[go: up one dir, main page]

Jump to content

Santu Marinu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 43°56′N 12°28′E / 43.933333°N 12.466667°E43.933333; 12.466667


Artìculu in LSC

Bandera
Posidura de Santu Marinu In Europa
Mapa de s'istadu

Santu Marinu (in italianu: San Marino; in dialetu sanmarinesu San Marèin o San Maroin), ufitzialmente Sa Prus Serena Repùblica de Santu Marinu (in italianu: Serenissima Repubblica di San Marino), est unu micro-istadu enclave, inghiriadu dae s'Itàlia e postu in sa penìsula italiana, in su chirru norte-est de sa cadena montosa de is Apenninos. Tenet istèrrida de a penas 61,19 km² e populatzione istimada a unos 33.000 bividores. Sa capitale est Tzitade de Santu Marinu, sa bidda prus manna Dogana. Sa limba ufitziale est s'italianu. Santu Marinu est su membru de su Cussìgiu Europeu cun prus pagos bividores.

Santu Marinu si bantat de èssere su prus antigu istadu soberanu cun costitutzione republicana in su mundu, a resurtu ùrtimu de sa comunidade monàstica fundada su 3 de cabudanni 301 dae su picapedreri Marinu de Arba. Segundu sa legenda, Marinu fiat mòvidu de Rab - tando colònia romana de Arba - in su 257, annu cando s'imperadore benidore Diocletzianu aiat postu decretu pro torrare a fraigare sos muros de Rìmini, chi fiant istados isciarrocados dae sos piratas liburnos.

Sa costitutzione de Santu Marinu (Leges Statutae Republicae Sancti Marini) cunsistet in una sèrie de ses libros iscritos in latinu a manu de s'agabbu de su de 16 sèculos, chi ditant su sistema polìticu de s'istadu, intre àteras chistiones. Sunt is documentos de guvernu chi benint a èssere galu bàlidos cunsiderados prus antigos de su mundu.

S'economia de s'istadu s'apoderat massimamente subra sa finàntzia, s'indùstria, sos servìtzios e su turismu. Contrasemper a s'economia istremamente minore, est unu de is istados cun rèdditu peròmine prus artos in su mundu, cun inditos cumpartzìbiles cun is regiones europeas prus isvilupadas. Santu Marinu tenet economia istàbile, unu de is inditos de disimpreu prus bàscios de su continente, dèpidu pùblicu perunu e fintzas surplus de budget.