[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Bisbat d'Asti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat d'Asti
Imatge
Tipusbisbat catòlic i diòcesi sufragània Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 44° 54′ N, 8° 12′ E / 44.9°N,8.2°E / 44.9; 8.2
Població humana
Població158.000 (2018) Modifica el valor a Wikidata (138,11 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície1.144 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat d'Alba, sud-oest
bisbat d'Alessandria, est
bisbat de Casale Monferrato, nord-est
arquebisbat de Torí, nord-oest
bisbat d'Acqui, sud-est Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegles III-IV
PatrociniSan Secondo
CatedralSanta Maria Assunta e San Gottardo
Organització política
• BisbeFrancesco Guido Ravinale
Lloc webhttps://www.diocesiasti.it/


El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2012 tenia 142.900 batejats d'un total de 155.900 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Guido Ravinale.

Territori

[modifica]

La diòcesi d'Asti comprèn una superfície de 1.451 km² i ocupa part de la província d'Asti, a més d'alguns municipis de la província de Torí i de la província d'Alessandria. Limita al nord amb l'arxidiòcesi de Torí i amb la diòcesi de Casale Monferrato, a l'est amb la diòcesi d'Alessandria, al sud amb les d'Acqui i la d'Alba i, a l'oest, també amb l'arxidiòcesi de Torí.

La seu episcopal és la ciutat d'Asti, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta e San Gottardo

El territori de la diòcesi d'Asti està dividit en 5 zones pastorals, formades per 128 parròquies.

Les zones pastorals

[modifica]
Zona urbana
la zona urbana o ciutadana d'Asti comprèn les parròquies de la catedral de Santa Maria Assunta, Santa Caterina, San Martino, San Paolo, San Secondo, San Silvestro, Santa Maria Nuova, nostra Signora di Lourdes, Revignano i Vaglierano, Casabianca, Valleandona, Montegrosso Cinaglio, Sacro Cuore, Variglie, Santissima Annunziata di Ponte Tanaro, San Quirico, San Fedele, San Pietro, San Domenico Savio, San Giovanni Bosco, Viatosto.
Zona Asti Oest
San Vincenzo, Santi Cosma e Damiano, San Pietro, Gorzano, Vascagliana, Cisterna, San Matteo, San Martino Alfieri, Ferrere, Tigliole, Pratomorone, Antignano, Celle Enomondo, Revigliasco, Villafranca d'Asti, Cantarana, Roatto, Maretto, Baldichieri d'Asti, Castellero, Cortandone, Monale, Villanova d'Asti, Savi, San Paolo Solbrito, Dusino San Michele, Valfenera, Villata, Isolabella, Cellarengo, Pralormo.
Zona Asti Nord
Montafia, Vignale, Capriglio, Cortazzone, Piovà Massaia, Albugnano, Mondonio, Pino, Cerreto, Montechiaro, Piea, Cortanze, Soglio, Villa San Secondo, Cossombrato, Corsione, Cunico, Frinco, Settime, Camerano Casasco, Cinaglio, Chiusano, Mombarone, Sessant, Serravalle.
Zona Asti Sud
Mongardino, San Marzanotto, Montegrosso d'Asti, Agliano Terme, Vallumida, Santo Stefano, Vigliano d'Asti, Montaldo Scarampi, Mombercelli, Castelnuovo Calcea, Belveglio, Vinchio, Noche, Isola Santa Caterina, Isola San Pietro, Repergo, Costigliole d'Asti, Madonnina, Santa Margherita, Sant' Anna, Santissima Annunziata, Loreto, Motta, Boglietto, Bionzo, Colosso, Piana del Salto.
Zona Asti Est
Castell'Alfero, Callianetto, Portacomaro Stazione, Frinco, Castiglione, Portacomaro, Migliandolo, Scurzolengo, Caniglie, Castagnole Monferrato, Refrancore, Viarigi, Accorneri, Quarto, Valenzani, Castello di Annone, Crocetta, Cerro Tanaro, Rocchetta Tanaro, Rocca di Arazzo, Montemarzo, Azzano d'Asti, Santa Caterina di Rocca d'Arazzo, Quattordio, Masio, Abbazia

Història

[modifica]

La diòcesi d'Asti es remunta al segle iv. El primer bisbe d'Asti, històricament documentat, va ser el bisbe Pastore, que va intervenir en un sínode provincial de Milà en 451.

Al principi, la diòcesi incloïa un vast territori que incloïa la diòcesi de Mondovi, part dels d'Alba, d'Alessandria, de Casale i de Cuneo, i algunes parròquies de Torí i Fossano. El territori va ser més tard es va reduir per les ereccions de les diòcesis d'Alexandria (1075), de Mondovi (1388), Casale (1474), de Saluzzo (1511), i de Fossano (1592).

Els bisbes d'Asti, a la segona meitat del segle x va obtenir dels emperadors saxons el poder temporal i espiritual de la ciutat i un ingent patrimoni per a la immensa diòcesi.

