[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Bisbat de Caltagirone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Caltagirone
Dioecesis Calatayeronensis
Imatge
La Catedral de Caltagirone
Tipusbisbat catòlic Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 37° 12′ N, 14° 30′ E / 37.2°N,14.5°E / 37.2; 14.5
Itàlia Itàlia
Sicília
Parròquies57
Separat dearquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
arquebisbat de Siracusa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població146.290 (2019) Modifica el valor a Wikidata (94,32 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.551 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació12 de setembre de 1816
CatedralSan Giuliano
Organització política
• BisbeCalogero Peri, O.F.M.Cap.

Lloc webdiocesidicaltagirone.it


El bisbat de Caltagirone (italià: diocesi di Caltagirone; llatí: Dioecesis Calatayeronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catània, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília. El 2006 tenia 151.430 batejats d'un total de 154.290 habitants. Actualment està regida pel bisbe Calogero Peri, O.F.M.Cap..

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn la ciutat de Caltagirone i els següents municipis de la província de Catània: Castel di Judica, Grammichele, Licodia Eubea, Mazzarrone, Militello in Val di Catania, Mineo, Mirabella Imbaccari, Palagonia, Raddusa, Ramacca, San Cono, San Michele di Ganzaria, Scordia, Vizzini.

La seu episcopal és la ciutat de Caltagirone, on es troba la catedral de San Giuliano

El territori està dividit en 57 parròquies, agrupades en 3 arxiprestats

Història

[modifica]

La diòcesi va ser erigida el 12 de setembre de 1816 per la butlla Romanus Pontifex de Pius VII, a partir de territori de les arxidiòcesis de Catània i de Messina. Originàriament era sufragània de l'arxidiòcesi de Monreale.

El 20 de maig de 1844 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Siracusa.

Des del 2 de desembre de 2000, en virtut de la butlla Ad maiori consulendum del Papa Joan Pau II, la diòcesi passà a ser sufragània de l'arxidiòcesi de Catània.

Cronologia episcopal

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2006, la diòcesi tenia 151.430 batejats sobre una població de 154.290 persones, equivalent al 98,1% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 151.200 151.600 99,7 150 121 29 1.008 34 196 41
1959 162.500 162.850 99,8 157 123 34 1.035 44 268 47
1969 159.126 159.639 99,7 140 98 42 1.136 51 256 56
1980 168.500 170.600 98,8 113 89 24 1.491 27 195 59
1990 152.197 154.400 98,6 106 87 19 1.435 23 173 60
1999 154.545 156.976 98,5 95 83 12 1.626 5 13 145 59
2000 153.146 155.587 98,4 96 84 12 1.595 6 14 151 57
2001 153.524 156.026 98,4 93 81 12 1.650 8 13 147 57
2002 155.113 157.690 98,4 86 77 9 1.803 8 10 139 57
2003 154.983 157.729 98,3 86 77 9 1.802 8 13 134 57
2004 154.323 157.082 98,2 88 78 10 1.753 9 13 133 57
2006 151.430 154.290 98,1 89 77 12 1.701 9 15 121 57

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]