Bisbat d'Aversa

Bisbat d'Aversa

Dioecesis Aversana
La Catedral d'Aversa
Tipus	bisbat catòlic
Localització
41° 00′ N, 14° 12′ E / 41°N,14.2°E / 41; 14.2
Itàlia
Campània
Parròquies	94
Població humana
Població	560.650 (2018) (1.553,05 hab./km²)
Llengua utilitzada	italià
Religió	romà
Geografia
Part de	Regió eclesiàstica Campània, Arquebisbat de Nàpols
Superfície	361 km²
Limita amb	bisbat de Pozzuoli, sud-oest bisbat d'Acerra, est bisbat de Caserta, nord-est arquebisbat de Càpua, nord arquebisbat de Nàpols, sud-est
Creació	1053
Patrocini	Sant Pau apòstol
Catedral	San Paolo
Organització política
• Bisbe	Angelo Spinillo
Lloc web	diocesiaversa.it

El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 545.060 batejats d'un total de 560.626 habitants. Actualment està regida pel bisbe Angelo Spinillo.

La diòcesi comprèn la ciutat d'Aversa i els municipis de Carinaro, Casal di Principe, Casaluce, Casapesenna, Cesa, Gricignano di Aversa, Frignano, Lusciano, Orta di Atella, Parete, San Cipriano d'Aversa, San Marcellino, Sant'Arpino, Succivo, Teverola, Trentola-Ducenta, Villa di Briano i Villa Literno a la província de Caserta; i de Caivano, Cardito, Casandrino, Crispano, Frattamaggiore, Frattaminore, Giugliano in Campania, Grumo Nevano, Qualiano, Sant'Antimo, a la ciutat metropolitana de Nàpols.

Limita amb el bisbat de Pozzuoli al sud-oest, amb l'arquebisbat de Nàpols al sud, amb el bisbat d'Acerra a l'est, amb l'arquebisbat de Càpua al nord-oest i amb el bisbat de Caserta al nord-est.

La seu episcopal és la ciutat d'Aversa, on es troba la catedral de Sant Pau Apòstol.

El territori està dividit en 94 parròquies.

La diòcesi va ser erigida en 1053 pel Papa Lleó IX, a petició dels governants normands. El territori es va substreure de les antigues seus d'Atella i de Liternum, al qual més tard es van incorporar parts dels territoris de les suprimides diòcesis de Cuma i de Miseno. El primer bisbe, Azzolino, va ser consagrat pel mateix Papa, que d'aquesta manera es reconeixia el fet del nou comtat d'Aversa i l'autoritat dels normands.

Atella va ser la primera seu antiga unida a la d'Aversa: de fet, els primers bisbes portaven tant els títols de bisbes d'Aversa o de nova Atella. Les altres seus es van unir sense que hi va haver un acte immediat i que es pugui datar amb precisió; curiosament, encara en el segles xiii i xiv els delmes es recollien d'acord amb la vella pertinença territorial de les esglésies (per exemple: in atellano diocesis aversane, o: en Cuma in cumano diocesis aversane).^[1]

En 1121, la diòcesi va obtenir del Papa Calixte II l'exempció de la jurisdicció metropolitana i es va convertir immediatament subjecta a la Santa Seu.

Molts bisbes d'Aversa eren també cardenals. Entre els prelats aversans es pot recordar d'una manera especial a: Giovanni Paolo Vassallo, que va renovar la vida litúrgica de la diòcesi mitjançant la impressió d'un breviari diocesà;Balduino de Balduinis, qui en 1566 va fundar el seminari diocesà, que després va ser traslladat a un nou edifici pel cardenal Innico Caracciolo; Pietro Orsini, que va celebrar el primer sínode diocesà.

El 1979 la diòcesi passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Nàpols.

Almenys quatre Papes han visitiat Aversa: Alexandre IV en 1255, Urbà VI en 1382, Benet XIII en 1727 i Joan Pau II el 1990.

