| dbo:abstract
|
- Útes je ostré skalisko příkře vystupující nad okolí. Může se nacházet nad terénem v horách, nad pobřežím, vystupovat z mořského dna nad hladinu nebo být skryt pod hladinou. Z hlediska nejen české geologie je útes:
* 1. skalní hřbet (práh, lavice), přibližně v úrovni mořské hladiny, za přílivu ponořený;
* 2. strmé skalní stěny na mořském pobřeží, např. útesy v křídě na pobřeží Lamanšského průlivu a Rujány;
* 3. korálový útes (synonymum: rif) – druh biohermy budovaný útesotvornými organismy tvořícími kolonie a rostoucími v teplých a čistých vodách až k hladině. Spolu s drtí vzniklou rozrušením jejich koster a s malým množstvím chemogenního uhličitanu vápenatého vytvářejí pevná tělesa vystupující nad okolní dno a odolná vůči destrukční činnosti vlnění. Za odlivu mohou být nejvyšší části útesů obnaženy. Nejnápadnějšími koloniálními organismy dnešních útesů jsou sice koráli, avšak často jsou horninotvorně významnější řasy. V geologické minulosti byly útesotvorné i , , tabulátní koráli, (skupina vymřelých mořských měkkýšů, mlži nadčeledi Hippuritacea) aj.Trango Towers v Pákistánu, jejichž svislé stěny jsou nejvyššími horskými útesy na světě (6286 m n. m.) Podle tvaru nebo pozice se rozlišují různé útesy:
* kupolovitý útes je menší útes dómovitého tvaru bez laguny a obklopený drtí vzniklou rozrušením útesového materiálu. Větší útes tohoto druhu se někdy nazývá bioherma;
* lemový útes neboli příbřežní se téměř přimyká k pobřeží, takže mezi ním a pevninou nebývá rozsáhlejší laguna;
* bariérový útes je vyvinut dále od pobřeží, takže mezi pobřežím a útesem je různě rozsáhlá laguna. Výjimečným příkladem je Velký bariérový útes, dlouhý asi 2000 km a ležící asi 50 km před severním pobřežím Austrálie;
* atol je kruhovitý až elipsovitý útes, někdy téměř souvisle obepínající centrální lagunu, jindy je tvořen jen drobnými korálovými ostrůvky. Mnohé dnešní atoly byly prvotně lemovými útesy obklopujícími ostrov, který pomalu klesal pod mořskou hladinu. Pokud útesotvorné organismy stačily udržet krok s klesáním, rostly dále vzhůru a vznikl bariérový útes a nakonec atol. V mnohých atolech byly však zjištěny tak velké mocnosti korálových vápenců, že tento způsob vzniku nestačí k jejich vysvětlení. Atol má výraznou zonální stavbu. (cs)
- الجُرْف (الجمع: أَجرَاف، وجِرَفة) هو شِق الوادي إِذا حفر الماء في أَسفله. (ar)
- Un penya-segat, tallserrat o capserrat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar. Normalment s'anomena penya-segat o tallserrat l'escarpament a les costes, però també poden ser considerats com a tals els de les muntanyes, com els cingles, així com les falles i ribes dels rius. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina faralló (de l'espanyol farallón). Un escarpament, espadat, tallat o fall és un cas particular de penya-segat produït per l'enfonsament parcial d'un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una falla tectònica o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o població, com a La Granja d'Escarp i , al Segrià. Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'erosió i al desgast per l'acció atmosfèrica, generalment roques sedimentàries com la limonita, arenisca, calcària, dolomita, encara que també poden apreciar-se roques ígnies com el basalt o el granit en aquestes formacions. La major part dels penya-segats acaben en forma de pendent en la seua base; en àrees àrides o sota grans penya-segats, el talús és generalment una acumulació de roques despreses, mentre que en àrees de major humitat, les roques del talús queden cobertes per una capa de terra compactada per la humitat, formant un sòl. Molts penya-segats també presenten cascades i grutes excavades en la base. De vegades els penya-segats moren a la fi d'una cresta, creant estructures pètries singulars. El penya-segat considerat com el més gran del món és la paret oriental de les Torres del Trango, en la serralada del Karakorum (Pakistan), amb 1.340 m d'altura, mentre que el major penya-segat costaner, de 1.010 m, es localitza a , Hawaii. (ca)
- Eine Klippe ist eine durch Erosion entstandene, relativ steil aus ihrer Umgebung aufragende Felsformation. Hierbei kann unterschieden werden in Klippen im Binnenland, die meist auf Gebirgsregionen beschränkt sind, wo sie aus Berghängen oder -kämmen herauswittern, und Klippen an Meeresküsten, die in der Regel einer felsigen Steilküste vorgelagert sind. Besonders hohe Küstenklippen werden auch als Brandungspfeiler bezeichnet. Weil sie verhältnismäßig klein sind und deshalb bei schlechter Sicht und/oder hohem Seegang leicht übersehen werden können und weil sie aufgrund ihrer Entstehung überdies häufig mit Felsenriffen assoziiert sind, besitzen sie ein hohes Gefahrenpotential für die Schifffahrt. Deshalb werden Küstenklippen in nautischen Karten verzeichnet. Felsenklippen sind nicht zu verwechseln mit tektonischen Klippen, die dadurch definiert sind, dass sie aus isolierten allochthonen geologischen Einheiten bestehen. Tektonische Klippen sind in der Regel größer als Klippen im rein geomorphologischen Sinn und können ganze Gebirgsmassive aufbauen. (de)
- En geografio kaj geologio, klifo laŭ la simpla difino de PIV estas "marborda alta krutaĵo". Temas do pri signifa vertikala aŭ pli-malpli vertikala eksponita roko. Klifoj ekestas pro erozio per veteraj influoj - do vento, pluvo, hajlo kaj neĝo. Ili konsistas el speco de roko rezista al erozio, kiu restas, kiam pli mola roko kaj plia grundo pli kaj pli malaperas. Plej ofte klifoj konsistas el
* sabloŝtono,
* kalkoŝtono,
* kreto,
* dolomito,
* granito aŭ
* bazalto. (eo)
- In geography and geology, a cliff is an area of rock which has a general angle defined by the vertical, or nearly vertical. Cliffs are formed by the processes of weathering and erosion, with the effect of gravity. Cliffs are common on coasts, in mountainous areas, escarpments and along rivers. Cliffs are usually composed of rock that is resistant to weathering and erosion. The sedimentary rocks that are most likely to form cliffs include sandstone, limestone, chalk, and dolomite. Igneous rocks such as granite and basalt also often form cliffs. An escarpment (or scarp) is a type of cliff formed by the movement of a geologic fault, a landslide, or sometimes by rock slides or falling rocks which change the differential erosion of the rock layers. Most cliffs have some form of scree slope at their base. In arid areas or under high cliffs, they are generally exposed jumbles of fallen rock. In areas of higher moisture, a soil slope may obscure the talus. Many cliffs also feature tributary waterfalls or rock shelters. Sometimes a cliff peters out at the end of a ridge, with mushroom rocks or other types of rock columns remaining. Coastal erosion may lead to the formation of sea cliffs along a receding coastline. The Ordnance Survey distinguishes between around most cliffs (continuous line along the topper edge with projections down the face) and outcrops (continuous lines along lower edge). (en)
