semivocàlic

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌsɛ.mi.βuˈka.ɫik/
	balear /ˌsə.mi.voˈka.ɫik/, /ˌsɛ.mi.vuˈka.ɫik/
Occidental:	nord-occidental /ˌse.mi.βoˈka.ɫik/
	valencià /ˌse.mi.voˈka.ɫik/, /ˌse.mi.βoˈka.ɫik/

• Etimologia: De semivocal i el sufix -ic, segle XX.

semivocàlic m. ‎(femení semivocàlica, plural masculí semivocàlics, plural femení semivocàliques)

1. Relatiu o corresponent a una semivocal.

   «Així, davant a, e i o, l’ús de y pot representar el so semivocàlic dels mots jo i ja, i semicultismes com projecte, pel fet que no se solia ni se sol pronunciar com a sibilant palatal, sinó com a so semiconsonàntic.» (Lluís Meseguer, Introducció (pàg. 85), 2009)

2. De les característiques d'una semivocal.

• semivocal
• vocàlic, consonàntic

• Síl·labes: se·mi·vo·cà·lic (5)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot