[go: up one dir, main page]

Vejatz lo contengut

Barra oblica

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La version imprimibla es pas mai presa en carga e pòt conténer d’errors de generacion. Volgatz metre a jorn vòstre marcapagina de navegador e utilizar la foncion d’impression per defaut del navegador a la plaça.

/
Ponctuacion
Acolada{ }
Parentèsi( )
Cabrons< >
Parentèsis cairadas[ ]
Verguetas« » o “ ”
Apostròf' o ’
Virgula,
Barra oblica/
Barra oblica inversada\
Espaci 
Punt.
Punts de suspension
Punt-virgula;
Dos punts:
Punt d'exclamacion!
Punt d'interrogacion?
Punt exclarrogatiu
Punt d'ironia
Jonhent-
Tiret
Simbòls diacritics
Accent agut´
Accent agut doble̋
Accent grèu`
Accent grèu doblȅ
Accent circonflèxe^
Hačekˇ
Barra inscrita-
Brèva˘
Macronˉ
Cedilha¸
Ogonek˛
Punt interior·
Bana̛
Croquet en cap ̉
Punt sosescrit ִ
Punt susescrit ˙
Redond en cap˚
Tilde~
Trèma¨
Tipografia
Arròba@
Eta&
Asterisc*
Asterisme
Coissinet#
Numèro
Copyright©
Marca®
Gra°
Gra Celsius
Prima (1a, 2a, 3a) ′ ″ ‴
Obelisc† o ‡
Paragraf§
Per consequent
Perque
Pè de mosca
Piuse
Tiret bas_
Simbòls matematics
Mai e mens+ -
Mai o mens±
Multiplicat× o ·
Devesit÷
Egala=
Per cent%
Per mila
Cairat²
Cube³
Microµ
Vinculum◌̅
Simbòl monetari

La barra oblica es un signe de pontuacion. La màger part deu temps es una barra clinada simpla. Dessepara generaument dus elements que s'opausan e, dens aqueste cas, pren un espaci insecable abans e après (ex.: can /gat, fuòc / aiga). Dessepara tanben, dens ua categoria o un paradigme dus elements equivalents. Dens aqueste cas, n'i a pas nat espaci ni abans ni après (ex.: cosina/sala de manjar).

En fonologia, la barra oblica serveish tà enquadrar ua transcripcion fonologica. Per exemple, en gascon, lo mot vin es compausat de dus fonèmas notats /b/ e /i/. En matematicas, es tanben lo signe de la division dens las expressions fraccionàrias (ex : 15/3 = 5,120 km/h). Enfin, la barra oblica s'emplega après la chifra de las segondas entà marcar los detzaus o centaus de segonda (ex : 17/100 de segonda).

Ligams intèrnes