- Un acantilado es un accidente geográfico que consiste en una pendiente o una abrupta vertical. Normalmente se alude a acantilado cuando está sobre la costa, pero también pueden ser considerados como tales los que existen en montañas, fallas y orillas de los ríos. Cuando un acantilado costero de forma tabular alcanza grandes dimensiones se le denomina farallón. Los acantilados suelen estar compuestos por rocas resistentes a la erosión y al desgaste por la acción atmosférica, generalmente rocas sedimentarias como la limonita, arenisca, caliza, dolomita, aunque también pueden apreciarse rocas ígneas como el basalto o el granito en estas formaciones. Un escarpe es un caso particular de acantilado, formada por el movimiento de una falla tectónica o un derrumbe. La mayoría de los acantilados acaban en forma dependiente en su base; en áreas áridas o debajo de grandes acantilados, el talud es generalmente una acumulación de rocas desprendidas, mientras que en áreas de mayor humedad, las rocas del talud quedan cubiertas por una capa de tierra compactada por la humedad, formando un suelo. Muchos acantilados también presentan cascadas y grutas excavadas en la base. A veces los acantilados mueren al final de una cresta, creando estructuras pétreas singulares. El más alto del mundo es el , que se trata de la cara este del , situado al sur de Groenlandia, con cerca de 1500 msnm. Otros acantilados que se encuentran entre los más altos del mundo son el perteneciente al municipio de Agaete en la isla de Gran Canaria (Islas Canarias) con 1027 m, y uno situado en Kaulapapa (Hawái) con 1010 metros. En Galicia, al noroeste de España, se encuentran los acantilados más altos de Europa continental, que alcanzan altitudes de más de 600 metros en la zona de la Garita Herbeira. (es)
- Labarra edo amildegia malda bertikal malkartsua duen da. Ohi, amildegiez hitz egiten denean, kostalde ondoan daudenei buruz hitz egiten da, baina, amildegi bezala, mendi, faila eta ibai ertzetan daudenak ere har daitezke. Taula formako kostaldeko amildegi batek tamaina oso handia hartzen duenean, itsaslabar izena hartzen du. Amildegiak, atmosferaren akzioak eragindako higadurari erresistenteak diren arrokez osatuta egoten dira, oro har arroka sedimentarioak, limonita, hareharria, dolomita edo kareharria, baina arroka igneoak ere aurki daitezke eraketa hauetan, basaltoa eta granitoa kasu. bat, amildegi mota berezi bat da, faila tektoniko baten mugimenduagatik edo luizi baten ondorioz eratua. Amildegi gehienak, euren oinean, maldan amaitzen dira; gune idorretan edo amildegi handien azpian, ezponda, orohar, erauzitako arroka metaketa bat da, toki hezeagoetan, ezpondako arrokak, hezetasunak trinkotutako lur geruza batez estaliak geratzen diren bitartean, lurzoru bat eratuz. Amildegi askok, urjauziak eta oinean zulatutako leizeak ere badituzte. Batzuetan, amildegiak, gailur baten amaieran amaitzen dira, harri egitura bereziak eratuz. Munduko handientzat hartzen den amildegia, ekialdeko aurpegia da, Pakistango Karakorum mendilerroan, 1.340 metroko altuerarekin, kostaldeko amildegirik handiena, 1.010 metrorekin, Hawaii uharteetako Kaulapapan dagoen bitartean. Europako handiena Irlandan dago, Slieve League izena du eta 601 metroko altuerara iristen den itsaslabarra da. (eu)
- Un rempart montagneux est une formation géologique présentant un à-pic d'une certaine longueur en montagne. Il peut se former par l'effondrement vertical d'un terrain plus ou moins plane, par exemple lors de la formation d'une caldeira dans les régions volcaniques. Il constitue alors la limite entre deux plateaux dont l'un surplombe l'autre. (fr)
- Is aghaidh carraige géar a fheictear go háirithe ar bhruach na farraige í an t-aill. (ga)
- Tebing atau jurang adalah formasi bebatuan yang menjulang secara vertikal. Tebing terbentuk akibat dari erosi. Tebing umumnya ditemukan di daerah pantai, pegunungan dan sepanjang sungai. Tebing umumnya dibentuk oleh bebatuan yang tahan terhadap proses erosi dan cuaca. (in)
- La falesia è una costa rocciosa con pareti a picco, alte e continue. Si distinguono:
* falesie "morte" o inattive: la spiaggia le separa dal mare;
* falesie "vive" o attive: battute direttamente dal mare, come per es. nel caso delle falesie di Duino. Ogni falesia può avere differenti caratteristiche e varia in base alla tipologia di roccia di cui è composta, come per esempio granito, calcare, arenaria, ecc. In molti casi, come in Francia, grotte e anfratti naturali nelle falesie hanno ospitato comunità neolitiche. In arrampicata per falesia si intende una fascia rocciosa, di norma intesa come sito d'arrampicata, ossia area per la pratica dell'arrampicata sportiva. Sono esempi di grandi falesie nel mondo Céüse in Francia, Siurana in Spagna, Mišja Peč in Slovenia. (it)
- ( 다른 뜻에 대해서는 절벽 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 절벽(絶壁, cliff)은 흙이나 암석으로 구성된 경사가 매우 급한 지형을 말하며, 지질학적으로는 지표에 수직면이거나 수직면에 아주 가까운 암석 표면을 이른다. 낭떠러지, 벼랑이라고도 한다. 대개 풍화를 통해 침식되어 만들어지지만 그 외에도 단층운동 등 여러 생성 원인이 있다. 절벽은 해안가, 산지, 단층애와 강을 따라서 있는 경우가 일반적이다. 절벽은 주로 바위로 이루어져있다. 또한, 사암, 석회암, 백운석 등으로 되어 있는 지형에서 자주 발견되나, 종종 화강암이나 현무암 지대에서도 발견된다. (ko)
- 崖（がけ、がい）とは、山や岸（海岸・河岸・湖岸）などの、険しく切り立った所。地表の高度が急変する部分の急斜面との定義もできる。山腹の崖を日本語ではほき（崖、歩危）、そわ（岨）、そば（岨）ともいうが、古語の趣がある。また埼玉県などの小字名などに残っているはけ「岾」や「坫」や「土偏に赤」などと表記も川辺の崖である。垂直かそれに迫るほど切り立った崖は、古来の日本語で切岸/切り岸（きりぎし、きりきし）という。しかし現代語では断崖（だんがい）ということが多い。懸崖（けんがい）、絶崖（ぜつがい）ともいう。また、これらの同義語として、切り立った状態を壁に譬えた絶壁（ぜっぺき）があり、断崖に絶壁を合わせて断崖絶壁という強調表現もある。 英語では「崖」全般を "cliff"、「断崖」を "escarpment" といい、日本語では前者の音写形「クリフ」が外来語として通用する。レッドクリフなど 日本の宅地造成規制法施行令の1条2項によれば「地表面が水平面に対し30度を超える角度をなす土地」としている。 (ja)
- Een klif (ook wel afgrond) is in de geografie een aanmerkelijke verticale, of bijna verticale, rotsverheffing. Kliffen worden meestal gevormd door erosieprocessen en verwering. Kliffen komen voor langs kusten, in bergachtige gebieden, en langs rivieren. In het algemeen bestaan kliffen uit rotsen die bestendig zijn tegen erosie en verwering. Afzettingsgesteenten die kliffen vormen zijn onder meer zandsteen, kalksteen, krijtgesteente en dolomiet. Ook stollingsgesteenten, zoals graniet en basalt, vormen kliffen. De meeste kliffen hebben een soort puinkegel aan hun basis. In droge gebieden of onder hoge kliffen zijn dit over het algemeen losliggende brokken gevallen rots. In vochtige gebieden wordt deze vaak door grond bedekt. Veel kliffen vertonen watervallen of holtes onder de rand van de rots. Soms loopt een klif geleidelijk dood aan het eind van een keten, waarbij tafelvormige rotsen of andere rotsformaties achterblijven. (nl)
- Klif (faleza, urwisko brzegowe, brzeg wysoki) – stroma, często pionowa ściana brzegu morskiego lub jeziornego, utworzona wskutek podmywania brzegu przez fale (procesu abrazji) zachodzącego u jej podstawy na styku z platformą abrazyjną. Według Księgi rekordów Guinnessa największy klif na Ziemi znajduje się na Hawajach, na północnym wybrzeżu wyspy Molokaʻi niedaleko Umilehi Point i wznosi się 1010 m nad poziomem wody. (pl)
