(Mg) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la pumpel·lyita. Rep el nom en honor de Vadim Prokopevich Shuisky (Вадима Прокопьевича Шуйского) (n. 1936), litòleg i investigador dels estrats sedimentaris dels Urals, de l'Institut de Geologia i Geoquímica de l'Acadèmia de Ciències de Rússia. L'any 2019 li va ser afegir el sufix -(Mg).[2]
Característiques
[modifica]La shuiskita-(Mg) és un silicat de fórmula química Ca₂MgCr₂(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la shuiskita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al dipòsit de crom de Biserskoye, a l'àrea de Gornozavodskii (Krai de Perm, Rússia). També ha estat descrita a la propera mina Saranovskii, així com a la mina Quincy, a Michigan (Estats Units). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]