ho

ho

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'hiri motu.

Com a partícula àtona, la pronúncia és sintàctica:

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (proclític inicial) /u/^ⓘ, /w/

Informal: /əw/, /aw/, /ew/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (proclític o enclític postvocàlic) /w/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (enclític postconsonàntic)

Oriental:	central /u/
	balear /ˈo/, /u/
Occidental:	/o/

• Parònim: u
• Etimologia: Del llatí hoc.

ho ‎(enclític i proclític)

1. Pronom feble neutre que indica:
   1. L'atribut indeterminat complement d'un verb copulatiu (ésser, estar i semblar).

      És una gran persona → Ho és.

   2. El complement directe constituït pels pronoms neutres això, açò i allò.

      Acosta'm allò → Acosta-m'ho.

      Ens havien dit que vindrien → (això) Ens ho havien dit.

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• "Ho has de fer", Atles Lingüístic del Domini Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ho/
• Etimologia: De h.

ho ‎(acusatiu ho-on, plural ho-oj, acusatiu plural ho-ojn)

1. Nom de la desena lletra de l'alfabet esperantista.

• h (lletra)
• ĝo (anterior), ĥo (posterior)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre ho

ho

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de avere