- Falésia, arriba ou costa alta é um acidente geográfico constituído por uma encosta íngreme ou vertical. Geralmente estes termos referem-se a formações litorâneas, mas também podem ser consideradas aquelas encontradas em montanhas, falhas e margens de rios. Quando uma falésia tem grandes dimensões é chamada de penhasco. Falésias são escarpas que terminam ao nível do mar e encontram-se permanentemente sob a ação erosiva do mar. As ondas desgastam constantemente a costa, o que por vezes pode provocar desmoronamentos ou instabilidade da parede rochosa. Com as mudanças climáticas, o nível do mar pode descer, deixando entre a falésia e o mar um espaço plano. Passa-se a chamar, então, uma arriba fóssil. As falésias são geralmente constituídas de camadas sedimentares ou vulcano-sedimentares, acompanhando a linha costeira. No Nordeste brasileiro são conhecidas como formações do grupo Barreira. Aparecem no litoral meridional do Brasil: no Rio de Janeiro, no Espírito Santo e no litoral do Rio Grande do Sul, como por exemplo na onde ocorre a proximidade da Serra do Mar com o litoral. Há também as Falésias de Marataízes, localizada no litoral sul do estado Capixaba, no Rio Grande do Norte, localizadas na Praia de Pipa e também as falésias da praia de Tambaba (PB), Canoa Quebrada (CE) e as localizadas em cidades como Porto Seguro, Prado e Mucuri, no sul e extremo-sul da Bahia. Um litoral de falésias é indicativo de movimentos positivos do relevo, seja por eustasia seja por epirogênese. A localização das mais altas falésias do mundo depende também da definição do conceito. O Guinness World Records afirma que a mais alta falésia do mundo fica em , Havaí. (pt)
- Klint har två regionalt spridda betydelser i svenskan och i danskan. Den mest spridda betydelsen är 'berg med branta väggar'; denna betydelse förekommer i Götaland och Svealand, till exempel Romeleklint i Skåne och Ullavi klint i Närke. I de svensktalande delarna av Finland förekommer också ordet klint som benämning för berg, bland annat på Fasta Åland, som Orrdalsklint, ögruppens högsta berg. I delar av Dalarna (Älvdalen och trakterna kring Orsasjön och Siljan samt i Hälsingland) finns en assimilerad form klitt. En annan assimilerad form av klint är klätt. De västnordiska formerna klett (Norge) och klettur (Island) har samma betydelse som det västsvenska klätt, som har västlig förekomst i Sverige och är vanligast i Värmland, till exempel Tossebergsklätten. En något annorlunda, men närbesläktad, betydelse är 'fritt liggande bergvägg eller abrasionsbrant', vanligt förekommande runt Gotlands kust samt på Ölands kust mot Kalmarsund. Samma betydelse av ordet finns på några av Danmarks öar och på Jyllands östra kust. Med klint avses vanligen den platta ytan ovanför stupet och själva stupet kallas klintkant. Två klintar av denna typ är i Sverige Högklint på Gotland och på Öland. I de östra delarna av Danmark finns Stevns klint på Själland och Møns klint på Møn. Betydligt längre åt väster finns en klint på Ærø, Voderup klint, och på den jylländska sydostkusten finns Ørby klint på halvön Helgenæs, liksom Stensigmose klint på halvön Broager land. På den nordjylländska halvön Djursland finns Gjerring klint, Karlby klint och Sangstrup klint. Längst västerut i Danmark förekommer den assimilerade formen klit istället för klint. På ön Mors i den västra delen av Limfjorden finns klinten Hanklit. En inlandsklint är på Gotland en klint som finns relativt långt från havet, exempelvis genom att landhöjning har flyttat strandkanten utåt. En välkänd sådan inlandsklint är Torsburgen. (sv)
