lo

lo

1. Codi de llengua ISO 639-1 del laosià.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /ɫu/, occidental /ɫo/
• Etimologia: Del llatí illu(m) amb pronúncia àtona, acusatiu de ille ‎(«ell, aquell»), segle XI.

lo ‎(plural los, femení la)

1. (arcaisme, col·loquial nord-occidental, alguerès) Sinònim de el ‎(«article determinat masculí singular»).

   Lo mosquit tigre fa lo relleu diürn al mosquit tradicional.

• l' (forma apostrofada)
• el, l' (estàndard, català central i valencià)
• es, s' (salat)
• so, s' (mallorquí i eivissenc en certs contextos)
• en, n' (davant noms o sobrenoms de persona)

lo ‎(plena, reduïda 'l, reforçada el, elidida l')

1. Acusatiu del masculí singular del pronom personal ell quan va darrere el verb. Quan no pren la forma apostrofada se separa del verb amb un guió.

   No cal mirar-lo.

2. (arcaisme) Pronom personal neutre arcaic utilitzat ocasionalment.

• Quan s'escriu davant del verb se separa d'aquest amb un espai i pren la forma el.
• Només s'apostrofa si al seu costat hi ha un so vocàlic (però no un so semivocàlic).
• Quan s'apostrofa pren la forma 'l.

  Mira'l!

• Anagrama: ol ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Etimologia: Del llatí illu(m) amb pronúncia àtona, acusatiu de ille ‎(«ell, aquell»).

lo ‎(reduït ·l o 'l, elidit l· o l', plural los, femení la)

1. el (article determinat masculí singular)

   «Lo groc significa en la cambra, que lo foc simple es major en vertut que 'l conpost.» (Ramon Llull, Art demostrativa, segle XIII)

2. el, allò (article determinat neutre, davant adjectius o adverbis)

   «Si per la lur venguda ab les dites galeres, lo viatge de la dita reyna nos desturbave, altrement vínguan lo més prest que fer se pogue ab naus o altres navilis,» (Epistolari de Ferran I d'Antequera, segle XV)

• el

• La forma plena era usada davant consonant.
• Davant vocal prenia la forma elidida l· o l', habitualment amb un espai de separació.
• Darrera vocal prenia la forma reduïda ·l o 'l, habitualment amb un espai de separació.
• La forma reduïda darrere d’una e va evolucionar a el per fals tall sil·làbic.

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

lo inan.

1. son

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu lo loa loak Ergatiu lok loak loek Datiu lori loari loei Genitiu loren loaren loen Comitatiu lorekin loarekin loekin Benefactiu lorentzat loarentzat loentzat Instrumental loz loaz loez Partitiu lorik - - Prolatiu lotzat - - Causal lorengatik loarengatik loengatik Locatius Inessiu lotan loan loetan Ablatiu lotatik lotik loetatik Al·latiu lotara lora loetara Terminatiu lotaraino loraino loetaraino Al·l. direcional lotarantz lorantz loetarantz Gen. locatiu lotako loko loetako

• lo egin = dormir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) /lo/

lo

1. Article determinat neutre usat per a substantivar adjectius:
   1. (abstracció) el, allò, la cosa que, això, la part, el fet

      Lo mejor que puedes hacer - el millor que pots fer

      Lo curioso del caso - el fet curiós del cas

   2. (intensificació) que, sí, quant, com, tant, tan

      ¡Lo contento que estava! - que content que estava!

      Iremos lo más pronto possible - hi anirem tan aviat com puguem, al més aviat possible

   3. (inconcreció) això

      Lo que dices es interesante - això que dius és interessant

      Lo mio se queda aquí - les meves coses es queden aquí

lo

1. ho
2. el, -lo

   Lo ví - el vaig veure / ho vaig veure

   Quiero felicitarlo - vull felicitar-lo

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /lo/
• Etimologia: De l.

lo ‎(acusatiu lo-on, plural lo-oj, plural acusatiu lo-ojn)

1. Nom de la setzena lletra de l'alfabet esperantista.

• l (lletra)
• ko (anterior), mo (posterior)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre lo

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlu/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

lo ‎(femení la, plural masculí los, plural femení las)

1. el, article definit

• l' (davant de vocal)

• le (sud del Llenguadoc i part del gascó)
• eth (aranès)

• del (de+lo)
• al (a+lo)
• pel (per+lo)
• sul (sus+lo)
• jol (jos+lo)
• vèl (vèrs+lo)

lo ‎(plena, elidida l', reduïda 'l o 'u [gascó], reforçada au [aranès])

1. el, pronom d'acusatiu