937
Aparença
Tipus | any |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 937 (cmxxxvii) |
Islàmic | 325 – 326 |
Xinès | 3633 – 3634 |
Hebreu | 4697 – 4698 |
Calendaris hindús | 992 – 993 (Vikram Samvat) 859 – 860 (Shaka Samvat) 4038 – 4039 (Kali Yuga) |
Persa | 315 – 316 |
Armeni | 386 |
Rúnic | 1187 |
Ab urbe condita | 1690 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle ix - segle x - segle xi | |
Dècades | |
900 910 920 - 930 - 940 950 960 | |
Anys | |
934 935 936 - 937 - 938 939 940 |
Esdeveniments
[modifica]- El Sacre Imperi Romanogermànic passa a tenir la capital a Magdeburg.
- Fundació del regne de Dali, a la Xina, per Duan Siping.[1]
- Batalla de Brunanburgh: el rei anglès Etelstan assoleix una victòria decisiva sobre els seus adversaris, el rei de Dublín Olaf Guthfrithsson, el rei dels Scots Constantí II d'Escòcia i el rei del Strathclyde Owain ap Dyfnwal.[2]
- Començament de la revolta dels àrabs de Sicília contra els fatimites (937-941), afavorida pels romans d'Orient, que envien blat als rebels. Les incursions sarraïnes sobre les costes d'Itàlia cessen.[3]
- El cap bretó Alan II Barbitorte, exiliat amb el rei Lluís a la cort de l'anglosaxó Aethelstan, desembarcada a Dol-de-Bretagne l'any 936, recupera Nantes als normands.[4] Pren el títol de duc de Bretanya (fi l'any 952).
- Bernuin, monjo de Sant-Crépin, és ordenat bisbe de Senlis al començament de l'any. Transmar és ordenat bisbe de Noyon després de la mort de Walbert. Guy esdevé bisbe de Soissons després de la mort d'Abbon.[5]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Nguyen Tan Tai-Luc. Parlons Lu : La langue taï des douze mille rizières du Yunnan. Éditions L'Harmattan, 2008. ISBN 9782296060777.
- ↑ Jim Bradbury. «Routledge Companion to Medieval Warfare». Routledge, 2004.
- ↑ Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance. Albin Michel, 1946, p. 596.
- ↑ Yves Durand, Marius Faugeras. «Le Diocèse de Nantes». Editions Beauchesne, 1985.
- ↑ «Flodoardi Historia remensis ecclesiae, Volume 3».