- Клиф (англ. cliff «обрыв») — отвесный абразионный обрыв, образовавшийся в результате разрушения высокого коренного берега действием прибоя. Клиф постепенно отступает в сторону суши, увеличивая ширину абразионной береговой террасы — бенч (англ. bench «уступ»), лежащей у его подножия. В основании клифа нередко формируется волноприбойная ниша. Клифообразные формы рельефа наиболее часто встречаются в Англии (Кент), откуда и пришло заимствование, также на острове Ирландия. Самбийская возвышенность Калининградского полуострова, обрывающаяся над берегами Балтийского моря, также близка к данному типу. (ru)
- 懸崖是角度垂直或接近角度垂直的暴露岩石，是一種被侵蝕、風化的地形。懸崖常見於海岸、河岸、山區及斷崖（escarpment）裡，瀑布的支流常常流經。懸崖的地質多屬火成岩（例如花崗岩及玄武岩）。 基於懸崖的形狀結構，懸崖上的斜坡都有碎石，附近有大量（rock shelters）。有時懸崖在山脊之末逐漸消失，留下一列岩石。因為沒有明確定義指明超過哪個角度才算懸崖，故難以列出世上「所有」的懸崖。 現時地球上最高的完全垂直懸崖位於加拿大巴芬島索爾山，有1250米高；最長的接近垂直懸崖（也就是最長的懸崖）位於巴基斯坦川口塔峰，高1340米。海裡最長的懸崖位於美國夏威夷島村旁邊，高1010米。 (zh)
- Кліф (від англ. cliff — «скеля, стрімча́к») — урвище морського берега, що утворюється під дією прибою. Кліф поступово відступає в бік суходолу, збільшуючи тим самим ширину абразійної берегової тераси, що лежить біля його підніжжя. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- الجُرْف (الجمع: أَجرَاف، وجِرَفة) هو شِق الوادي إِذا حفر الماء في أَسفله. (ar)
- En geografio kaj geologio, klifo laŭ la simpla difino de PIV estas "marborda alta krutaĵo". Temas do pri signifa vertikala aŭ pli-malpli vertikala eksponita roko. Klifoj ekestas pro erozio per veteraj influoj - do vento, pluvo, hajlo kaj neĝo. Ili konsistas el speco de roko rezista al erozio, kiu restas, kiam pli mola roko kaj plia grundo pli kaj pli malaperas. Plej ofte klifoj konsistas el
* sabloŝtono,
* kalkoŝtono,
* kreto,
* dolomito,
* granito aŭ
* bazalto. (eo)
- Un rempart montagneux est une formation géologique présentant un à-pic d'une certaine longueur en montagne. Il peut se former par l'effondrement vertical d'un terrain plus ou moins plane, par exemple lors de la formation d'une caldeira dans les régions volcaniques. Il constitue alors la limite entre deux plateaux dont l'un surplombe l'autre. (fr)
- Is aghaidh carraige géar a fheictear go háirithe ar bhruach na farraige í an t-aill. (ga)
- Tebing atau jurang adalah formasi bebatuan yang menjulang secara vertikal. Tebing terbentuk akibat dari erosi. Tebing umumnya ditemukan di daerah pantai, pegunungan dan sepanjang sungai. Tebing umumnya dibentuk oleh bebatuan yang tahan terhadap proses erosi dan cuaca. (in)
- ( 다른 뜻에 대해서는 절벽 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 절벽(絶壁, cliff)은 흙이나 암석으로 구성된 경사가 매우 급한 지형을 말하며, 지질학적으로는 지표에 수직면이거나 수직면에 아주 가까운 암석 표면을 이른다. 낭떠러지, 벼랑이라고도 한다. 대개 풍화를 통해 침식되어 만들어지지만 그 외에도 단층운동 등 여러 생성 원인이 있다. 절벽은 해안가, 산지, 단층애와 강을 따라서 있는 경우가 일반적이다. 절벽은 주로 바위로 이루어져있다. 또한, 사암, 석회암, 백운석 등으로 되어 있는 지형에서 자주 발견되나, 종종 화강암이나 현무암 지대에서도 발견된다. (ko)
- 崖（がけ、がい）とは、山や岸（海岸・河岸・湖岸）などの、険しく切り立った所。地表の高度が急変する部分の急斜面との定義もできる。山腹の崖を日本語ではほき（崖、歩危）、そわ（岨）、そば（岨）ともいうが、古語の趣がある。また埼玉県などの小字名などに残っているはけ「岾」や「坫」や「土偏に赤」などと表記も川辺の崖である。垂直かそれに迫るほど切り立った崖は、古来の日本語で切岸/切り岸（きりぎし、きりきし）という。しかし現代語では断崖（だんがい）ということが多い。懸崖（けんがい）、絶崖（ぜつがい）ともいう。また、これらの同義語として、切り立った状態を壁に譬えた絶壁（ぜっぺき）があり、断崖に絶壁を合わせて断崖絶壁という強調表現もある。 英語では「崖」全般を "cliff"、「断崖」を "escarpment" といい、日本語では前者の音写形「クリフ」が外来語として通用する。レッドクリフなど 日本の宅地造成規制法施行令の1条2項によれば「地表面が水平面に対し30度を超える角度をなす土地」としている。 (ja)
