transportar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾəns.purˈta/
	balear /tɾəns.poɾˈta/, /tɾəns.purˈta/
Occidental:	nord-occidental /tɾans.porˈta/
	valencià /tɾans.poɾˈtaɾ/, /tɾans.poɾˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: transportà
• Etimologia: Del llatí transportāre, segle XIII.

transportar trans.

1. Portar una cosa d’un lloc a un altre.
2. (música) Mudar la clau un grau més alt o més baix.
3. Perdre el seny per alguna passió.

Paradigmes de flexió: transporto, transporta, transportem
Vocal rizotònica: /ɔ/

• (portar d’un lloc a un altre) carregar, carretejar, dur, portar, portejar, traginar, transbordar, traslladar, trastejar
• (música) transposar
• (perdre el seny) entusiasmar, extasiar

• Síl·labes: trans·por·tar (3)

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /tɾa(n)s.poɾˈtaɾ/, meridional \tɾa(ŋ)h.poɾˈtaɾ\

Americà: alt /t͡sans.p(o)ɾˈtaɾ/, baix \tɾa(ŋ)h.poɾˈtaɾ\, austral /tɾa(n)h.poɾˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí transportāre.

transportar trans. ‎(present transporto, passat transporté, futur transportaré)

1. transportar

• trasportar

• Síl·labes: trans·por·tar (3)