• Azzolino † (1053 - ?)
• Guitmondo I † (1056 - 1059)
• Goffredo, O.S.B. † (octubre de 1071 - finals de 1073)
• Guitmondo II † (1081 - 1089)
• Guitmondo III, O.S.B. † (1088 o 1090 - 1094 mort)
• Giovanni I † (1095 - 1102)
• Roberto I † (1104 - 1113)
• Roberto II † (1119 - 1132)
• Giovanni II † (1134 - 1140)
• Giovanni III † (1142 - 1152)
• Gualtiero † (1158 - finals de 1178)
• Falcone † (1180 - 1189 mort)
• Lamberto † (1192
• Giulio † (1189 - finals de 1191)
• Gentile † (1195 - 1217 mort)
• Basuino † (1217 - 1219 mort)
• Matteo † (1225 - 1226
• Giovanni Lamberti † (vers 1225 - finals de 1234)
• Federico † (citat el 1254)
• Simone Paltanieri † (17 de novembre de 1254 - 1256 renuncià)^[2]
• Giovanni V † (citat el 1259)
• Fidenzo da Spoleto † (vers 1260 - 1276 mort)
• Adamo d'Amiens † (28 de desembre de 1276 - 1293)
• Landolfo Brancaccio † (1293 - 1297)
• Leonardo Patrasso † (17 de juny de 1297 - 20 de juliol de 1299 nomenat arquebisbe de Càpua)
• Pietro Turrite † (3 d'agosto de 1299 - 1309 mort)
• Pietro di Beauvais † (15 de març de 1309 - 1324 mort)
• Guglielmo, O.F.M. † (1 de juny de 1324 - 1326 mort)
• Raimondo di Mausac, O.F.M. † (21 de febrer de 1326 - 1336 mort)
• Bartolomeo I, O.S.B. † (17 de juliol de 1336 - 1341 mort)
• Giovanni di Bari † (17 de desembre de 1341 - 1357 mort)
• Angelo Ricasoli † (6 de març de 1357 - 19 de juny de 1370 nomenat bisbe de Florència)
• Poncello Orsini † (19 de juny de 1370 - 1378 renuncià)
  • Bartolomeo II † (5 de novembre de 1378 - 1380) (antibisbe)
• Nicola † (1378 o 1379 - ?)
  • Marino del Giudice † (13 de novembre de 1381 - de desembre de 1385 mort) (administrador apostòlic)
  • Erecco Brancaccio † (14 d'abril de 1386 - ?) (administrador apostòlic)
• Lorenzo di Napoli, O.E.S.A. † (inicis de 1416 - 1417 nomenat bisbe de Tricarico)
  • Rinaldo Brancaccio † (1418 - 27 de març de 1427 mort) (administrador apostòlic)
• Pietro Caracciolo † (30 de setembre de 1427 - 1430 mort)
• Giacomo Carafa della Spina † (16 de maig de 1430 - 1471 mort)
• Pietro Brandi † (13 de maig de 1471 - 1474 mort)
• Giovanni Paolo Vassallo † (10 de març de 1474 - 1500 mort)
  • Luigi d'Aragona † (10 de març de 1501 - 21 de maig de 1515 renuncià) (administrador apostòlic)
• Silvio Pandone † (21 de maig de 1515 - 8 de febrer de 1519 mort)
• Antonio Scaglione † (8 de febrer de 1519 - 1524 renuncià)
  • Ercole Gonzaga^[3] † (1524 - 1524 renuncià) (administrador apostòlic)
• Antonio Scaglione † (1 de juliol de 1524 - 19 de desembre de 1528 mort) (per la seconda volta)
  • Pompeo Colonna † (20 d'abril de 1529 - 24 de setembre de 1529) (administrador apostòlic)
• Fabio Colonna † (24 de setembre de 1529 - 1554 mort)
• Balduino de Balduinis † (30 de març de 1554 - 18 d'abril de 1582 mort)
• Giorgio Manzolo † (16 de maig de 1582 - 3 de març de 1591 mort)
• Pietro Orsini † (5 d'abril de 1591 - 1598 mort)
• Bernardino Morra † (9 d'octubre de 1598 - 1605 mort)
• Filippo Spinelli † (6 de juny de 1605 - 25 de maig de 1616 mort)
• Carlo I Carafa † (19 de juliol de 1616 - d'abril de 1644 mort)
• Carlo II Carafa della Spina, C.R. † (13 de juliol de 1644 - 6 de juliol de 1665 renuncià)
