al

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /əɫ/^ⓘ, occidental /aɫ/
• Homòfons: alt ‎(nord-occidental), el ‎(oriental)

al m. ‎(plural als)

1. Contracció entre la preposició a i l'article el.

   Vaig al museu etnològic.

• a l' (apostrofat davant vocal)
• as (amb article salat)

• Quan la contracció es troba davant d'una paraula que compleix els requisits per apostrofar l'article el, cal trencar la contracció i aplicar l'apostrofació de l'article.

  Exemples: Al carrer hi ha aparcat un cotxe gris i a l 'aparcament n'hi ha dos més.

• No existeix contracció pel femení.

al

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alar.

• Anagrama: la ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈal/
• Rimes: -al

al

1. Contracció entre la preposició a i l'article el, al

• Síl·labes: 1
• Anagrama: la ^(revers)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre al

al ‎(plural agli, femení alla)

1. al

• allo, davant gn, pn, ps, s impura, x, z

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /al/
• Etimologia: De a + lo

al m. ‎(plural als)

1. al

• au
• ath

• Etimologia: Del llatí illum.

al m. n. ‎(femení a, plural ai o ale)

1. de, del (article possessiu singular masculí i neutre)

• S'utilitza davant del cas genitiu, diferenciant així el datiu que té la mateixa forma.
• : omului (a l'home, datiu), al omului (de l'home, genitiu)
• S'utilitza davant un substantiu o adjectiu que no està precedit d'un nom amb article definit.
• : o carte al elevului - un llibre de l'alumne.
• Quan hi ha dos o més atributs possessius, normalment l'article es posa davant el darrer, encara que la llengua literària el pot repetir.
• : Ministerul Instrucţiunii, Cultelor şi al Artelor - el Ministeri de la Instrucció, dels Cultes i de les Belles Arts.
• S'utilitza davant un pronom possessiu.
• : calul este al mieu - el cavall és el meu
• S'utilitza davant els numerals ordinals, excepte primul ‎(«el primer»).
• : al doilea - el segon
• : al treilea - el tercer

• Pronúncia: /ɑːl/^ⓘ
• Etimologia: Del nòrdic antic ǫlr, com també el danès el, noruec bokmål i nynorsk older / or i islandès elri. Del protogermànic *aluz / *alusō i *alizō / *alisō, del qual deriven l'anglès alder, el neerlandès els i l'alt alemany Erle, així com, a través d'una forma tardollatina, el francès alise. En última instància del protoindoeuropeu *h₂élis- («vern») i cognat, per tant, del llatí alnus i del rus ольха́ ‎(olkhà).

al c. ‎(plural indefinit alar, plural definit alarna)

1. (botànica) vern, nom comú de les espècies del gènere Alnus

   italiensk al ― (Alnus cordata)

   japansk al ― vern del Japó (Alnus japonica)

   storbladig al ― vern caucasià (Alnus subcordata)

• avenboksal
• berlineral
• björkal
• buskal
• gråal
• hasselal
• klibbal
• lappal
• rödal
• sitka-al
• strandal

• Per a més informació vegeu l'entrada al al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada al al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada al al Svensk ordbok.
• Article corresponent a la Viquipèdia en suec.