- Klif (faleza, urwisko brzegowe, brzeg wysoki) – stroma, często pionowa ściana brzegu morskiego lub jeziornego, utworzona wskutek podmywania brzegu przez fale (procesu abrazji) zachodzącego u jej podstawy na styku z platformą abrazyjną. Według Księgi rekordów Guinnessa największy klif na Ziemi znajduje się na Hawajach, na północnym wybrzeżu wyspy Molokaʻi niedaleko Umilehi Point i wznosi się 1010 m nad poziomem wody. (pl)
- Клиф (англ. cliff «обрыв») — отвесный абразионный обрыв, образовавшийся в результате разрушения высокого коренного берега действием прибоя. Клиф постепенно отступает в сторону суши, увеличивая ширину абразионной береговой террасы — бенч (англ. bench «уступ»), лежащей у его подножия. В основании клифа нередко формируется волноприбойная ниша. Клифообразные формы рельефа наиболее часто встречаются в Англии (Кент), откуда и пришло заимствование, также на острове Ирландия. Самбийская возвышенность Калининградского полуострова, обрывающаяся над берегами Балтийского моря, также близка к данному типу. (ru)
- 懸崖是角度垂直或接近角度垂直的暴露岩石，是一種被侵蝕、風化的地形。懸崖常見於海岸、河岸、山區及斷崖（escarpment）裡，瀑布的支流常常流經。懸崖的地質多屬火成岩（例如花崗岩及玄武岩）。 基於懸崖的形狀結構，懸崖上的斜坡都有碎石，附近有大量（rock shelters）。有時懸崖在山脊之末逐漸消失，留下一列岩石。因為沒有明確定義指明超過哪個角度才算懸崖，故難以列出世上「所有」的懸崖。 現時地球上最高的完全垂直懸崖位於加拿大巴芬島索爾山，有1250米高；最長的接近垂直懸崖（也就是最長的懸崖）位於巴基斯坦川口塔峰，高1340米。海裡最長的懸崖位於美國夏威夷島村旁邊，高1010米。 (zh)
- Кліф (від англ. cliff — «скеля, стрімча́к») — урвище морського берега, що утворюється під дією прибою. Кліф поступово відступає в бік суходолу, збільшуючи тим самим ширину абразійної берегової тераси, що лежить біля його підніжжя. (uk)
- Un penya-segat, tallserrat o capserrat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar. Normalment s'anomena penya-segat o tallserrat l'escarpament a les costes, però també poden ser considerats com a tals els de les muntanyes, com els cingles, així com les falles i ribes dels rius. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina faralló (de l'espanyol farallón). Un escarpament, espadat, tallat o fall és un cas particular de penya-segat produït per l'enfonsament parcial d'un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una falla tectònica o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o (ca)
- Útes je ostré skalisko příkře vystupující nad okolí. Může se nacházet nad terénem v horách, nad pobřežím, vystupovat z mořského dna nad hladinu nebo být skryt pod hladinou. Z hlediska nejen české geologie je útes: Podle tvaru nebo pozice se rozlišují různé útesy: (cs)
- Eine Klippe ist eine durch Erosion entstandene, relativ steil aus ihrer Umgebung aufragende Felsformation. Hierbei kann unterschieden werden in Klippen im Binnenland, die meist auf Gebirgsregionen beschränkt sind, wo sie aus Berghängen oder -kämmen herauswittern, und Klippen an Meeresküsten, die in der Regel einer felsigen Steilküste vorgelagert sind. Besonders hohe Küstenklippen werden auch als Brandungspfeiler bezeichnet. Weil sie verhältnismäßig klein sind und deshalb bei schlechter Sicht und/oder hohem Seegang leicht übersehen werden können und weil sie aufgrund ihrer Entstehung überdies häufig mit Felsenriffen assoziiert sind, besitzen sie ein hohes Gefahrenpotential für die Schifffahrt. Deshalb werden Küstenklippen in nautischen Karten verzeichnet. (de)
- In geography and geology, a cliff is an area of rock which has a general angle defined by the vertical, or nearly vertical. Cliffs are formed by the processes of weathering and erosion, with the effect of gravity. Cliffs are common on coasts, in mountainous areas, escarpments and along rivers. Cliffs are usually composed of rock that is resistant to weathering and erosion. The sedimentary rocks that are most likely to form cliffs include sandstone, limestone, chalk, and dolomite. Igneous rocks such as granite and basalt also often form cliffs. (en)
