karate

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈɾa.te/, occidental /kaˈɾa.te/

Informal: /ˈka.ɾa.te/^ⓘ

• Rimes: -ate
• Etimologia: Del japonès 空手 ‎(karate), compost de 空 ‎(kara, «buit») i 手 ‎(te, «mà»).

karate m. ‎(només en singular)

1. Art marcial en el qual es fa èmfasi en els cops secs, especialment amb la mà.

• Síl·labes: ka·ra·te (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot, ésAdir