• Paolo Carafa, C.R. † (6 de juliol de 1665 - 7 de maig de 1686 mort)
• Fortunato Ilario Carafa della Spina † (7 de juliol de 1687 - 16 de gener de 1697 mort)
• Innico Caracciolo † (25 de febrer de 1697 - 6 de setembre de 1730 mort)
• Giuseppe Firrao † (11 de desembre de 1730 - 26 de setembre de 1734 renuncià)
• Ercole Michele d'Aragona † (27 de setembre de 1734 - de juliol de 1735 mort)
• Filippo Niccolò Spinelli † (26 de setembre de 1735 - 20 de gener de 1761 mort)
• Giovanbattista Caracciolo † (16 de febrer de 1761 - 6 de gener de 1765 mort)
• Niccolò Borgia † (27 de març de 1765 - 6 d'abril de 1779 mort)
• Francesco Del Tufo, C.R. † (12 de juliol de 1779 - 15 de juny de 1803 mort)
• Gennaro Maria Guevara Suardo, O.S.B. † (29 d'octubre de 1804 - 3 d'agost de 1814 mort)
  • Sede vacante (1814-1818)
• Agostino Tommasi † (6 d'abril de 1818 - 9 de novembre de 1821 mort)
• Francesco Saverio Durini, O.S.B.Cel. † (17 de novembre de 1823 - 15 de gener de 1844 mort)
• Sisto Riario Sforza † (24 d'abril de 1845 - 24 de novembre de 1845 nomenat arquebisbe de Nàpols)
• Antonio Saverio De Luca † (24 de novembre de 1845 - 22 de desembre de 1853 nomenat arquebisbe titular de Tars)
• Domenico Zelo † (23 de març de 1855 - 11 d'octubre de 1885 mort)
• Carlo Caputo † (7 de juny de 1886 - 19 d'abril de 1897 renuncià)
• Francesco Vento † (19 d'abril de 1897 - 29 de setembre de 1910 mort)
• Settimio Caracciolo di Torchiarolo † (10 d'abril de 1911 - 23 de novembre de 1930 mort)
• Carmine Cesarano, C.SS.R. † (16 de desembre de 1931 - 22 de novembre de 1935 mort)
• Antonio Teutonico † (28 de juliol de 1936 - 31 de març de 1966) jubilat
• Antonio Cece † (31 de març de 1966 - 10 de juny de 1980 mort)
• Giovanni Gazza, S.X. † (24 de novembre de 1980 - 27 de març de 1993 renuncià)
• Lorenzo Chiarinelli (27 de març de 1993 - 30 de juny de 1997 nomenat bisbe de Viterbo)
• Mario Milano (28 de febrer de 1998 - 15 de gener de 2011 renuncià)
• Angelo Spinillo, des del 15 de gener de 2011

A finals del 2006, la diòcesi tenia 545.060 batejats sobre una població de 560.626 persones, equivalent al 97,2% del total.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Aversa

• Anuari pontifici del 2013 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Aversa (anglès)
• Pàgina oficial de l'arquebisbat (italià)
•  Aquest article incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic:  «^{article name needed}». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton, 1913. 
• Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
• Francesco Di Virgilio, La Cattedra aversana Arxivat 2006-12-13 a Wayback Machine.: Profili dei vescovi, 1997 (italià)
• Biografia de Luigi d'Aragona (anglès)
• Gaetano Parente, Cenno storico sulla cattedrale di Aversa, Napoli 1845 (italià)
• Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 855–856 (llatí)
• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 122–123; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 100; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 126; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 106; vol. 5, p. 109; vol. 6, p. 111 (llatí)

• Catedral d'Aversa
• Bisbat de Atella