- Labarra edo amildegia malda bertikal malkartsua duen da. Ohi, amildegiez hitz egiten denean, kostalde ondoan daudenei buruz hitz egiten da, baina, amildegi bezala, mendi, faila eta ibai ertzetan daudenak ere har daitezke. Taula formako kostaldeko amildegi batek tamaina oso handia hartzen duenean, itsaslabar izena hartzen du. Amildegiak, atmosferaren akzioak eragindako higadurari erresistenteak diren arrokez osatuta egoten dira, oro har arroka sedimentarioak, limonita, hareharria, dolomita edo kareharria, baina arroka igneoak ere aurki daitezke eraketa hauetan, basaltoa eta granitoa kasu. (eu)
- Un acantilado es un accidente geográfico que consiste en una pendiente o una abrupta vertical. Normalmente se alude a acantilado cuando está sobre la costa, pero también pueden ser considerados como tales los que existen en montañas, fallas y orillas de los ríos. Cuando un acantilado costero de forma tabular alcanza grandes dimensiones se le denomina farallón. Muchos acantilados también presentan cascadas y grutas excavadas en la base. A veces los acantilados mueren al final de una cresta, creando estructuras pétreas singulares. (es)
- La falesia è una costa rocciosa con pareti a picco, alte e continue. Si distinguono:
* falesie "morte" o inattive: la spiaggia le separa dal mare;
* falesie "vive" o attive: battute direttamente dal mare, come per es. nel caso delle falesie di Duino. Ogni falesia può avere differenti caratteristiche e varia in base alla tipologia di roccia di cui è composta, come per esempio granito, calcare, arenaria, ecc. In molti casi, come in Francia, grotte e anfratti naturali nelle falesie hanno ospitato comunità neolitiche. (it)
- Een klif (ook wel afgrond) is in de geografie een aanmerkelijke verticale, of bijna verticale, rotsverheffing. Kliffen worden meestal gevormd door erosieprocessen en verwering. Kliffen komen voor langs kusten, in bergachtige gebieden, en langs rivieren. In het algemeen bestaan kliffen uit rotsen die bestendig zijn tegen erosie en verwering. Afzettingsgesteenten die kliffen vormen zijn onder meer zandsteen, kalksteen, krijtgesteente en dolomiet. Ook stollingsgesteenten, zoals graniet en basalt, vormen kliffen. (nl)
- Falésia, arriba ou costa alta é um acidente geográfico constituído por uma encosta íngreme ou vertical. Geralmente estes termos referem-se a formações litorâneas, mas também podem ser consideradas aquelas encontradas em montanhas, falhas e margens de rios. Quando uma falésia tem grandes dimensões é chamada de penhasco. A localização das mais altas falésias do mundo depende também da definição do conceito. O Guinness World Records afirma que a mais alta falésia do mundo fica em , Havaí. (pt)
- Klint har två regionalt spridda betydelser i svenskan och i danskan. Den mest spridda betydelsen är 'berg med branta väggar'; denna betydelse förekommer i Götaland och Svealand, till exempel Romeleklint i Skåne och Ullavi klint i Närke. I de svensktalande delarna av Finland förekommer också ordet klint som benämning för berg, bland annat på Fasta Åland, som Orrdalsklint, ögruppens högsta berg. I delar av Dalarna (Älvdalen och trakterna kring Orsasjön och Siljan samt i Hälsingland) finns en assimilerad form klitt. (sv)
|