Asti, sota l'episcopat del bisbe Rozone (segle x), va ser breument agregat a la diòcesi d'Alba. Però va ser Oddone III qui el 1091 va obtenir el poder comtal sobre la ciutat i el seu territori.

El 1775 es va inaugurar el nou Seminari Episcopal, obra de Benedetto Alfieri, a iniciativa del bisbe Paolo Maurizio Caissotti (1761-1786).

El mateix bisbe el 17 de maig de 1784 va renunciar del poder temporal en benefici del Regne de Sardenya, obtenint del rei Victor Amadeu III el títol de Príncep de l'Església d'Asti, així com una dotació anual.

Amb el període napoleònic abadies, monestirs i llocs de culte van ser espoliats de mobles i venuts en subhasta, altres van caure en mal estat i molts van ser destruïts. Molts ordes monàstics van ser suprimits, canviant la mida de la presència religiosa a la diòcesi d'Asti. La seu del mateix bisbe va romandre vacant durant gairebé una dècada.

Entre els segles XIX i xx, la diòcesi va florir mitjançant una gran vocació cap a les iniciatives socials i missioneres. Entre els molts religiosos astinians dedicats a l'obra social destaca la figura de Sant Giuseppe Marello, fundador dels Oblats de Sant Josep i el cardenal Guglielmo Massaia, missioner a Etiòpia.

La diòcesi d'Asti té un setmanari d'informació denominat Gazzetta d'Asti fundat el 1899.

Cronologia episcopal

[modifica]

Astigians amb càrrecs en altres diòcesis

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

El 2010, la diòcesi tenia 142.900 batejats sobre una població de 155.900 persones, equivalent al 91,7% del total. El nombre de practicants catòlics és desconegut.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 152.626 152.978 99,8 345 278 67 442 392 350 131
1959 145.000 145.318 99,8 309 259 50 469 52 550 138
1970 150.000 151.250 99,2 230 200 30 652 35 510 139
1980 159.500 160.500 99,4 228 178 50 699 3 61 435 139
1990 149.776 152.042 98,5 174 154 20 860 7 25 306 128
1999 148.742 152.063 97,8 161 125 36 923 7 43 295 128
2000 149.019 153.987 96,8 154 123 31 967 7 37 274 128
2001 147.500 154.260 95,6 150 117 33 983 7 40 258 128
2002 147.400 154.500 95,4 140 111 29 1.052 6 36 234 128
2003 148.500 152.000 97,7 145 111 34 1.024 6 42 235 128
2004 148.401 153.401 96,7 137 104 33 1.083 6 41 209 128
2006 147.900 153.220 96,5 140 102 38 1.056 6 45 193 128
2012 142.900 155.900 91,7 121 84 37 1.180 11 39 169 126

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pel que fa als bisbes de la diòcesi d'Asti en els primers segles, i en particular per les notícies relatives a Aniano, Anastasio, Secondo, Evasio i Evasino, les notícies es refereixen a estudis extrets dels textos de Guglielmo Visconti, Diocesi di Asti e Istituti di vita religiosi, Asti 2006 i els estudis publicats a la revista del Platano da don S. Dacquino nel 1979.
  2. ↑ Entre Audace i Bruningo podria haver-hi hagut un altre bisbe.
  3. ↑ O 1105 com suposa Savio (op. cit., pp. 144-145).
  4. ↑ La darrera menció publicada pel Savio és el 8 d'abril de 1142 (op. cit., p. 148).
  5. ↑ El canonge Rebuffo és citat en aquest període com a administrador diocesà.
  6. ↑ En morir Morozzo, el Papa Urbà VI nomenà per a aquesta seu a Antonio de Viali (1380 o 1381), nomenat poc després per a la seu de Sisteron a França i desprçes, el 1386, a Sovana.
  7. ↑ El 13 de novembre de 1408 l'antipapa Benet XIII nomenà com a administrador apostòlic per a aquesta seu el patriarca llatí d'Antioquia, Giovanni.

Fonts

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Asti

Bibliografia

[modifica]
  • Giuseppe Assandria, Il libro verdella Chiesa di Asti, Pinerolo 1904
  • Pietro Giovanni Boateri, Serie cronologica-storica de' Vescovi della Chiesa d'Asti, Asti 1807
  • Gaspare Bosio, Storia della Chiesa di Asti, Asti 1894
  • Ferdinando Gabotto, Le più antiche carte dell'archivio capitolare di Asti (Corpus Chart. Italiae XIX). Pinerolo Chiantore-Mascarelli 1904
  • Lorenzo Gentile Storia della Chiesa di Asti, Asti 1934
  • Ferdinando Ughelli, in Italia Sacra, Astenses Episcopi, Venezia 1719
  • Carlo Vassallo, Gli Astigiani sotto la dominazione straniera, Florència 1879
  • Guglielmo Visconti, Diocesi di Asti e Istituti di vita religiosi, Asti 2006

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_d%27Asti&oldid=33407011»