transbordar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾənz.burˈda/
	balear /tɾənz.boɾˈða/, /tɾənz.burˈða/
Occidental:	nord-occidental /tɾanz.βorˈða/
	valencià /tɾanz.boɾˈðaɾ/, /tɾanz.βoɾˈða/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: transbordà
• Etimologia: Del prefix trans- i bord.

transbordar trans.

1. Traslladar persones o efectes d'una nau a bord d'una altra.
2. Traslladar persones o efectes d'un vehicle a un altre.

Paradigmes de flexió: transbordo, transborda, transbordem
Vocal rizotònica: /o/

• Síl·labes: trans·bor·dar (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \tɾanz.βoɾˈðaɾ\, meridional \tɾa(ŋ)h.βoɾˈðaɾ\

Americà: alt \t͡s(a)nz.βoɾˈðaɾ\, baix \tɾa(ŋ)h.βoɾˈðaɾ\, austral \tɾa(n)h.βoɾˈðaɾ\

• Rimes: -aɾ

transbordar trans. ‎(present transbordo, passat transbordé, futur transbordaré)

1. transbordar

• trasbordar

• Síl·labes: trans·bor·dar (3)